Denis Diderot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Denis Diderot
Diderot per Louis-Michel van Loo (1767)
Diderot per Louis-Michel van Loo (1767)
Naixement 5 d'octubre de 1713
Langres, Haute-Marne
Mort 31 de juliol de 1784 (als 70 anys)
París
Nacionalitat França França
Camp Filosofia i crítica d'art
Treball(s) Encyclopédie
Signatura Signatura

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713París, 31 de juliol de 1784) escriptor i filòsof francès.

Va dirigir juntament amb D'Alembert entre el 1751 al 1772 la redacció de la primera enciclopèdia universal editada a França, sota el nom de la Encyclopédie, o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en Langres, ciutat fortificada d'origen romà, de la regió de la Champagne. El seu pare era "maestro cuchillero", treball familiar des de feia dos segles. Denis Diderot era el major dels fills supervivents, amb 3 germanes i un germà.[1] Als 10 anys Diderot comença a estudiar en el col·legi jesuita de Langres, on obté una bona educació d'humanitats. Allà feien simulacres de batalles entre cartaginesos i romans. Va tindre problemes al col·legi per la seva conducta, i estigué quatre o cinc dies treballant amb el seu pare, fins que trencà tots els ganivets i tornà a les classes.

Entre 1728 i 1729 Diderot va ser enviat a París, a estudiar a un col·legi jansenista: el Collège d'Hancourt.

Al 1732 es va llicenciar en humanitats per la Universitat de París. Després estudià teologia fins que decideix deixar la roba d'abat i estudiar els clàssics, matemàtiques com també anglés i italià. En la seva estada a París, va viure a casa de l'advocat Clément de Pis, qui li va ensenyar dret, encara que no mostrava avanços. Diderot ara havia de buscar-se la vida, ja que es va negar a tornar a casa dels seus pares i van deixar de manar-li diners. Es va dedicar principalment a donar classes particulars de matemàtiques, però el seu nivell de coneixements era escàs. També va fer alguns treballs periodístics. No obstant, la seva il·lusió era el teatre. Amb el pas del temps, i la situació de Diderot, la seva mare començà a enviar-li diners en secret.

Per altra banda, Diderot coneix a Anne-Toinette Champion, amb la qual es comprometrà en contra dels seus pares, que el tanquen en un monestir, fins que consegueix escapar, i al cap d'un temps, pot casar-se amb Anne-Toinette en la clandestinitat.

Va conèixer a Jean-Jacques Rousseau, al 1742, en un café. En aquells moments, conegut per les seves dots amb els escacs.

A contratemps, la crisis del govern francés per rumors de fallida de la banca i escàndols sexuals al 1749, fa que es persegueix als propagandistes contraris al govern, ateus, jansenistes, pornògrafs i crítics del rei. Així doncs, Diderot va ser arrestat el 24 de juliol a sa casa, i enviat a la presó de Vincennes. No hi havia cap acusació en particular, és a dir, que va ser detingut per una "lettre de cachet real". No obstant això, estava a la presó per escriure totes les seves obres, així que va intentar negar la seva autoria per tal de poder sortir. D'Alembert i Voltaire es van preocupar per ell, i Rousseau va escriure las Confesiones, en contra de l'arrest.

La Enciclopedia[modifica | modifica el codi]

Diderot va ser alliberat de la presó de Vincennes el 3 de novembre de 1749. Va poder continuar amb el projecte de la Encyclopédie, al qual dedicà 30 anys de la seva vida, que després de la trajectòria que portava, el va rescatar de la servitud. Va originar els fonaments d'una nova cultura i una nova època, d'un esperit il·lustrador.

Aquest va ser el primer treball intel·lectual col·lectiu en el qual es van reunir erudits dels diferents camps de ciències, humanitats, dret, etc. Així, el treball de Diderot també va consistir en coordinar i unir aquestes branques de coneixement. En el pensament anticristià i il·lustrat de la majoria dels philosophes (col·laboradors de l'Enciclopedia) va complicar el treball, i sobre tot el moment d'edició. D'aquesta manera, Proust estava convençut de que aquests ideals els portarien a acceptar els principis de la Revolució de 1789, i a més a més, deia que eren els protagonistes de la Revolució tècnico-industrial.

Per altra banda, Diderot persava que la societat i la tecnologia es desenvolupen de manera paral·lela, es a dir, necessiten l'una de l'altra per progresar. És així com es dóna compte que els articles sobre màquines, fets per científics, eren insuficients ja que els treballadors no podien saber fer funcionar una màquina llegint aquells articles. Els articles havien de realitzar-los els maquinistes. No obstant, el poble pla era analfabet. Diderot arribà a la conclussió de que els científics havien de treballar, fet insòlit per l'època.[2]

  1. FURBANK, P.N. “El joven Diderot”. Diderot: Biografía crítica, Barcelona, Emecé, 1994, p. 31.
  2. BERMUDO, José Manuel. "La Enciclopedia, el oficio del filósofo". Diderot: El Autor y su Obra, Barcelona, Barcanova, 1981, p. 87-89.

↑ FURBANK, P.N. “El joven Diderot”. Diderot: Biografía crítica, Barcelona, Emecé, 1994, p. 31.

↑ BERMUDO, José Manuel. "La Enciclopedia, el oficio del filósofo". Diderot: El Autor y su Obra, Barcelona, Barcanova, 1981,

p. 87-89.