Enciclopèdia
De Viquipèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Tota enciclopèdia guanya en utilitat i en fiabilitat si els articles de fons van signats per especialistes i acompanyats de bibliografia selecta.
També és important que l'enciclopèdia, un cop conclosa, tingui continuïtat; algun sistema d'actualització (volums suplementaris, reedicions cumulatives, etc.).
Les enciclopèdies alfabètiques, per la seva estructura d'entrades i remissions recíproques, són extremament apropiades per a traslladar-ne el contingut del format de llibre al format informàtic. Primer perquè és bastant fàcil d'explorar i trobar el que s'hi cerca, i també perquè és possible d'incloure-hi sons, vídeos i altres continguts multimèdia.
Taula de continguts |
[edita] Tipologia
Des del punt de vista del contingut (cobertura temàtica), les enciclopèdies poden ésser generals, amb informació sobre tota mena de matèries, o bé temàtiques, especialitzades en un camp en particular (per exemple, una enciclopèdia de ciència).
- El tipus més habitual d'enciclopèdia general (o enciclopèdia per antonomàsia) és el conegut com a enciclopèdia universal, tipologia que ofereix una introducció fàcilment assequible a tot el conjunt del saber humà, amb cobertura universal, normalment amb un percentatge especial del contingut dedicat a l'àmbit nacional o lingüístico-cultural propi. Exemples: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, les diverses Larousse, l'Espasa, etc.
- D'altra banda, són exemples d'enciclopèdia temàtica: Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana, Enciclopèdia de Menorca, Encyclopédie de l'Islam, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union, etc., etc.
Des del punt de vista de la presentació del contingut (ordenació interna), les enciclopèdies poder ésser alfabètiques (ordenades alfabèticament) o sistemàtiques (amb la informació estructurada segons un sistema o pla lògic, en blocs temàtics o d'afinitat).
- Exemples d'enciclopèdies alfabètiques: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana.
- Exemples d'enciclopèdies sistemàtiques: Enciclopèdia de Menorca, Encyclopédie française (1935-1966), Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union.
Ambdós punts de vista són acumulables, naturalment. Totes les enciclopèdies universals citades més amunt són, alhora, enciclopèdies alfabètiques. En canvi, Encyclopédie française (1935-1966) i Ulisses són enciclopèdies universals sistemàtiques. Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana i Encyclopédie de l'Islam són enciclopèdies temàtiques alfabètiques. En canvi, Enciclopèdia de Menorca i The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union són enciclopèdies temàtiques sistemàtiques.
[edita] Principals enciclopèdies universals modernes
Les principals enciclopèdies universals modernes d'estructuració alfabètica són: [1]
- De parla catalana, la Gran Enciclopèdia Catalana.
- De parla castellana, l'Enciclopèdia Espasa.
- De parla anglesa, la Encyclopædia Britannica, la Encyclopaedia Americana i la Collier's encyclopaedia.
- De parla francesa, l'Enciclopèdia Larousse, Grand Larousse i Encyclopédie Universalis.
- De parla alemanya, l'Enciclopèdia Brockhaus (Brockhaus Encyclopädie).
- De parla italiana, Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti.
- De parla portuguesa, Grande enciclopédia portuguesa e brasileira
- De parla russa, la Gran enciclopèdia soviètica (Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia).
Entre les temàtiques, destaquen, entre les de matèria religioso-cultural: Enciclopedia cattolica, New Catholic encyclopaedia, Encyclopaedia Judaica i Encyclopédie de l'Islam
Amb l'adveniment de la informàtica sorgeixen les enciclopèdies multimèdia, que afegeixen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Exemples d'aquestes són Encarta i Viquipèdia, que es poden consultar per mitjà de discos òptics o a Internet.
[edita] Història
El mot enciclopèdia procedeix del grec kýklos ('cicle') i paidéia ('educació'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introduït en l'accepció actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559).
Molts escriptors de l'Antiguitat (com Aristòtil) van fer l'intent d'escriure comprehensivament sobre tot el coneixement humà.
A la Xina, almenys des del segle VI es compilen enciclopèdies monumentals.
