Joan Laurenci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadèlfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus, ( (Ἰωάννης Λαυρέντιος Φιλαδελφεὺς ὁ Λυδός), fou un escriptor bizantí del segle VI nascut a Filadèlfia a Lídia el 490 en una família notable i rica.

Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d’Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Zòtic (Zoticus) que era també de Filadèlfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on també treballava el seu cosí Ammià; encara que Zòtic va durar menys d'un any, ja estava col·locat per ascendir; fou llavors primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou també Zòtic qui li va buscar una dona rica; va concloure la seva carrera a l'oficina de matricularius o cornicularius, però la crisis va fer baixar les retribucions i no estava satisfet amb el que li pertocava després de 40 anys de serveis; en compensació a la manca d'ingressos va rebre altes distincions honorífiques.

La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encàrrecs de l'emperador Justinià I: un panegíric que havia de ser llegit en presència dels principals ciutadans i una història de la campanya persa amb la victòria de Dara. Va adquirir també reputació com a poeta.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • (Περὶ μηνῶν δυγγραφή, De Mensibus Liber
  • (Περὶ ἀρχῶν τῆς Ῥωμαίων πολιτείας, o Περὶ ἀρχῶν πολιτικῶν, De Magistralibus Reipublicae Romance (s. De Magistratibus Politicis) Libri tres
  • (Πετὶ διοδημειῶν, De Ostentis