Festes romanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la toga pretexta i participant en el que sembla la festa de la Compitalia
Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894)

A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat,[1] encara que l'objectiu d'algunes era també servir d'esbargiment a la població o celebrar una victòria.

Entre les més destacades estaven: la Lupercalia, la festa d'Hèrcules, la de Júpiter Capitolí. Altres festes importants eren: la Compitàlia, les festes en honor a Mart i la Vinalia. Durant l'època imperial les preferides pels romans eren les que incloïen jocs esportius anomenats ludi.
La principal font d'informació sobre aquest tema és un llibre d'Ovidi (43 aC- 17 aC) titulat "Fasti", que es podria traduir per "El calendari romà".

Tipus de festes[modifica | modifica el codi]

Hi havia tres tipus de dies festius:

  • Els Stativae, que eren dies prefixats al calendari i corresponien a festes de celebració annual.
  • Els Conceptivae, que eren festes anuals sense dia fix ( com passa amb la Pasqua del calendari cristià), la data de la celebració era anunciada pels sacerdots uns dies abans.
  • Els Imperativae, eren celebracions especials, dies festius d'obligat compliment (del verb imperare, manar) designats pels governants per expiar un problema en concret amb els déus, o també, per a celebrar victòries.[2]

Entre les del primer tipus estava la Sementivae, també coneguda amb el nom de Pagnalia, perquè la celebraven els pagi coincidint amb l'inici de la sembra.

Entre les del segon tipus estaven: La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus o el de la deessa dels camps sembrats que era el 15 d'abril i es deia Fordicidia. El 19 d'abril eren les festes de Ceres Cerealia i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales.

Altres festes de data fixa eren les Vinalia (23 d'abril), Les Robigalia (25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre), les Compitalia.

Algunes festes sembla que hagin perviscut en el temps, com ara la Saturae, una festa de màscares semblant als actuals carnavals, en què es feia una desfilada amb música de flautes (tibia) o també podem trobar semblances entre l'actual festa de Nadal i la Saturnalia[3]

Algunes festes estaven relacionades directament o indirecta amb els morts, per exemple l'anomenada festa dels Ragis.

Hi havia uns dies anomenats dies sacrificae, que no afectaven a la població en general sinó només als sacerdots, els quals havien de sacrificar als déus un animal en un lloc públic. Altres festes, com el Lectisternium, d'origen grec, implicaven oferir un abundant banquet.[4]

Organització[modifica | modifica el codi]

Durant les festes estava prohibit treballar, amb l'excepció d'alguns treballs agrícoles que fossin imprescindibles. Si algú se saltava aquesta norma, havia de pagar una multa o oferir un piaculum, que generalment era un porc.[5] Tot i que era obligat no treballar, no era obligat participar en els ritus religiosos, a excepció dels sacerdots i dels ritus religiosos lligats a una família en concret (sacra gentilicia).[6]

Amb les remeses de blat que arribaven de les províncies sotmeses, enviades pels procònsols o ofertes voluntàriament per obtenir favors, els edils curuls van poder efectuar des de mitjans del segle II aC el subministrament de gra a preus ínfims. Els magistrats prometien més jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del poble anomenada festa de la Cereàlia, a l'abril (establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d'Apol·lo Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frígia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Floràlia (Ludi Florensei).

Els magistrats que s'encarregaven de l'organització dels jocs devien pagar-los del seu peculi i podien ser edils curuls, edils plebeus o el pretor de la ciutat. Eren competència dels edils curuls: els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalènsia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponia organitzar els Jocs Plebeus i la Cereàlia. Al pretor de la ciutat li estaven assignats els Jocs Apol·linaris. Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperança d'assegurar-se la seva elecció com a cònsols.

Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus), que era la mesura de la capacitat de l'aspirant a vista dels votants.

Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades vestals.

