Portada (llibre)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de portada de llibre

La portada és un element propi dels llibres i opuscles (i d'alguna revista acadèmica), inclòs entre els preliminars, que consisteix en la pàgina inicial (només susceptible d’ésser precedida per full de respecte i per portadella) on figuren, almenys: títol (i subtítol, si n'hi ha); autor o autors (o entitats responsables); i peu d'impremta (ciutat, editorial i any).

En llibres i opuscles, la portada és l'element identificador per antonomàsia: per definició, el títol del document és el que apareix a la portada, i anàlogament pel que fa a la data, etc.

En el llibre, el verso de la portada pot anar en blanc, però modernament constitueix la pàgina de crèdits, on s'agrupa una sèrie de dades tècniques sobre l'edició: drets d'autor; números de dipòsit legal i d'ISBN; menció d'edició o de reimpressió (si no figura a la portada); títol original i traductor (quan s'escau, i sempre que no figurin a la portada); etc.

En els diaris, l'equivalent de la portada és la capçalera (que figura a la primera plana); a les revistes, o bé la capçalera (que figura a la coberta) o bé la tira editorial (que apareix en alguna de les planes inicials). Tan sols algunes revistes de caràcter acadèmic tenen portada pròpiament dita.

Història[modifica | modifica el codi]

Portada (dreta) encarada amb frontispici (esquerra)
Exemple de pàgina de crèdits (verso de la portada)

El rotlle, el còdex i el llibre manuscrit mancaven de portada; amb sort, calia cercar el títol a l’íncipit o, a voltes, a l’èxplicit, i la data de producció al colofó.

La portada comença a sorgir amb el llibre imprès: sembla que la primera portada pròpiament dita és la del Calendario de Regiomontano (Venècia, Erhard Ratdolt, 1476). Emperò, l'ús no es generalitzà fins a mitjan segle XVI, bé que en aquella època incloïa més elements que els actuals (com ara llicència o privilegi, nihil obstat eclesiàstic, adreça del distribuïdor, etc.). El model actual de portada resta fixat a cavall dels segles XVIII i XIX.

Precisions terminològiques[modifica | modifica el codi]

Convé puntualitzar que la portada del català equival a l'anglès title page, al francès page de titre, a l'italià frontespizio (que d'altra banda, no hem de confondre amb el català frontispici), al portuguès rosto/página de rosto, etc. Es dóna el cas que, al sud de les Alberes, és força habitual en la parla quotidiana d'emprar el mot portada per a designar allò que, en realitat, és la coberta, mentre que el concepte mateix de ‘portada’ resta inadvertit, com si es tractés d'un element adventici. Com a exemple ben gràfic, val a dir que, esporàdicament, hom ha arribat a maltraduir el francès page de titre i l'anglès title page per "pàgina de títol"! Atès que aquest mal ús del terme portada no es dóna a Catalunya Nord, resulta evident que es tracta d'un calc de l'espanyol col·loquial, en què està força generalitzat aquest equívoc (en contrast amb l'ús acadèmic i especialitzat, que distingeix acuradament entre portada i coberta). És probable que aquesta confusió popular provingui del fet que, tradicionalment, els llibres es comercialitzaven sense coberta, de manera que el primer element que hi havia a la vista era la portada; en generalitzar-se les cobertes editorials il·lustrades juntament amb el llibre popular (al llarg del segle XIX), la gent hauria continuat designant portada el primer element a la vista, tot i que aquest ja no era la portada, sinó la coberta.

Per la mateixa via, en les darreres dècades el mot portada tendeix a ésser emprat, erròniament, per a designar la primera plana dels diaris (que no tenen portada), la coberta de les revistes (que rarament tenen portada) i, fins i tot, la funda dels discos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portada (llibre)
  • Bohigas, Pere. Resum d'història del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Col·lecció popular Barcino; 90)
  • Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d'una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didàctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9
  • Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9
  • Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wörterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltán Pipics. 7. Auflage. München: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0
  • Extracte del Reglament del Dipòsit Legal; Normes per a l'establiment del número d'ISBN; Normes per a la inscripció d'obres en el Registre de la Propietat Intel·lelctual; Recomanacions per a la impressió dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4
  • Martínez de Sousa, José. Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas. Gijón: Trea, 2001. (Biblioteconomía y administración cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6
  • Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9
  • TERMCAT, Centre de Terminologia. Lèxic d'arts gràfiques i edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria i Energia, 1993. (La indústria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X