Publi Clodi Pulcre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) (93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià)[1] fou un magistrat membre de la gens Clàudia. Va ser famós per promulgar lleis a favor dels pobres, però també pel seu caràcter conflictiu i pels mètodes sense escrúpols que va emprar en benefici propi. Va mantenir una llarga enemistat contra Ciceró.

Procedència familiar[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'any 93 aC, fill petit del cònsol Appius Claudius Pulcher i , per tant, va rebre els noms de Publius Claudius Pulcher, però va passar a dir-se Publius Clodius en ser adoptat en edat adulta i amb motius electorals per una família plebea, els Fonteii l'any 59 aC.

Sembla que el seu pare es va casar dues vegades i entre els seus nombrosos germanastres només va tenir relació amb dues de les germanastres que eren les més joves: Claudia Metelli i Claudia Luculli. En diverses vegades va ser acusat d'incest amb elles, a una d'elles li van posar el sobrenom de Clodia en referència al rumor. A Claudia Metelli se la sol identificar amb un personatge anomenat Lesbia, al qui el poeta Catul va dedicar diverses composicions, però aquesta identificació no es del tot segura.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Ciceró el va descriure com un home d'aspecte no gaire agraciat, però amb molta energia i habilitat, fins i tot va admetre que era un eloqüent orador. Alguns el tenien per un politic molt estimat pel poble i amb gran capacitat de convicció cap a les seves causes,[2] mentre que altres l'han considerat un simple demagog.[3]

Inicis a l'exèrcit[modifica | modifica el codi]

El 70 aC va servir amb son germà Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Lucul·le a l'Àsia, on va dirigir un motí contra el general, al qui considerava que no el tractava prou bé. Aquest Lucul·le estava casat amb una de les germanes de Clodi, però en còrrer els rumors d'incest se'n va divorciar, llavors ella va provar de convèncer Ciceró pequè es divorciés de la seva dona Terència i es casés amb ella, fet amb el què es va guanyar l'odi de Terència.[4]

Clodi va marxar d'Àsia i es va posar a les ordres del seu cunyat Quint Marci Rex, procònsol a Cilícia qui li va donar el comandament de la flota. Fou capturat per uns pirates, els quals el van alliberar sense rescat per por de Pompeu. Després va anar a Antioquia i es va unir als siris en la seva guerra contra els àrabs, i altra vegada va incitar un motí de les tropes romanes en què quasi va perdre la vida.

Secretari a la Gàl·lia[modifica | modifica el codi]

Va tornar a Roma i va acusar Catilina (65 aC) per extorsió en el seu govern d'Àfrica, però Catilina va subornar l'acusador i el jutge i se'n va lliurar.[5] El 64 aC va acompanyar el propretor Luci Murena a la Gàl·lia Transalpina, on va utilitzar mètodes poc legals per fer diners. Va tornar a Roma i sembla que va fer costat a Ciceró durant la conspiració de Catilina (63 aC).

L'escàndol amb l'emperadriu[modifica | modifica el codi]

Pompeia retratada al "Promptuarii Iconum Insigniorum" del 1553

El 62 aC fou culpable d'un acte de sacrilegi que el va enemistar amb Ciceró. Aquell any Pompeia, l'esposa de Juli Cèsar era l'encarregada de presidir els rituals d'hivern en honor a Bona Dea. Juli Cèsar va prestar l'edifici de la Règia per fer de temple. El culte a aquesta deessa requeria un lloc exclusiu per a dones, però Clodi va entrar-hi vestit de dona música amb l'ajut d'una assistenta, amb la intenció de seduir a Pompeia. La seva presència es va detectat en sentir-li la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar gràcies a la serventa. El fet va ser un escàndol públic. Com que el temple havia estat viciat, les vestals es van veure obligades a purificar el lloc i repetir les cerimònies.[6] Després d'això el pontífex va ser fet responsable i condemnat a mort pel senat. Durant el judici alguns dels rituals que, segons la tradició, només podien ser coneguts per les vestals, van haver de ser revelats com a part de la investigació. L'emperadriu va ser citada a declarar davant el senat i va ser exculpada. L'encarregat de portar l'acusació contra Clodi va ser el magistrat Ciceró.[7]

Clodi havia presentat candidatura a qüestor i fou elegit però el 61 aC, abans de sortir cap a la seva província (Sicília), fou acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pontífexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presidència del pretor però finalment els jutges foren seleccionats de les tres decúries. Clodi va al·legar que era a Interamna i no a Roma però Ciceró va demostrar que no hi podia haver estat. Finalment els suborns van assegurar la seva absolució (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Ciceró no van parar de pujar de to.

