Enginyeria romana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reconstrucció d'un Polyspastos romà feta a Bonn, Alemanya.

L'enginyeria romana ha estat admirada per les generacions al llarg dels segles. Algunes de les seves invencions, però, són en realitat millores basades en idees o invents més antics.

La tecnologia per a portar aigua corrent a les ciutats va ser desenvolupada a la zona orient, però els romans la van transformar d'una manera inconcebible per a Grècia.

En l'arquitectura romana hi havia les influències de grecs i etruscs.

Tot i que les vies eren comunes, els romans van millorar-ne el seu disseny i en van perfeccionar la seva construcció de tal manera que van durar molts segles i encara se'n troben trams en perfecte estat.

Aqüeductes[modifica | modifica el codi]

Catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d'aigua a la ciutat de Roma i gran part de l'aigua era per a usos públics. Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l'inici fins a 60 metres a l'arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.

Els romans construïren els primers molins hidràulics a occident. També van utilitzar l'energia hidràulica en la mineria.

Ponts[modifica | modifica el codi]

Pont d'Alcántara, Espanya

Els ponts romans eren els més llargs i resistents que s'havien fet al món. Estaven fets de pedres i tenien un arc com estructura bàsica. Molts d'ells utilitzaven morter de calç.

Embassaments[modifica | modifica el codi]

Un exemple és l'embassament romà de Subiaco a Itàlia. A Hispània en varen fer 72.

Enginyeria militar[modifica | modifica el codi]

Els romans van construir forts, campaments, ponts, vies i altres equipaments militars. Juli Cèsar va fer construir un pont sobre el riu Rin acabat en només 10 dies. L'exèrcit també estava implicat en la mineria.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Davies, Oliver. Mines romanes a Europa, 1935. 
  • Healy, A.F.. Plini el Vell. Oxford: Clarendon, 1999. 
  • Hodge, T. Roman aqueducts and Water supply. 2nd. Duckworth, 2001. 
  • Smith, Norman. A History of Dams. Citadel Press, 1972.