Rex sacrorum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matèries sobre la mitologia romana
Déus importants:
Història llegendària:
Religió romana

Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.

El primer rex sacrorum fou designat a petició dels cònsols pel col·legi de pontífexs i el seu mandat inaugurat pels àugurs. Era proclamat als comicis calactis sota la presidència dels pontífexs. Tots els rex sacrorum que van existir en la república foren patricis. El rex sacrorum no tenia cap influència en els afers polítics i per això els plebeus no tenien aspiracions a aquest càrrec; tenia poca importància pels mateixos patricis i algunes vegades no es va nomenar el càrrec i va restar vacant; cap al final de la república la funció havia caigut en desús; August la va reviure i va romandre durant tot l'Imperi fins al temps de Teodosi I el Gran.

El rex sacrorum era teòricament la dignitat religiosa més alta, per damunt del Pontífex Màxim, però en poder i influència era molt inferior. El càrrec era vitalici i qui el tenia no podia exercir funcions militars o civils, i estava exempt de tot servei. La dona del rex sacrorum era la regina sacrorum i també tenia algunes funcions religioses.

Les funcions del rex sacrorum eren:

  1. Portar a terme les consagracions públiques
  2. feia les consagracions de les calendes, els idus i les nones a Júpiter (la regina sacrorum feia les mateixes consagracions a Juno)
  3. Feia uns sacrificis als comicis en el regifugium
  4. Quan algun portent semblava amenaçar Roma s'encarregava de demanar la protecció dels deus
  5. Anunciava la celebració de les festes de cada mes al poble reunit en assemblea

El rex sacrorum vivia en un edifici públic a la Via Sacra prop de la casa de les verges vestals.