Tribú de la plebs[modifica | modifica el codi]

L'odi per Ciceró va ser el motiu perquè es va presentar candidat a tribú de la plebs

Clodi va acusar el candidat Luci Calpurni Pisó d'extorsió però la influència dels triumvirs en va assegurar la seva absolució.

Llavors Clodi va anar a la seva província i va presentar candidatura a edil però en tornar, i amb desig de venjar-se de Ciceró, va pensar que el podia atacar millor essent tribú de la plebs i, per tant, havia de ser adoptat per una família plebea. L'adopció es va sotmetre a la votació dels comicis curiats, a la qual s'hi va oposar Ciceró. Però els triumvirs li van donar suport en la seva proposta d'adopció perquè estaven molests amb Ciceró per haver defensat en un cas anterior a Antoni Hibrida. Aquest llavors fou adoptat per Publi Fonteu (60 aC) per una llei (Lex curiata) proposada per Cèsar i amb Pompeu com a president de l'assemblea. Encara que la sanció del pontífex no fou obtinguda, ja que Fonteu tenia menys de 20 anys, i hi havien altres irregularitats. L'adopció es va formalitzar en una cerimònia d'adrogatio.

Clodi es va assegurar l'elecció com a tribú i va accedir a aquest càrrec el desembre del 59 aC.

Entre les seves actuacions com a tribú destaca la proposta d'una sèrie de lleis per guanyar conegudes com leges Clodiae:

  • Una distribució d'annona mensual per als ciutadans més pobres.[8][9]
  • Una prohibició als magistrats de dissoldre assemblees en base a auspicis obtinguts per mirar al cel els dies comicis.[8][10]
  • El dret de vot dels lliberts. [11]
  • La restauració del dret d'associació que havia estat abolit temps abans.[8][12]
  • La prohibició d'expulsar els censors del senat.[13][14]
  • La prohibició de matar ciutadans sense haver estat jutjats.[15]

Enemistat amb Ciceró[modifica | modifica el codi]

Tot seguit va començar un procediment contra Ciceró, que va acabar amb el desterrament del seu adversari al qual va acusar de matar ciutadans i ometre decrets del senat. Això estava en relació a quan Ciceró havia manat executar membres de la conspiració de Catilina quatre anys enrere sense un judici previ. Per acabar-lo de derrotar, va proposar una llei que prohibia a qualsevol que visqués a menys de 600 km de Roma, acollir a Ciceró i la condició per la revocació del decret era que els morts per causa de Ciceró tornessin a la vida. El comicis tribunats van confirmar la llei i el mateix dia els cònsols Gabini i Pisó van rebre les províncies que volien, Síria i Macedònia, amb poders extraordinaris. Cató fou enviat a Xipre per prendre possessió de l'illa i dels tresors del rei Ptolemeu de Xipre. La casa de Ciceró al Palatí fou cremada i les seves viles a Tusculum i Formiae igualment, i les seves propietats repartides entre els cònsols.[16]

Publi volia comprar la casa del Palatí i per la mateixa època va comprar la casa de Quint Seil Pòstum després d'enverinar-ne l'amo, el qual no la volia vendre. Per fer irrecuperable la propietat de Ciceró, en va dedicar una part al temple. Per poder pagar una milícia personal armada no va dubtar en vendre càrrecs com el de sacerdot de Cíbele a Pessinus, o castigar ciutats.

Enemistat amb Pompeu[modifica | modifica el codi]

Va anar una mica massa lluny quan va deixar escapar per diners a Tigranes, fill de Tigranes II d'Armènia, al qui Pompeu havia portat a Roma, però de moment Pompeu no es va sentir prou fort per reaccionar. En un conflicte amb el cònsol Gabini, home de Pompeu, aquest fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. Clodi va provar de matar a Pompeu per mitjà d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una guàrdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis. Quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu fou rebutjat.