Els jocs romans[modifica | modifica el codi]

Una de les principals celebracions a Roma eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi Maximi o Ludi Magni), costum importat d'Etrúria. Aquests Grans Jocs començaven amb una processó després de la qual venien les imatges dels déus i al darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (Ludii) amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics el col·legi dels músics o Collegium Tibicinum que era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior. Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies: un dia el 387 aC, un altre el 260 aC i un altre el 245 aC i es va passar als quatre dies. La seva organització es va encomanar als edils curuls. L'espectacle principal era la carrera de carros, que se celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular, havent-se introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui l'exercia l'accés a la milícia i votar en les assemblees populars.

En les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien una palma com corona, cosa que era considerada un gran honor, i un romà s'enterrava sempre amb les palmes o corones guanyades.

Totes les festes tenien un desenvolupament similar, cadascuna amb les seves particularitats.

Festes a l'època imperial[modifica | modifica el codi]

La principal festa romana d'aquesta època van ser els Grans Jocs Romans (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni). Amb August els dies festius van arribar a ser 66 cada any. August va reduir les festes en trenta dies. Amb Trajà es va celebrar una festa per commemorar la seva victòria a Dàcia) que va durar 123 dies. Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que van exportar a altres pobles, encara que molts ja els practicaven. Els jocs lícits eren el monòbol, el contomonòbol, el quitamum contacesu sine fabula, el peryditem i el hipiscum, on solament es permetien apostes petites. També s'apostava en les lluites de la palestra (edifici annex a un gimnàs o independent, on es practicava l'esport de la lluita). En cas de practicar-se un joc il·lícit s'imposava una multa de deu lliures, i l'edifici en el qual es practicava podia ser confiscat. El seu import es destinava a les obres públiques. No hi havia acció legal per reclamar els guanys en el joc, llevat d'aquells organitzats a favor de la ciutat (urbi pro virtutem certamen fit).

Durat l'imperi es van afegir algunes festes relacionades amb la família governant:

  • La festa de Germànic establerta per Claudi, en honor del seu pare.
  • La festa d'Antònia establerta per Claudi, en honor de la seva mare.
  • La festa de Marc Antoni establerta per Claudi en honor del seu avi.

També van restaurar festes perdudes com:

  • Els Jocs Capitolins recuperats per Domicià).
  • Els Ludi saeculares, que en teoria havien de celebrar-se cada cent anys, es van convertir en una festa més freqüent. Estaven dedicats a Prosèrpina, van derivar d'una festa ombrívola a una celebració d'alegria i triomf a l'estiu.

Llistat de celebracions[modifica | modifica el codi]

En la següent taula s'ofereix un llistat de les festes romanes, les dates assignades són de vegades aproximades tenint en compte que el calendari romà era diferent del nostre. Per a més informació sobre els dies amb nom (calendes, nones, idus) o la durada dels mesos consulteu l'article calendari romà. Els dies natalis (d.n.) eren els dies dedicats a commemorar la inauguració d'un temple o d'una capella. Algunes festes no tenen nom propi (s/n) perquè no formaven part de la tradició romana, sinó que eren celebracions importades.

