Denis Diderot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Denis Diderot
Diderot per Louis-Michel van Loo (1767)
Diderot per Louis-Michel van Loo (1767)
Naixement 5 d'octubre de 1713
Langres, Haute-Marne
Mort 31 de juliol de 1784 (als 70 anys)
París
Nacionalitat França França
Camp Filosofia i crítica d'art
Treball(s) Encyclopédie
Signatura Signatura

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713París, 31 de juliol de 1784) escriptor i filòsof francès.

Va dirigir juntament amb D'Alembert entre el 1751 al 1772 la redacció de la primera enciclopèdia universal editada a França, sota el nom de la Encyclopédie, o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis (L'encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, de 17 volums, 11 d'il·lustracions, 5 suplements i 2 d'índexs). Hi van participar Voltaire, Montesquieu, Jean-Jacques Rousseau i Jaucourt, sota el comandament del baron Paul Henri Thiry d'Holbach, com a mecenes.

Va ser un intel·lectual polivalent. Va escriure Jacob el fatalista (Jacques le fataliste), Carta sobre els cecs (Lettre sur les aveugles), La paradoxa del comediant (Le paradoxe du comedien), El fill natural (Le fils naturel), El nebot de Rameau (Le neveu de Rameau), i va crear una revista de crítica d'art (Salons).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Denis Diderot va néixer el 5 d'octubre de 1713 a Langres (França). Va començar la seva educació en el col·legi jesuïta.

Va estudiar lleis, en contra de l'opinió del seu pare, el qual volia que el seu fill ingressés en el clergat. Quan, als 21 anys (1734), Diderot li va parlar al seu pare el seu desig de ser escriptor, aquest ho va rebutjar i Denis va iniciar una vida bohèmia que duraria 10 anys.

Als 30 anys (1743), Diderot es va casar amb Antoinette Champiom, una costurera molt catòlica. A causa de la classe social a la qual pertanyia la dona, l'enllaç va ser considerat inadequat, doncs a més Champion tenia poca educació i mancava de dot. Malgrat això, Diderot i Antoinette van tenir una filla: Angelique Diderot.

Quan la germana monja de Diderot va morir, l'opinió d'aquest sobre la religió es va veure afectada. Malgrat això, va ser reconegut per les seves obres i va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa. No es va enriquir per les seves obres, prova d'això és que va haver de vendre la seva biblioteca per poder-li oferir un dot a la seva filla Angelique. Va ser Caterina II de Rússia, una activa escriptora de cartes a Madame Geoffrin, qui va manar comprar la biblioteca quan va conèixer les estretors econòmiques de Diderot a causa que tenien un amic en comú: Grimm.

Va ser empresonat el 1749 en el castell de Vincennes, on corregí l'enciclopèdia i pogué mantenir correspondència amb els seus companys de treball.

En l'hivern de 1773, amb 60 anys, Diderot va ser convidat a la cort de Sant Petersburg. Allí va passar diversos mesos com a conseller de la tsarina Caterina II de Rússia. Ella va declarar una vegada que «acabo les meves converses amb ell amb les cuixes macerades i negres de cardenals. De manera que m'he vist obligada a col·locar una taula entre ell i jo».

Diderot va morir a París (França) el 31 de juliol de 1784, quan tenia 70 anys.

La Enciclopedia[modifica | modifica el codi]

Diderot va ser alliberat de la presó de Vincennes el 3 de novembre de 1749. Va poder continuar amb el projecte de la Encyclopédie, al qual dedicà 30 anys de la seva vida, que després de la trajectòria que portava, el va rescatar de la servitud. Va originar els fonaments d'una nova cultura i una nova època, d'un esperit il·lustrador.

Aquest va ser el primer treball intel·lectual col·lectiu en el qual es van reunir erudits dels diferents camps de ciències, humanitats, dret, etc. Així, el treball de Diderot també va consistir en coordinar i unir aquestes branques de coneixement. En el pensament anticristià i il·lustrat de la majoria dels philosophes (col·laboradors de l'Enciclopedia) va complicar el treball, i sobre tot el moment d'edició. D'aquesta manera, Proust estava convençut de que aquests ideals els portarien a acceptar els principis de la Revolució de 1789, i a més a més, deia que eren els protagonistes de la Revolució tècnico-industrial.

Per altra banda, Diderot persava que la societat i la tecnologia es desenvolupen de manera paral·lela, es a dir, necessiten l'una de l'altra per progresar. És així com es dóna compte que els articles sobre màquines, fets per científics, eren insuficients ja que els treballadors no podien saber fer funcionar una màquina llegint aquells articles. Els articles havien de realitzar-los els maquinistes. No obstant, el poble pla era analfabet. Diderot arribà a la conclussió de que els científics havien de treballar, fet insòlit per l'època.[1]

  1. BERMUDO, José Manuel. "La Enciclopedia, el oficio del filósofo". Diderot: El Autor y su Obra, Barcelona, Barcanova, 1981, p. 87-89.

↑ BERMUDO, José Manuel. "La Enciclopedia, el oficio del

filósofo". Diderot: El Autor y su Obra, Barcelona, Barcanova, 1981,

p. 87-89.