Enfrontament amb Fabrici[modifica | modifica el codi]

El 57 aC es va acabar el poder tribunici de Clodi, però ja havia organitzat bandes armades per mantenir el control i impedir que Ciceró retornés a Roma. El tribú Fabrici va presentar (25 de gener) una rogatio en aquest sentit, però Clodi ho va impedir amb un exèrcit de gladiadors i esclaus.[17]

Fabrici va demanar ajut a altres homes armats i es va iniciar una lluita, en què Clodi va portar la millor part. També el tribú Sexti fou amenaçat per Clodi. La casa de Miló, un altre tribú, fou atacada. El temple de les Nimfes fou cremat per destruir els arxius de la censura; va interrompre els jocs d'Apol·lo que celebrava el pretor Luci Cecili i altres fets. Miló el va acusar per aquests actes però no va aconseguir res, de manera que va reunir també un exèrcit d'esclaus i gladiadors per oposar-se a la violència amb més violència i es van produir freqüents xocs entre les dues parts.[18]

El retorn de Ciceró[modifica | modifica el codi]

El senat va proposar comicis per la restauració de Ciceró, però només Clodi s'hi va oposar. Quan va provar a parlar en contra (agost), es va trobar el lloc ben protegit pels homes armats de Miló i la proposta fou aprovada. Ciceró va tornar i part de la seva propietat li fou retornada, però no es va aturar la violència de Clodi.

Clodi va dedicar-se des de llavors a venjar-se de Miló i de Ciceró.
Quan a proposta de Ciceró, Pompeu va rebre poders extraordinaris, Clodi va acusar Ciceró de trair el senat. Quan Ciceró va començar a reconstruir la seva casa, els obrers foren atacats per la gent de Clodi i, l'endemà, es va atacar la casa de Miló, essent rebutjats per Quint Flac. Marcel·li va proposar portar Clodi davant la justícia, però els seus amics van aconseguir aturar la votació.

Candidat a edil[modifica | modifica el codi]

Clodi fou candidat a edil i Marcel·li va proposar que l'elecció no es pogués fer abans del seu judici. Miló va aconseguir aturar l'assemblea però al 56 aC quan ja Miló no era al càrrec, Clodi fou elegit sense oposició i immediatament va declarar Miló fora de la llei per violència pública. El febrer d'aquell any Miló fou jutjat i Clodi va intentar matar-lo per mitjà d'un tumult però la gent de Miló va fer el mateix; el judici es va anar perllongant fins al maig en què sembla que es va arxivar. A l'abril Clodi va organitzar els jocs megalensis on van participar molts esclaus.

El senat va fer una consulta casual als harúspexs sobre alguns prodigis i la resposta fou que la còlera dels déus era deguda a la violació d'alguns llocs sagrats. Clodi va interpretar això com la restauració de la casa de Ciceró, que havia estat un temple durant el seu desterrament. Ciceró va contestar amb el discurs De Haruspicum Responsis.

En aquest moment Clodi i Pompeu es van aliar per conveniències d'ambdós i Clodi va atacar la casa de Ciceró però l'atac fou rebutjat pels homes de Miló. Ciceró també va aconseguir treure del Capitolí les taules amb el decret del seu desterrament, mercès a l'ajut de Miló.

Clodi va donar suport a Pompeu i Cras en la seva candidatura al consolat pel 55 aC, i foren elegits. Volien ser nomenats al front de les forces a l'Àsia, per reclutar homes, fer diners, i tornar les recompenses promeses als caps fidels com Brugitarus i altres que els havien ajudat, però van haver de romandre a Roma. En aquest any sembla que Clodi va restar tranquil. El 54 aC va acusar l'antic tribú Porcili de violències i assassinats. Després va coincidir amb Ciceró en la defensa de Marc Emili Escaure, però no per això havia desaparegut la rivalitat entre Clodi i Ciceró.

Candidatura a pretor[modifica | modifica el codi]

El 53 aC Clodi fou candidat a pretor i Miló a cònsol. Cadascun va provar d'impedir l'elecció de l'altre reclutant altra vegada bandes de gladiadors i esclaus i els carrers de Roma van esdevenir teatre de lluites sagnants. Quan els cònsols van voler dirigir els comicis, les bandes de Clodi van caure damunt d'ells i un dels cònsols, Gneu Domici Aenobarb fou ferit. El senat va deliberar sobre la situació i van parlar Clodi i Ciceró; al discurs de Clodi, Ciceró va respondre amb el seu Aere alieno Milonis.

