Primera Guerra Samnita
Guerres samnites  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 343 aC - 341 aC | ||
| Període | República romana primerenca | ||
| Escenari | Itàlia | ||
| Lloc | Sàmnium | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Campanya | Guerres Samnites | ||
| antiga Roma i Samnita | |||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
Expansió romana a Itàlia (343–282 aC) | |
|---|---|
La Primera guerra Samnita va ser un conflicte armat entre la república romana i els samnites datada entre l'any 343 aC i el 341 aC.
Antecedents[modifica]
Quan els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidicins (sidicini), veïns i aliats de Càpua, van demanar ajut a Cumes i altres ciutats de la Campània. L'exèrcit que van enviar va ser derrotat pels samnites, i aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat romà va oferir només la mediació perquè tenien un tractat d'aliança amb el Samni, però llavors Càpua es va entregar a Roma i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement tot va ser una estratagema dels romans que van entrar al territori dels sidicins per controlar més fàcilment a Càpua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita.[1]
La guerra[modifica]
La guerra es va declarar inevitablement el 343 aC però durant els primers mesos no hi va haver combats. Els romans es van aliar amb els pobles del Latium i la Campània contra els samnites.
Quan Marc Valeri Corvus i Aule Corneli Cos Arvina van ser nomenats cònsols van portar un exèrcit a Campània. Marc Valeri Corvus va vèncer a la Batalla del Mont Gaurus, una batalla especialment decisiva a les portes de Càpua completada per la derrota de les restes de l'exèrcit samnita a la batalla de Suèssula, i Aule Corneli Cos Arvina va vèncer a la batalla de Saticula. L'exèrcit romà, amb forta presència dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar Marc Valeri Corvus com a dictador per marxar contra Roma, però Corvus no va acceptar i va poder acabar amb el motí.[2] El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victòria romana, deixava als sidiquins abandonats.[3][4]
Conseqüències[modifica]
Els pobles de la lliga llatina van enviar l'any 340 aC una ambaixada al senat romà a demanar la formació d'una sola república entre Roma i el Laci, amb les dues parts al mateix nivell i amb la negativa romana va esclatar la Guerra llatina. Els llatins van combatre al costat dels campanis mentre Roma es va canviar de bàndol, unint-se als samnites per atacar els llatins.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques. París: PUF, 1993, p. 321-327. ISBN 9782130457015.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII 15.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII 17.
- ↑ Hinard, François (ed.). Histoire romaine des origines à Auguste. París: Fayard, 2000, p. 256, 258-261. ISBN 9782213031941.
Història militar de l'antiga Roma | ||
|---|---|---|
| Exèrcit |  | |
| Guerres | Guerres llatines · Primera Guerra Samnita (343 - 341 aC) · Segona Guerra Samnita (326 aC - 304 aC) · Tercera Guerra Samnita (298 aC - 290 aC) · Quarta guerra samnita (282 aC - 272 aC) · Guerres Servils · Guerres pírriques · Guerres púniques · Conquesta romana d'Hispània · Guerres càntabres · Guerres Mitridàtiques · Pirates cilicis · Guerres dàcies · Guerra de les Gàl·lies · Conquesta romana de Britànnia | |
| Batalles | ||
| Defenses | ||
| Reformes | ||
| Altres | ||