Cosenza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cosenza
Localització
Cosenza situat respecte Itàlia
Cosenza
Localització de Cosenza a Itàlia
Catedral de Cosenza, consagrada el 1222.
Catedral de Cosenza, consagrada el 1222.
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Calàbria Calàbria
Cosenza
Superfície 37,2 km²
Altitud 238 msnm
Població (2008)
  • Densitat
69.611 hab.
1.871,26 hab/km²
Coordenades 39° 18′ 0″ N, 16° 15′ 0″ E / 39.30000°N,16.25000°E / 39.30000; 16.25000Coord.: 39° 18′ 0″ N, 16° 15′ 0″ E / 39.30000°N,16.25000°E / 39.30000; 16.25000
Codi postal 87100
Codi ISTAT 078045
Web

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 69.611 habitants (2008). Limita amb els municipis d'Aprigliano, Carolei, Casole Bruzio, Castrolibero, Dipignano, Mendicino, Paterno Calabro, Pedace, Piane Crati, Pietrafitta, Rende, Rovito, Trenta i Zumpano.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2006- Salvatore Perugini Centreesquerra

Història[modifica | modifica el codi]

L'antiga Cosèntia (llatí Cosentia) era al Bruttium, a un turó a la vall del Crathis, prop del naixement del riu. Estrabó la defineix com la capital dels Brucis.

Apareix esmentada a l'expedició d'Alexandre II d'Epir que segons Livi la va ocupar, però a la mort del rei a Pandòsia, no gaire lluny, era a mans dels brucis i els cos d'Alexandre fou portat a la ciutat i enterrat allí. A la segona guerra púnica no es va declarar a favor d'Anníbal i fou ocupada pel general cartaginès Himilcó el 216 aC, però tres anys després la ciutat va retornar a l'aliança amb Roma (213 aC); altre cop va caure en mans dels cartaginesos a data desconeguda i no fou ocupada pels romans fins al 204 aC junt amb Pandòsia i Clampètia. Va patir menys càstig que altres ciutats i va conservar certa importància.

El 40 aC fou assetjada per Sext Pompeu sense èxit. Sota August va rebre una colònia romana però sense tenir el rang colonial. El territori produïa pomes, amb dues collites a l'any.

Mort d'Alaric (dibuix del 1895)

Va subsistir durant tot l'imperi i hi va morir el rei visigot Alaric I que l'havia convertit en el seu quarter general després del saqueig de Roma i mentre planejava la invasió de Sicília; el rei visigot hi fou enterrat al llit d'un rierol afluent del Crathis (avui el Busento).