Lanuvium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lanuvium (Λανούϊον) fou una antiga ciutat del Latium a un turó a la part sud de les muntanyes Albanes a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.

La llegenda explica que fou fundada per Diomedes però el més probable és que, com d'altres ciutats, fou una colònia d'Alba Longa. És esmentada a la llista de ciutats de la Lliga Llatina de Dionís (496 aC) i és segur que fou una de les trenta ciutats de la lliga que va lluitar contra Roma. Després però fou aliada de Roma durant les guerres que es van lliurar contra els volscs i eques (la ciutat era rival natural d'Antium, ciutat dels volscs). Però sobtadament el 383 aC van canviar de política i junt amb altres ciutats llatines es va aliar amb els volscs. L'aliança fou derrotada a Satricum, però van poder negociar la pau en termes prou favorables i la ciutat va romandre tranquil·la fins a la gran guerra llatina del 340 aC en la que van tenir un paper important; inicialment van dubtar a entrar a la guerra però després les seves forces foren les principals en les darreres campanyes, especialment a la batalla de Pedum el 339 aC i a la d'Astura el 338 aC. Al final de la guerra la ciutat va obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi i sense ius magistratum (Livi 8.14 ; Festus) però més tard van obtenir els drets complerts segons fa constar Ciceró tot i que no diu quan els adquiriren (Cic. pro Balb. 13).

Al segle II era un municipi ordinari i així va romandre. Tenia un celebrat temple dedicat a Juno Sospita el que probablement va impedir que caigués en decadència com altres ciutats llatines, ja que la deessa era venerada pels mateixos romans. Va patir les guerres civils entre Gai Mari i Sul·la i el primer la va ocupar junt amb Antium i Arícia poc abans d'entrar a Roma el 87 aC.

Ciceró l'esmenta com a ciutat populosa i florent, al nivell d'Arícia i Tusculum, mentre Labicum o Collàtia estaven en decadència. El magistrat suprem conservava el títol de dictador propi de les ciutats llatines i en temps de Ciceró el tenia T. Annius Milo, el famós adversari de Clodi.

A la guerra civil que va seguir a la mort de Cèsar, Octavi va ocupar la ciutat i es va apoderar de les riqueses del temple, i el seu territori fou donat a una colònia de veterans de Juli Cèsar. Després August, com emperador hi va enviar una nova colònia i una part del territori fou donat a les verges vestals de Roma. Lanuvium mai va portar el títol de colònia i va romandre com a municipi, però es va recuperar i va a tornar a ser prospera sota l'Imperi.

Hi va néixer Antoní Pius, que freqüentment hi va residir així com els seus successors Marc Aureli i Còmmode. Aquest darrer va fins i tot fer demostracions com a gladiador l'amfiteatre de la ciutat. Les inscripcions continuen sota Alexandre Sever i Filip l'Àrab, cosa que demostra la vitalitat de la ciutat.

També fou la ciutat d'origen de diverses famílies: la gens Annia (l'abans esmentat Annius Milo n'era un membre), la gens Papia (origen de la gens Roscia i la gen Thoria) la gens Procilia i la gens Mettia. El famós actor Roscius va néixer a la ciutat.

La ciutat moderna de Cività Lavinia ocupa el seu lloc i no queden pràcticament restes de l'antiga ciutat: unes restes a un turó que podrien ser del temple de Juno Sospita, una petita part del teatre (excavat el 1832), algunes estàtues i restes menors.

Coord.: 41° 40′ 29″ N, 12° 41′ 51″ E / 41.67469,12.69758