Mort de Clodi[modifica | modifica el codi]

El conflicte va tenir un dramàtic final: el 20 de gener del 52 aC Miló va anar a Lanuvium i prop de Bovillae es va trobar amb Clodi qui tornava a Roma després d'una visita a una de les seves propietats. Els dos anaven acompanyats de seguidors armats però Miló en portava més; encara que les dues comitives es van creuar i es van ignorar, quasi al final els gladiadors de Miló van atacar als de Clodi que s'hi van tornar. Clodi fou ferit, la lluita es va fer general i finalment els homes de Miló van posar en fuita als rivals que es van emportar el ferit Clodi a una casa prop de Bovillae. Miló va ordenar als seus homes atacar la casa i molts homes de Clodi foren morts i finalment el mateix Clodi. El seu cos fou deixat a la vista al costat del camí i fou trobat pel senador Sext Tedi qui el va portar a Roma, on fou exposat al públic l'endemà a l'espai del fòrum. Els tribuns Munaci Planc i Quint Pompeu Ruf van portar el cos a la Cúria Hostília i la van convertir en pila funerària: es van cremar tant l'edifici, con la basílica Pòrcia (construïda per Marc Porci Cató Censorí, i altres edificis propers.[19]

Ciceró va fer un famós discurs per tal d'evitar l'exili a Miló.[20]

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Fúlvia, la segona esposa de Clodi, una dona amb fama d'ambiciosa.

Clodi es va casar dues vegades: primer amb Pinària i després amb Fúlvia.[21] Va deixar un fill, Publi Clodi, i una filla, Clàudia.

No va heretar propietats però en va adquirir moltes per mitjans legals o il·legals, va rebre una dot important de la seva segona dona, i va tenir possessions a Alba, i a Etrúria (prop del llac Prelius).

Referències[modifica | modifica el codi]

Les fonts per la seva vida són principalment els escrits de Ciceró :pro Caelio, pro Sextio, pro Milone, pro Domo sua, de Haruspicum Responsis, in Pisonem, i in Clodium et Curionem (la parcialitat dels quals és evident) i algunes cartes.

  1. W.J. Tatum, p.33, 239-240
  2. Valeri Màxim,3.5.3
  3. Plutarc, "Vides paral·leles: Marc Antoni", 9.3
  4. Plutarc, "Vides paral·leles: Ciceró", 29
  5. Ciceró, "De haruspicum responso", 42
  6. Mary Beard, J.A. North, S. Price: "Religions of Rome", volum 1, ed.Cambridge University Press, 1998, pàg. 129 - 130, 296
  7. Suetoni, "De vita Caesarum: Julius" 6.2 i 74.2
  8. 8,0 8,1 8,2 Cassi Dió, "Història de Roma" XXXVIII.13
  9. Ciceró, "Pro Domo", 10
  10. Ciceró, "in Pisonem", 4, 5
  11. Ciceró, "Pro Milione", 12. 37
  12. Ciceró, "In Pisonem", 4
  13. Cassi Dió "Història de Roma", XL.57, XXXVIII.13
  14. Ciceró, "Pro Sestio", 25
  15. Cassi Dió "Història de Roma", XXXVIII.14
  16. Plutarc, "Vides paral·leles: Ciceró", 32
  17. W.J. Tatum, p. 235
  18. W.J. Tatum, p. 239-240
  19. Erich S. Gruen, p. 233–234
  20. James N. Settle, "The Trial of Milo and the Other Pro Milone", revista: Transactions and Proceedings of the American Philological Assosciation (The Johns Hopkins University Press)nº 94, p. 268–280
  21. Ciceró, "Pro Milone", 28

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • W.J. Tatum. "The Patrician Tribune. Publius Clodius Pulcher". ed.Chapel Hill, 1999. 
  • L. Fezzi. "Il tribuno Clodio", 2008. 
  • Erich S. Gruen. "The Last Generation of the Roman Republic". Berkeley: ed. University of California Press, 1974. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]