Solivella
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Conca de Barberà | |||
| Vista de Solivella | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà |
||
| Gentilici | Solivellenc, solivellenca | ||
| Malnom | Cargols | ||
| Superfície | 21,4 km² | ||
| Altitud | 489 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
686 hab. 32,06 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 27′ 27″ N 1° 10′ 46″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
| Web | |||
Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat a la vessant meridional de la serra del Tallat.
És el municipi on és més àmpliament parlat el subdialecte català xipella.
Taula de continguts |
[edita] Història
Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig de Solivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb qui construí un petit castell.
En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.
El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.
El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle XVIII va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.
[edita] Economia
Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.
[edita] Cultura
L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.
Les joies més preuades del patrimoni de la vila es troben fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.
La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.
[edita] Festes
La festa Major és el 15 d'agost. I cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Referències
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
- Article de l'Enciclopedia Catalana
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Centre d'Estudis Solivellencs
- Postals de Solivella
|
|||||