Nom Data Peculiaritats
s.n. calendes de gener En honor a Esculapi i Vejovis[7]
Compitalia f.conceptivae Festa dels déus protectors de les cruïlles i dels lars.[8]
d.n. nones de gener Vica Pota[9]situat a la Vèlia (Roma)
Agonàlia 9 de gener
11 de desembre
En honor a Janus[10]
Carmentalia 11 i 15 de gener Dedicada a la deessa Carmentia i a Juturna[11]
Ludi castores al gener Celebrat a Òstia en honor a Càstor i Pòl·lux
Sementivae f.conceptivae Relacionada amb l'inici de la sembra[12]
d.n. calendes de febrer En honor a Juno sospita
d.n. 5 febrer Temple de la Concòrdia[13]
s.n. idus de febrer Festa menor dedicada a Faune[14]
Parentalia 13-22 de febrer En honor als avantpassats.[15]Es feien ritus per espantar larves i lèmurs.
Lupercalia 15 de febrer Amb exhibició dels dansaires anomenats luperci.[16]
Fornacalia f.conceptivae Dedicat a Quirí[17]
Feralia febrer Dedicat als manes[18]
Carístia 21 de febrer Festa familiar [19][20]
Terminàlia 23 de febrer En honor a Terminus[21]
Regifugium 24 de febrer Celebració del final de la monarquia.[22]
Equirria 24 de febrer
14 de març
Dedicats a Mart[23]
Februalia final de febrer Festa fúnebre per acomiadar l'any.
Matronalia calendes de març Dedicat a Mart i a Juno Lucina[24]
Mamuralia 14 de març Els salii treien els ancile al carrer
Anna Perenna 15 de març Compartida amb la Feriae Iovi[25]
Argei 16-17 de març Processó de sacerdots[26]
Liberalia 17 de març Una variant de l'agonàlia;(en honor de Bacus, però diferents de les bacanals).[27]
Quinquatria 19 de març Dedicat a Minerva[28]
Tubilustrium 23 de març Purificació de les trompetes i festa de disfresses.[29]
Hilaria 25 març En honor a Cíbele.[30]
d.n. 31 de març Luna[31]
Veneralia calendes d'abril Dedicat a Venus[32]
Ludi Megalenses 4-10 d'abril En honor a Cíbele[33]
Cerealia 12-19 d'abril En honor a Ceres[34]
d.n. idus d'abril Júpiter Víctor
Fordicídia 15 d'abril En honor a Tellus,[35] festa de la fertilitat dels ramats i dels camps de conreu.
Palilia 21 d'abril Festa rústica en honor a Pales, patró dels pastors.[36]
Vinalia 23 d'abril
19 d'agost
Celebració del primer vi de la temporada.[37]
Robigalia 25 d'abril En honor a Robigus, protector dels camps contra les plagues.[38]
Ludi florales 28 d'abril En honor a Flora, de caràcter plebeu i llicenciós.[39]
Maiuma calendes de maig Dedicat a Maia, a la Magna Mater Idaea(d'origen frigi) i també als Lares praestites déus tutelars de Roma.[40][41]
Lemuria 9,11,13 de maig Festa privada per espantar els lèmurs[42]
Mercuralia idus de maig En honor a Mercuri[43]
d.n. 25 de maig Fortuna Primigenia[44]
d.n. calendes de juny Juno moneta,[45] Temple de la Tempesta[46]i Carnea[47]
d.n. 3 de juny Dedicat a Bel·lona[48]
d.n. 4 de juny En honor a Hercules Custos,[49]amb la participació de les confraries dels Poticians i els Pinarians[50]
d.n. 5 de juny En honor a Dius Fidius.[51]
Ludi Piscatorii 7 de juny En honor al déu Tíber[52]
Vestalia 7-15 juny Dedicat a Vesta[53]
d.n. 8 de juny Dedicat al temple de Mens(la ment)[54]
Matralia 11 de juny Dedicat a Mater Matuta[55]
d.n. 19 de juny En honor a Minerva
d.n. 20 de juny Dedicat a Summanus[56]
d.n. 24 de juny Anniversari de Fors Fortuna [57]
d.n. 29 de juny Hercules Musarum
Poplifugia 5 de juliol Commemoració d'un atac gal [58]
Ludi Apollinares 6-13 de juliol Instituïts en 212 aC[59]
Nonae Caprotinae 7 de juliol En honor a Juno[60] i coincidint amb l'Ancillarum Feriae[61]
