Guerra llatina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra llatina
— Guerra llatina —
Expansió dels romans per Itàlia
Dates 340 aC - 338 aC
Escenari Itàlia, Sicília i Sardenya
Resultat Victòria romana
Bàndols
República de Roma
Samnites
Lliga llatina
volscs
Comandants
Tit Manli Imperiós Torquat
Tiberi Emili Mamercí
Gai Maeni

La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre 340 aC i 338 aC per la Lliga llatina i la República de Roma. Els llatins van formar una confederació de ciutats llatines que es va aliar amb el regne de Roma en peu d'igualtat, nomenant alternativament al general en cap, que escollia el seu estat major. El botí i les terres es distribuïen en parts iguals . Les guarnicions establertes eren mixtes i les noves poblacions creades es poblaven també per meitat amb ciutadans romans i llatins, i obtenien el seu assentament i el vot a l'assemblea federal.

Amb l'adveniment de la República romana, cap al 493 aC el pacte federal va ser revisat i Roma va assumir els assumptes de guerra i pau, i es va arrogar en exclusiva el dret a nomenar comandant en cap de l'exèrcit confederal i es va negar a posar als llatins en el seu mateix nivell i per acceptar els llatins al senat romà.

Els pobles de la lliga llatina enviaren en 340 aC una ambaixada al senat romà a demanar la formació d'una sola república entre Roma i el Laci, amb les dues parts al mateix nivell. Els romans havien estat lluitant al costat dels pobles del Laci i la Campània contra els samnites a la primera guerra samnita quan els romans es van retirar de la guerra. Amb el rebuig de Roma, va començar la guerra.[1][2]

La guerra[modifica | modifica el codi]

Els ciutadans llatins de les ciutats aliades exigien els mateixos drets que els ciutadans romans, però la petició fou rebutjada el 341 aC i es van revoltar. Els llatins van continuar dels combats al costat dels campanes, mentre Roma es va unir als samnites per atacar els llatins. Només Laurentum al Laci i els equites de la Campània es van adherir als romans, que per la seva banda, van trobar suport entre els pelignes.

Tit Manli Imperiós Torquat el 340 aC va triomfar a la batalla del Vesuvi i la batalla de Trifanum però la revolta es va estendre. Els samnites, ara aliats romans, van destruir Sora i Fregellae, ciutats dels volscs, i van amenaçar a Fabratèria. El 338 aC Gai Maeni va derrotar als llatins a Pedum, que havia resistit el setge de l'any anterior de Tiberi Emili Mamercí i va ocupar la ciutat, en la darrera acció rellevant de la guerra.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La lliga llatina fou dissolta i algunes ciutats van perdre bona part del seu territori quan no la independència. Es van crear algunes colònies militars. Antium, dels volscs, aliats dels llatins, fou també ocupada pels romans dominant de fet als volscs, i tot seguit als àusons i als privernats (els volscs de Privernum) reforçant el poder romà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grant, The History of Rome, p. 48
  2. Pennell, Ancient Rome, Cap. IX, paràgraf 13