Captura de Neapolis
| Guerres samnites | |||
|---|---|---|---|
  Captura de Neapolis Captura de Neapolis | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 327 aC | ||
| Coordenades | 40° 48′ N, 14° 18′ E / 40.8°N,14.3°E | ||
| Lloc | Actual Nàpols | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Campanya | Segona Guerra Samnita | ||
| Bàndols | |||
| |||
Expansió romana a Itàlia (343–282 aC) | |
|---|---|
La captura de Nàpols (o de Neapolis) es refereix a la presa de la ciutat de Neapolis (l'actual Nàpols) durant el període conegut com la Segona Guerra samnita.
Antecedents[modifica]
El 328 aC apareix una facció prosamnita a Nàpols[1] i el 327 aC s'estableix una guarnició de 4.000 samnites i 2.000 d'homes de Nola a Neàpolis, desencadenant la Segona Guerra Samnita.[2]
El cònsol Quint Publili Filó va ocupar una posició entre Paleòpolis i Neapolis i va tallar les comunicacions entre ambdues i amb els samnites.
La captura[modifica]
Els romans no van poder capturar la ciutat per setge o assalt, de manera que van haver d'utilitzar l'única altra opció disponible: la traïció. L'opinió de la ciutat variava de la causa samnita a la causa romana, de manera que es va tramar un complot amb Carilau i Nimfi[3] per permetre que les forces romanes comandades per Quint Publili Filó entressin a la ciutat en la nit[4] Quan va arribar la nit, els samnites esperaven uns vaixells a la costa i entretant un exèrcit romà va entrar per una porta,[4] mentre Luci Corneli Lèntul I cobria la possible arribada dels samnites. Un cop dins la batalla va començar i Paleòpolis va caure, el contingent de Nola es va retirar i a continuació va caure Neapolis.
Conseqüències[modifica]
La captura de Neapolis va provocar la declaració de Segona Guerra samnita i la l'allunyament dels conflictes de la costa del Tirrè cap a les valls de l'interior i el litoral oriental.[4]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p.218. ISBN 0521135729.