Vitulatio 8 juliol Dies religiosus, un dia de no treballar per a donar gràcies als déus [62]
Transvectio equitum idus de juliol Processó amb cavalls
d.n. 17 de juliol Aniversari del temple d'Honos i Virtus; sacrifici a la Victòria[63]
Lucaria 19,21 de juliol Festa del bosc sagrat[64]
Ludi Victoriae Caesaris 20-30 juliol Jocs en honor d'August, instituïts a partir de l'any 45.[65]
d.n. 22 de juliol Aniversari del Temple de Concordia[66]
Neptunalia 23 de juliol En honor a Neptú[67]
Furrinalia 25 de juliol Dedicat a Furina[68]
d.n. calendes d'agost Aniversari del temple d'Spes (Esperança) al Forum Holitorium[69]
Supplicia canum 3 d'agost Relacionat amb el setge els gals[70]
d.s. 5 d'agost Dedicat a Salus[71]
d.s. 9 d'agost Dedicat al Sol indiges[72]
Nemoralia idus d'agost En honor a Diana[73]
Portunalia 17 d'agost Dedicat a Portú, déu de les claus[74]
Vinàlia rústica 19 d'agost Inici de la collita del raïm[75]
Consualia 21 d'agost Dedicades al déu Consell, protector de Roma[76]
Vulcanalia 23 d'agost En honor a Vulcà[77]
Mundus cerialis 24 'agost Obertura del mundus[78]
Opiconsivia 25 d'agost En honor a Ops[79]
Volturnalia 27 d'agost En honor a Volturnus[80]
ludi 30 d'agost Jocs en honor a Sol i la Lluna
d.n. calendas setembre Cerimònies per Jupiter Tonans ("el dels trons") al Capitolí, i per Juno Regina a l'Aventí.
Ludi Magni 5-19 setembre Els jocs romans més antics i famosos[81]
d.n. idus setembre Aniversari del Temple de Jupiter Optimus Maximus, un epulum dedicat a la tríada capitolina
Equorum probatio 14 setembre Desfilada de cavalls del període imperial.
d.n. 23 setembre Aniversari del Temple d'Apol·lo al Camp de Mart; dia també dedicat a Latona.
d.n. 26 setembre Aniversari del Temple de Venus Genetrix, fet construir per una prometença de Juli Cèsar[82]
d.n. calendes d'octubre En honor a Fides i el Tigillum Sororium [83](relacionat amb l'assassinat de Horatia)
Ludi Augustales 3–12 oct Establerts l'any 14 per la mort d'August a imitació dels Augustalia.[84]
d.n. Nones octubre Ritus en honor a Jupiter Fulgur i Juno Curitis[85]
d.n. 9 octubre Ritus a les capelles dels Genius Publicus, Fausta Felicitas i Venus Victrix al Capitolí.
Meditrialia 11 octubre Festa del vi.[86]
Augustalia 12 octubre Establert l'any 19 amb un nou altar i sacrificis a Fortuna Redux.[87]
Fontinalia 13 octubre En honor a Fontus, protector de les fonts.[88]
Ludi Victoriae Sullanae 26 d'oct. fins a final de mes Celebració per les victòries de Sul·la, establerts de forma anual a partir de l'any 81.
Ludi circenses calendes novembre Cerimònia de clausura dels jocs de Sul·la.[89]
Ludi Plebeii 15-17 novembre Celebrats al circus Flaminius, convertits en anuals des del 220 aC.[90]
Epulum Jovis idus novembre En honor a Feronia i Fortuna Primigenia[91]
d.n. calendas desembre Cerimònies als temples de Neptú i Pietas
Bona Dea 3 desembre Ritus només per a dones.
Faunus Nones desembre Festa camperola celebrada pels pagi.[92]
Tiberinus Pater 8 desembre En honor al déu del riu Tiber i a Gaia
Septimontium 11 desembre Coincidint amb una Agonàlia[93]
Saturnalia 17 desembre En honor a Saturn[94]
Larentalia 23 desembre En honor a Acca Laurèntia;[95] coincidint amb el d.n. del temple de Diana i el de Juno Regina al Circus Flaminius, també el de Tempestates i la Sigillaria( el darrer dia de la Saturnàlia, amb el lliurament dels regals), que es va unir a la 'Iuvenalia.
