Numa Pompili

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda on hi apareix

La llegenda diu que Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul. En morir Ròmul, els romans van escollir un sabí com a rei perquè fos lleial a les dues tribus de la ciutat.

Fill de Pomponi, Numa era el més jove de quatre germans, nascut pels voltants de la fundació de Roma, i va viure amb una ferma disciplina desterrant qualsevol indici de luxúria de la seva llar. Tàcia, única filla de Taci (un company de Ròmul), es va casar amb Numa i va morir després de 13 anys de matrimoni. Després de la seva mort, Numa va decidir retirar-se al camp on va conèixer la nimfa Egèria quan ella cantava en una gruta sagrada i li va ensenyar a ser un savi legislador. La seva única filla, Pompília (per alguns filla de Tàcia, i per altres filla de Lucrècia, la seva segona muller) va casar-se amb Marcià II i va ser mare del futur rei Ancus Marci. Per altra banda, Plutarc menciona que va tenir quatre fills: Pompo, Pinus, Calpus i Mamercus, però també diu que el fet que les nobles famílies romanes dels Pomponis, Pinaris, Calpurnis i Emilis era un invent d'aquests aprofitant la destrucció dels registres antics per part dels Gals.

Numa tenia uns 40 anys quan se li va oferir el regnat i residia a "una famosa ciutat dels Sabins anomenada Cures, on els Romans i els Sabins s'anomenaven a ells mateixos amb un sòl nom: els Quirites" (Plutarc). Al principi va refusar, però el seu pare i Marcià I (pare de Marcià II) el van persuadir que acceptés.

Posteriorment, va ser recordat per la seva natural saviesa i pietat. Desitjant mostrar el seu beneplàcit, Júpiter va crear un escut que va fer caure des del cel al Turó del Palatí amb una profecia escrita en ell, en la qual el destí de Roma ja estava lligat.

Segons la tradició, Numa va promulgar una reforma del calendari que ajustava els anys lunars i solars i que establia la constitució original dels sacerdots, anomenats Pontífex. A les altres institucions romanes establertes per Numa, Plutarc hi veu una influència Lacònia, que ell atribuïa al fet que Numa fos un sabí, poble que es declarava colònia dels lacedemonis.

A Numa se li atribuïa la divisió del territori immediat als Romans i l'establiment dels gremis professionals tradicionals de Roma. Plutarc diu sobre això: "Distingint la gent per diferents arts i oficis, va formar les companyies de músics, orfebres, fusters, enterradors, sabaters, pelleters, brasers i alfarers i tota la resta d'artesans van ser agrupats en una sola companyia, tenint cadascun d'aquests gremis els seus propis tribunals, consells i pràctiques religioses".

Plutarc també ens explica que la religió reglamentada per Numa era espiritual i sense icones. Numa va prohibir als Romans representar les deïtats en forma d'home o de bèstia. Per això, entre els Romans no hi havia antigament cap imatge o estàtua de cap déu, i durant els primers cent setanta anys van construir temples i edificis sagrats però sense icones religioses de cap tipus.

Numa Pompili va morir l'any 673 aC amb més de vuitanta anys, després d'un suau i progressiu declini. El va succeir Tul·li Hostili.

Històricament, és considerat una llegenda degut a les nombroses inconsistències de les dates conservades sobre la seva vida. La més famosa és que va ser amic de Pitàgores, qui es creu que va morir al voltant del 500 aC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ròmul
Rei de Roma
750673
Succeït per:
Tul·li Hostili

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numa Pompili