Enciclopèdia

De Viquipèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà. Les enciclopèdies poden ser generals, contenint articles sobre temes de totes les àrees, o poden especialitzar-se en un camp en particular (per exemple, una enciclopèdia de ciència). Tradicionalment, la informació és ordenada alfabèticament per paraules que descriuen els temes.

Molts escriptors en l'Antiguitat (com l'Aristòtil) van fer l'intent d'escriure comprensivament sobre tot el coneixement humà. No obstant això John Harris freqüentment és qui rep el crèdit per haver establert l'ara familiar format d'enciclopèdia el 1704 amb el seu Lexicon technicum. A la Xina el 1725 es va completar Gujin tuixu jitxeng publicada el 1726 La venerable Encyclopaedia Britannica va tenir un començament modest; de 1768 a 1771 es van publicar tres volums. Potser la més famosa enciclopèdia antiga va ser la Francesa Encyclopédie, editada per Denis Diderot i completada en 1772.

Les enciclopèdies, per la seva estructura de paraules i referències creuades, són extremadament apropiades per a traslladar els seus continguts del format de llibre al format d'ordinador. Primer perquè és bastant fàcil d'explorar i trobar el que s'està buscant, i també perquè és possible incloure sons, vídeos i altres continguts multimèdia.

Taula de continguts

1 Principals enciclopèdies modernes
2 Les primeres enciclopèdies
3 Característiques d'un text enciclopèdic
4 Continguts d'una enciclopèdia
5 Vegeu també
6 Referències
7 Enllaços externs

[edita] Principals enciclopèdies modernes

Les principals enciclopèdies modernes són: ^[1]

De parla catalana, la Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopèdia de Mallorca.

De parla castellana, la Enciclopèdia Espasa, el Gran diccionari enciclopèdic universal

De parla anglesa, la Encyclopædia Britannica, la Encyclopaedia Americana i la Collier's Encyclopaedia.

De parla francesa, la Enciclopedia Larousse Grand LarousseiEncyclopedie Universalis.

De parla alemanya, la Enciclopèdia Brockhaus Brockhaus Encyclopädie.

De parla italiana,Enciclopedia italiana di scienze, Lettere ed arti.

De parla portuguesa, Grande enciclopèdia portuguesa e brasileira

De parla russa, la Gran Enciclopèdia Soviètica Bolshaya Sovietskaya Entsiklopediya.

Entre les temàtiques, destaquen:Enciclopedia Cattolica,New Catholic Encyclopaedia,Encyclopaedia judaicaiEncyclopedie de l'Islam

Amb l'adveniment de la informàtica sorgeixen les enciclopèdies multimèdia que afegeixen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Exemples d'aquestes són Encarta i Viquipèdia , que poden consultar per mitjà de discos òptics o a internet.

[edita] Les primeres enciclopèdies

Portada L'encyclopedie (1751)

23-79. Naturalis Història de Plini el Vell.

627-630. Etimologia de Isidor de Sevilla.

990 aprox. Suda de Suides.

C. 1180Hortus deliciarum , de Herrada de Landsberg.

12?? (segle XIII). Speculum Május de Vincent de Beauvais.

1260-1267. Els Llibres del Tresor de Brunetto Latini.

1403-1407. Yongle Dadian (永乐大典) (durant la Dinastia Ming).

1559. Encyclopaedia seu orbis disciplinarum també sacrarum quam prophanarum epistemon de Paul Scalich.

1620. Instauratio Magna (no acabat) iNovum Organum de Francis Bacon.

1630. Encyclopaedia Cursus Philosophici de Johann Heinrich Alsted.

1704. Lexicon technicum de John Harris.

1726. Gujin tuixu jitxeng (古今图书集成) - dirigida per Chen Menglei (陈梦雷) i més tard per Jiang Tingxi (蒋廷锡) (Dinastia Qing ).

1728. Cyclopaedia de Ephraim Chambers.

1750. Encyclopédie de Denis Diderot.

1768-1771. Enciclopèdia Britànica , publicada originalment per Adam i Charles Black.

[edita] Característiques d'un text enciclopèdic

Els articles enciclopèdics presenten una sèrie de característiques que els distingeixen d'altres formats textuals:

Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim la informació.

No solen fer concessions a la llegibilitat del text, primant la facilitat d'obtenir la informació.

No tenen elements subjectius o d'opinió, buscant davant tot el rigor i l'exposició dels fets.

La quantitat d'informació que contenen tendeix a ser la màxima possible en funció de la mida de l'obra en el seu conjunt.

Una enciclopèdia sol tenir diversos autors, podent arribar el seu número a desenes i centenars.

[edita] Continguts d'una enciclopèdia

Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tractin, compleixen sempre una sèrie de requisits:

Són d'interès universal: poden interessar a qualsevol ésser humà, amb independència de qualsevol altra consideració. Així, no hi ha continguts d'interès purament local o personal.

Són d'interès atemporal: han de mantenir un cert interès amb el pas del temps, evitant la informació efímera o passatgera.

S'organitzen d'allò general a allò concret. Això es fa per les limitacions de espai que presentin i per aconseguir que l'obra completa sigui autosuficient i guardi cohesió, és a dir, que no sigui necessari consultar altres textos per entendre el seu contingut.