Narrativa

De Viquipèdia

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.

Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius (encara que la ficció acostuma a barrejar-los), als expositius (on hi ha una explicació, com als llibres de text), als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, pot trobar-se en textos de no ficció.

[edita] Característiques generals de la narrativa

• Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir el estil indirecte.
• Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat).
• La història és fictícia i el narrador també (encara que sigui el propi autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.
• La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.

[edita] Gèneres narratius clàssics

• Novel·la: la novel·la és una narració de prosa, d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un o més personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot acabar bé o malament.
• Epopeia: és un gènere èpic (pertanyent a la narrativa) que s'acostuma a escriure en vers. És pròpia dels primers estadis de la literatura occidental. La majoria d'epopeies van ser pensades per a la seva transmissió oral i explicaven en diferents episodis les aventures d'un heroi.
• Llegenda: Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mite.
• Faula: Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final.
• Mite
• Conte: és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de caràcter fictici com real.
• Epístola: és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula.
• Sermó

[edita] Punt de vista

En una narració, el punt de vista és l'òptica amb la qual el narrador ens narra els fets. Hi ha dos tipus bàsics de punts de vista:

• Intern: si el punt de vista és intern, el narrador participa en la història, és a dir, que parla en primera persona, ja que és un personatge més de la història, normalment el protagonista.
• Extern: si el punt de vista és extern, el narrador és un simple observador que narra els fets amb distanciament. Està en tercera persona.