Lucans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els lucans foren un poble d'ètnia sabèl·lica i per tant de la mateixa branca que els samnites, que vivia al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

El seu nom segons Plini el Vell derivava d'un líder anomenat Lucius, però això sembla poc probable. Estrabó diu que van sotmetre als enotris i als khones (cons) del sud-oest d'Itàlia i van dirigir les seves armes contra les ciutats gregues.

És possible que foren empesos al sud pels samnites que el 420 aC havien conquerit Campània, doncs només 22 anys abans encara es va fundar pacíficament la colònia atenenca de Thuris (442 aC).

En aliança amb Roma des del 325 aC però sempre trencada, van quedar sotmesos definitivament durant la Segona Guerra Púnica (209 aC). Revoltats a la guerra social (90-88 aC) i partidaris de Gai Mari, Sul·la va assolar els seus territoris, i la població va morir o es va dispersar. Els que van romandre van rebre la ciutadania romana i en pocs anys van perdre la seva identitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]