A Europa les enciclopèdies eren generalment en llatí o en grec, per bé que des del segle XII hi hagué traduccions de les més importants a les llengües nacionals, i des del segle XIII n'hi hagué de redactes directament en llengües vives. Emperò, fins al segle XVII no es generalitzaren les enciclopèdies escrites en llengües nacionals, juntament amb l'ordenació alfabètica.
El format d'enciclopèdia avui familiar va dibuixant-se amb obres com el Dictionnaire historique et critique (1697) de Pierre Bayle; Allgemeines Lexicon, de Johann Theodor Jablonski; i Cyclopedia (1728) d'Ephraim Chambers; també hom cita sovint John Harris pel seu Lexicon technicum (1704). A la Xina el 1725 es va completar Gujin tuixu jitxeng, publicada el 1726.
Potser l'enciclopèdia més famosa i influent ha estat la cèlebre Encyclopédie (1751-1765, sense comptar els suplements, de 1772 a 1780), dirigida per Diderot i D'Alembert, la qual consolidà definitivament el mot enciclopèdia com a nom definitiu d'aquesta tipologia documental, a més d'establir aquelles pautes que, perfeccionades per les coetànies Encyclopaedia Britannica (1a ed., 1768-1791) i Brockhaus' Konversations-Lexicon (1a ed., 1798-1811), seran seguides fins avui per totes les enciclopèdies del món sencer.
La primera enciclopèdia específicament adreçada a un públic massiu fou el Grand dictionnaire universel du XIXe siècle (1865-1888), sota la direcció de Pierre Larousse.
Les enciclopèdies més monumentals de la història han estat xineses. Al món euròpid la més monumental, en termes absoluts, és Ökonomische-technologische Encyclopädie, que trigà una vuitantena d'anys a completar-se (1773-1858) fins a atènyer la xifra insòlita de 242 volums; en termes relatius, la més monumental hi és Allgemeine Encyclopädie des Wissenschaften und Kunste, publicada durant una setantena d'anys (1819-1889) i interrompuda al volum 167... a la meitat de l'alfabet!
[edita] Les primeres enciclopèdies
- 23-79. Naturalis Història de Plini el Vell.
- 558-638. Beitang shuchao, de Yu Shinan.
- 627-630. Etimologia de Isidor de Sevilla.
- 801. Tongdian, de Du You.
- C. 1180Hortus deliciarum , de Herrada de Landsberg.
- 12?? (segle XIII). Speculum Május de Vincent de Beauvais.
- 1260-1267. Li livres dou trésor de Brunetto Latini.
- 1317? Wenxian tongkao, de Ma Duanlin.
- 1403-1407. Yongle Dadian (永乐大典) (durant la Dinastia Ming).
- 1559. Encyclopaedia seu orbis disciplinarum també sacrarum quam prophanarum epistemon de Paul Scalich.
- 1620. Instauratio Magna (no acabat) iNovum Organum de Francis Bacon.
- 1704. Lexicon technicum de John Harris.
- 1726. Gujin tuixu jitxeng (古今图书集成) - dirigida per Chen Menglei (陈梦雷) i més tard per Jiang Tingxi (蒋廷锡) (Dinastia Qing ).
- 1728. Cyclopaedia de Ephraim Chambers.
- 1750. Encyclopédie de Denis Diderot.
- 1768-1771. Enciclopèdia Britànica , publicada originalment per Adam i Charles Black.
[edita] Característiques d'un text enciclopèdic
Els articles enciclopèdics presenten una sèrie de característiques que els distingeixen d'altres formats textuals:
- Són molt sintètics; proven de condensar al màxim la informació.
- No solen fer concessions a la llegibilitat del text; primen la facilitat d'obtenir la informació.
- No tenen elements subjectius o d'opinió; cerquen davant de tot el rigor i l'exposició de les dades.
- La quantitat d'informació que contenen tendeix a ser la màxima possible en funció de les dimensions de l'obra en el seu conjunt.
- Una enciclopèdia sol tenir diversos autors; en poden arribar a ésser desenes i centenars.
El redactat comença amb una definició, com un diccionari, però amplia la informació i inclou entrades no lèxiques, com els noms propis.