d.n. 25 desembre Dies Natalis Solis Invicti i Brumalia, totes dues festes de l'època imperial.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marc Terenci Varró. "De lingua latina", p. 6.12. 
  2. Howard Hayes Scullard,pàg 39
  3. Mary Beard, J.A. North,S.R.F. Price, "Religions of Rome: A Sourcebook", ed.Cambridge University Press, 1998, vol. 2, p. 124
  4. G. Wissowa, "Religion und Kultus der Römer", p. 355
  5. Ciceró. " De legibus", p. 2.29. 
  6. Howard Hayes Scullard,pàg 40
  7. Howard Hayes Scullard,pàg 52-58
  8. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", IV, p.14
  9. Només apareix als Fasti Antiates,Mary Beard, J.A. North, S.R.F. Price, "Religions of Rome: A Sourcebook", ed.Cambridge University Press, 1998, vol. 2, pp. 61–62
  10. Ovidi, "Fasti", I, p. 319-332
  11. Peter Levi:"Virgil, His Life and Times",Duckworth, 1998 p. 219
  12. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" XXV, 6. 26
  13. Titus Livi, "Ab urbe condita", llibre XXVI
  14. Harry Peck Thurston,"Harpers Dictionary of Classical Antiquities", 1898, (article sobre Faunus)
  15. Ovidi, "Fasti", 2
  16. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", 1.32
  17. Andrea Carandini,"La nascita di Roma", pag. 572
  18. Georges Georges: "Archaic Roman Religion". pg 366
  19. Ovidi, "Fasti", II
  20. Valeri Màxim, "Factorum et dictorum memorabilium llibertat" II. 1.8
  21. Howard Hayes Scullard, p. 79–80
  22. Basanoff (Vsevolod), Regifugium : la fuite du roi, histoire et mythe, Paris, Éd. Adrien-Maisonneuve, Coll. Études mythologiques : II, 1943, In-16, XV-191
  23. Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," en Studies in Roman Literature, Culture, and Religion (Brill, 1956), p. 224.
  24. Plutarc, "Vides paral·leles: Ròmul", 21, 1
  25. Ovidi, "Fasti",III
  26. Ittai Gradel," Emperor Worship and Roman Religion", ed.Oxford University Press, 2002, p. 11.
  27. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" 6.14
  28. Ovidi,"Fasti" III
  29. J.Quasten, "Music & Worship in Pagan & Christian Antiquity", 1983, p.6-7
  30. Valeri Màxim, "Factorum et Dictorum Memorabilium", II.4
  31. Pau Orosi, "Historiae adversum paganos", 5.12.3–10
  32. Ovidi, "Fasti",IV, 155
  33. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" VI, 15
  34. Barbette Stanley Spaeth, "The Roman Goddess Ceres", ed.University of Texas Press, 1996, p. 36–37
  35. Mary Beard, J.A. North, S.R.F. Price, "Religions of Rome: A History",ed.Cambridge University Press, 1998, vol. 1, p. 45.
  36. H.H.Scullard, p.104-105
  37. Plini el Vell,"Naturalis Historia",18
  38. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" 6.16
  39. H.H.Scullard, p.110
  40. Ovidi, "Fasti" V,73
  41. Turcan, p. 70
  42. Ovidi, "Fasti" V,42
  43. Ovidi, "Fasti" V,670
  44. S. Hornblower, A. Spawforth. "The Oxford Classical Dictionary", p. 606.
  45. Ovidi:"Fasti", VI 59-62
  46. Cicero, De Natura Deorum 3.51
  47. Ovidi, "Fasti" 6.311
  48. Aule Gel·li, "Noctes aticae" XII,23;Titus Livi "Ab Urbe condita", VII, 9
  49. Macrobi, "Saturnalia" I.12.28
  50. Plutarc, "Vides paral·leles"IV,3
  51. Titus Livi "Ab urbe condita" I 21, 4; Servi Maure HonoratComentari a l'Eneida, I 292
  52. Heli, Richard M. (2007). "Ancient Roman Holidays & Festivals"
  53. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia" II 66, 3
  54. Roy A.Adkins," Handbook to life in ancient Rome",1998, Oxford University Press. p. 267. ISBN 0-19-512332-8.
  55. Titus Livi, "Ab Urbe Condita" Libri, V, 14
