Reformes de Mari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac.

Les reformes de Mari van ser un grup de reformes fetes a l'exèrcit de Roma iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de l'República romana.

Les reformes de Mari van ser d'una gran importància per donar forma a la legió romana, estructura militar que s'imposaria en el món occidental durant segles. La durada del servei militar es va normalitzar en setze anys.[1]

L'exèrcit abans de les reformes de Mari[modifica | modifica el codi]

Fins a la darrera dècada del segle II aC els requisits per formar part de l'exèrcit de Roma al servei de la República eren molt estrictes:

  • Ser membre de la cinquena classe del cens o superior.
  • Tenir propietats valorades en, almenys, 3.000 sestercis.
  • Aportar el seu propi armament.

Per això, la República en un inici no tenia un exèrcit estable. Quan una guerra amenaçava la ciutat els cònsols s'encarregaven de reclutar un exèrcit entre els ciutadans elegibles de la república. Com a norma, un dels cònsols seria l'encarregat de dirigir a la batalla, aquest exèrcit pràcticament voluntari en la seva totalitat.

A mitjans de la República, les legions es componien de les següents unitats:

  • Cavalleria o equites .
  • Infanteria lleugera o velites .
  • Infanteria pesada . Era la unitat principal de la legió.
    • Els hastati (sing. hastatus ) eren els més joves i formaven la línia davantera.
    • Els prínceps (sing. princeps ), homes amb edats rondant els 30 anys.
    • Els triarii (sing. triarius ) eren els soldats veterans i alineats enrere.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parker, Geoffrey. The Cambridge Illustrated History of Warfare (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p.52. ISBN 0521738067. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]