Mite fundacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.[1] Usualment està lligat a un déu, heroi o rei mític que dóna origen a la comunitat i que és venerat o posat com a exemple de conducta. Aquesta figura actua com a vincle entre tots els membres d'aquella cultura.

L'època dels orígens acostuma a ser vista com una edat d'or, el triomf sobre el caos o la barbàrie que caracteritza els altres pobles o l'estat de la pre-humanitat.[2] Es lliga a un indret particular (ciutat, santuari...) que actua com a nucli mític o símbol localitzat de la figura fundadora. Sovint aquest lloc té característiques especials, com barreja d'elements,[3] ser el lloc d'encontre amb la divinitat o de record d'una gesta o bé estar en una situació concreta (el centre del món, per exemple).

Un exemple de mite fundacional és la història de Ròmul i Rem.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eliade, Mircea. Myth and Reality. New York: Harper & Row, 1963.
  2. llen, John; Doreen B. Massey, Michael Pryke, Unsettling Cities Routledge 1999 ISBN 978-0-415-20072-1 p. 141
  3. Juaristi, Jon. El bosque originario, 2012. ISBN 8430615881.