  56. Ovidi, "Fasti" 6, 731
  57. H.H.Scullard, p. 155
  58. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" llibre 25, VI. 18
  59. Green, "Appropriations for the Games at Rome in 51 A. D." The American Journal of Philology, Vol. 51, Nº 3, (1930), pp. 249-250
  60. Percy, Reuben; John Timbs, John Limbird:" The Mirror of Literature, Amusement, and Instruction", 1828, p. 24
  61. Festivitat només esmentada per Polemius Silvius, autor del calendari Julià
  62. H. H. Scullard, pàg.45, 163
  63. Zòsim,"Historia nova" V, 41, 3
  64. Robert E.A. Palmer, The Archaic Community of the Romans (Cambridge University Press, 2009), p. 106.
  65. Geoffrey S. Sumi, "Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire" ed.University of Michigan Press, 2005, p. 15
  66. Titus Livi, "Ab Urbe condita", IX.46
  67. Tertulià, "De Spectaculis",6
  68. Marc Terenci Varró,"De Lingua Latina" VI, 13
  69. J. Rufus Fears, "The Cult of Virtues and Roman Imperial Ideology," Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.17.2 (1981), p. 837
  70. Joan Laurenci, "De mensibus" IV, 114
  71. Titus Livi"Ab urbe Condita" XL, 37
  72. Allan S. Hoey, "Official Policy towards Oriental Cults in the Roman Army",ed. Transactions and Proceedings of the American Philological Association, 70, (1939:456-481) p 479
  73. W. Warde Fowler, pàg. 198-202
  74. Georges Dumézil, "La religion romaine archaïque", Paris, 1974, part I, cap.4
  75. Plini el Vell,"Naturalis Historia" 18, 287
  76. H. H. Scullard, pàg. 177-8, 181, 205, 207
  77. Sext Pompeu Fest, "De Verborum Significatione, liber XIV, Piscatorii ludi".
  78. W. Warde Fowler. "Mundus Patet". Journal of Roman Studies, nº2, 1912, p. 25–26, 35–36
  79. H. H. Scullard,p. 177-8, 181, 205, 207
  80. Giulio Vaccai, "Le feste di Roma Antica", 1927,1986,Roma, ed.Mediterranee, p.16, ISBN 8827209611.
  81. H. H.Scullard, p. 183
  82. James Rives: "Venus Genetrix outside Rome", Phoenix, Vol. 48, No. 4, 1994,p. 294-306
  83. Titus Livi, "Ab urbe condita", 1:21
  84. Matthew Bunson, "A Dictionary of the Roman Empire", ed.Oxford University Press, 1995,p. 246–247
  85. A.Claridge, J.Toms, T.Cubberley:"Rome: An Oxford archaeological guide",2010,ed.Oxford University Press
  86. H.H.Scullard,p. 142
  87. Peter Thonemann, "The Tragic King: Demetrios Poliorketes and the City of Athens," en Imaginary Kings: Royal Images in the Ancient Near East, Greece and Rome (Franz Steiner, 2005), p. 85.
  88. Varró, "De lingua latina" 6.3
  89. Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome",ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 82
  90. Valeri Màxim,"De Factis Dietisque Memorabilibus" 1.7.4.
  91. William Warde Fowler, p. 252–254
  92. Ovidi, "Fasti" IV.649
  93. Marc Terenci Varró, "De lingua latina 6.24
  94. Robert E.A. Palmer, "Rome and Carthage", ed.Cambridge University Press p. 63
  95. Hellen Henderson, "Holidays, Symbols and Customs". Vol. 4. Detroit, ed. Omnigraphics, 2009, (article "Larentalia")

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Howard Hayes Scullard. "Festivals and Ceremonies of the Roman Republic". ed.Cornell University Press, 1981. 
  • Robert Turcan. " The Gods of Ancient Rome: Religion in Everyday Life from Archaic to Imperial Times". ed.Routledge, 2001. 
  • W. Warde Fowler. "The Roman Festivals of the period of the Republic ". ed.MacMillan, 1899. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]