[edita] Contingut d'una enciclopèdia
El contingut d'una enciclopèdia, independentment de la matèria que tracti, compleix sempre una sèrie de requisits:
- És d'interès general: pot interessar a qualsevol ésser humà, amb independència de qualsevol altra consideració. Així, no hi ha continguts d'interès purament personal.
- És d'interès atemporal: ha de conservar un cert interès amb el pas del temps, tot evitant la informació efímera o passatgera.
- S'organitza d'allò general a allò concret. Això es fa per les limitacions d'espai que presenten les enciclopèdies i per aconseguir que l'obra completa sigui autosuficient i guardi cohesió, és a dir, que no calgui consultar altres textos per a entendre el contingut.
[edita] Les enciclopèdies en llengua catalana
La primera enciclopèdia moderna en llengua catalana fou el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, de Salvat, amb tres edicions entre 1904 i 1938. Des dels anys seixanta han aparegut noves edicions d'aquesta obra, ara sota el títol de Salvat català.
Amb la negra nit franquista pel mig, fins als anys seixanta no es produirà la represa en aquest camp. A partir del 1979, a més, hi ha hagut un esplet d'enciclopèdies de tota mena en català.
El 1968 eixien els primers fascicles del que esdevindria l'enciclopèdia universal alfabètica més important disponible en llengua catalana: la Gran enciclopèdia catalana (GEC, 1a ed., 1969-1980, 15 volums; 2a ed., 1986-1989, 24 volums; etc.). Obra ben valorada internacionalment, la GEC és, com diu el pròleg de la 1a ed., "l'obra col·lectiva de tota una generació d'intel·lectuals catalans". Homologable a les grans enciclopèdies de cultures estatals, la GEC ofereix en català una àmplia panoràmica del saber humà, amb una tasca d'actualització terminològica colossal. Tot plegat, des d'una òptica culturalment autocentrada i amb tractament unitari i equilibrat de tot el domini lingüístic.
També és estimable el Gran Larousse català (1a ed., 1986-1992, 10 volums).
Entre les enciclopèdies universals sistemàtiques destaca l'enciclopèdia Ulisses (Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta, 1977-1985, 12 volums), adaptació de la Ulisse italiana i, com aquesta, d'enfocament marxista; l'edició catalana hi afegeix força informació i, també, un volum suplementari, Els Països Catalans (vol. 11, 1984), força valuós.
A banda de les citades, hi ha, pel cap baix, una vintena d'enciclopèdies universals en català, tant monovolum com multivolum, tant alfabètiques com sistemàtiques, tant infantils com adreçades al públic general, tant d'elaboració pròpia com de traduïdes o adaptades, tant en suport paper com en suport informàtic i en línia (la present Viquipèdia, per exemple).
Entre les enciclopèdies temàtiques destaquen, per citar-ne de referides al territori lingüístico-cultural propi:
- les generals d'àmbit regional o "de país", en què n'hi ha d'alfabètiques i de sistemàtiques: Diccionari enciclopèdic d'Andorra; Dolça Catalunya (Principat); Gran enciclopèdia de Mallorca; Enciclopèdia de Menorca; Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera; Gran enciclopèdia valenciana.
- les geogràfiques, totes les quals són sistemàtiques: Geografia general dels Països Catalans; Gran geografia comarcal de Catalunya (Catalunya Nord, Andorra, Principat i Franja de Ponent); Geografia de les comarques valencianes.
- l'Enciclopèdia de la llengua catalana (2001), d'estructuració sistemàtica.
[edita] Bibliografia
- Collison, Robert. Encyclopaedias: their history throughout the ages. New York; London: Hafner, 1964.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- L'Enciclopèdia mes important en català és la www.enciclopedia.cat amb uns 150.000 articles.
- Les següents enciclopèdies estan a l'abast per a ser explorades a Internet:
- Viquipèdia
- Nupedia
- Enciclopèdia Catalana
- Britannica (cal una quota de subscripció per a un accés complet)
- Encarta
- Open Site
- Columbia Concise
- Grolier
- Comptons
- Stanford Encyclopedia of Philosophy
- Internet Encyclopedia of Philosophy
