Pira
|
|||
| Localització | |||
 
|
|||
| Municipi de la Conca de Barberà | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà |
||
| Gentilici | XXX | ||
| Superfície | 8,01 km² | ||
| Altitud | 385 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
501 hab. 62,55 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 349900 4587500Coord.: 41° 25′ 30″ N, 1° 12′ 13″ E / 41.42500,1.20361 | ||
| Organització Entitats de població |
1 |
||
| Codi territorial | 431074 |
||
Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La vila apareix documentada el 1067 quan Berenguer Ramon II va fer donació del castell al comte Ermengol IV d'Urgell. L'any 1068 es concedí a Arnau Pere de Ponts la missió de repoblar el territori, però en una incursió sarraïna fou ferit de mort. En la part més alta es construïren les primeres cases a principis del segle XI, a redós del castell (ara desaparegut).
Temporalment el monestir de Poblet va dominar el terme a partir de 1164. Tanmateix, el 1181 fou tornat a Pere de Puigverd, per passar després (1248) a mans de l'orde del Temple fins a la seva dissolució el 1312. A partir d'aquesta data se’n va fer càrrec l'Orde de Malta.
Durant el segle XIX, el vi i l'aiguardent de la vila eren exportats arreu, situació que canvià radicalment amb l'extensió de la fiŀloxera a finals del segle XIX.
A la darrera dècada del segle XX, Pira, i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió política de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà que des del 1991 ha governat la vila de Pira.
Demografia [modifica]
Seguint l'evolució econòmica de la vinya a la comarca, durant el segle XVIII tingué un important creixement demogràfic que culminà l'any 1860 amb 610 habitants, el seu màxim històric. Tanmateix a partir de la dècada dels noranta del segle passat, una política urbanística encertada ha fet créixer la població amb nous habitants.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Economia [modifica]
Domina el conreu de la vinya, seguida dels cereals. En menor mesura hi ha les oliveres i els ametllers. A nivell industrial, durant molts anys hi hagué una activitat de molins de guix.
Cultura [modifica]
L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador d'Horta i va ser construïda durant el segle XIX. Destaca també el Celler del Sindicat Agrícola, cooperativa modernista obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, inaugurada l'any 1919. L'edifici de dues naus és un bell exemple de l'arquitectura agrària modernista, considerat una de les Catedrals del vi.[2] Finalment, el nucli antic de Pira, de bella estructura i contingut, conserva diverses cases pairals entre les qual destaquen cal Poblet i cal Celdoni.
Pira celebra la seva Festa Major durant el primer dissabte del mes d'agost, per Sant Salvador.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Calvet, Jordi. «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia [modifica]
- Jordi Tomàs Bonell; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pira |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Article de l'Enciclopèdia Catalana
