Solivella

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solivella
Escut de Solivella
(En detall)
Localització

Localització de la Conca de Barberà a Catalunya Localització de Solivella respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Vista de Solivella
Vista de Solivella
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Solivellenc, solivellenca
Malnom Cargols
Superfície 21,4 km²
Altitud 489 m
Població (2007)
  • Densitat
686 hab.
32,06 hab/km²
Coordenades 41° 27′ 27″ N 1° 10′ 46″ ECoordenades: 41° 27′ 27″ N 1° 10′ 46″ E
Sistema polític
Entitats de població

1
Web

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat a la vessant meridional de la serra del Tallat.

És el municipi on és més àmpliament parlat el subdialecte català xipella.

Taula de continguts

[edita] Història

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig de Solivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb qui construí un petit castell.

En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.

El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle XVIII va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.

[edita] Economia

Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

[edita] Cultura

L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.

Les joies més preuades del patrimoni de la vila es troben fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.

[edita] Festes

La festa Major és el 15 d'agost. I cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
34 36 45 262 792 1.323 1.424 1.680 1.610
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.587 1.626 1.558 1.303 1.326 1.144 918 806 733
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
709 706 658 631 622 610 588 630 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs