Castelló de la Plana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana/Castellón de la Plana[1]
Bandera de Castelló de la Plana Escut de Castelló de la Plana
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Castelló de la Plana respecte del País Valencià Localització de Castelló de la Plana respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
Vista aèria del centre de Castelló, amb el Fadrí, la Cocatedral i la Llotja del Cànem
Vista aèria del centre de Castelló, amb el
Fadrí, la Cocatedral i la Llotja del Cànem
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Castellonenc, castellonenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 165.848.811,11 €[2]
Superfície 108,78 km²
Altitud 30 msnm
Població (2013[3])
  • Densitat
180.185 hab.
1.656,42 hab/km²
Coordenades 39° 59′ 10″ N, 0° 2′ 16″ O / 39.98611°N,0.03778°O / 39.98611; -0.03778Coord.: 39° 59′ 10″ N, 0° 2′ 16″ O / 39.98611°N,0.03778°O / 39.98611; -0.03778
Distàncies 72 km de València
272 km de Saragossa
275 km de Barcelona
Formació
Fundació
 
1251 Carta Pobla per Jaume I
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Castelló de la Plana i les Illes Columbretes)
15 PP, 8 PSPV-PSOE, 2 BLOC, 1 EUPV i 1 NA
Alfonso Bataller Vicent PP (2011)
Codi postal 12001 - 12006
Codi territorial 12040
Festes majors La Magdalena
Tercer diumenge de Quaresma
Patró/Patrons Mare de Déu del Lledó
Dies de mercat Dilluns (Castelló) i divendres (Grau)
Agermanament França Châtellerault (França)
Web

Castelló de la Plana és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la Província de Castelló.

Situat a l'est de la península Ibèrica sobre una extensió de terreny pla, envoltada per diferents serres per l'interior i el Mar Mediterrani a l'est. El nucli urbà principal es troba a uns 30 m sobre el nivell del mar i a uns 4 km de la costa.[4] En el seu terme municipal, el qual s'estén per 10 quilòmetres de costa, es troba la confluència del paral·lel 40° i el meridià 0° de Greenwich. Segons el cens de 2011 de l'INE, compta amb una població de 180.114 habitants, sent la quarta ciutat del País Valencià per nombre d'habitants, distribuïts en dos nuclis urbans i diversos grups de població disseminats en els 107,50 km² d'extensió del seu terme municipal.

Fins a l'any 1252, els seus habitants vivien al turó de la Magdalena, traslladant-se a la Plana aqueix mateix any gràcies al permís atorgat pel rei Jaume I l'any anterior,[5] data de la fundació de la ciutat, esdeveniment que encara es recorda amb la celebració de les Festes de la Magdalena, declarades el 2010 de festes d'Interès Turístic Internacional. Des de la seua designació com a capital de la província homònima a meitat del segle XIX, la ciutat ha anat evolucionant, passant de ser una població agrícola a una ciutat industrial i de serveis, gràcies a la posterior instal·lació de diverses institucions polítiques, judicials, econòmiques, culturals i socials que han ajudat a la prosperitat de la ciutat.

Entre els esdeveniments rellevants que han tingut lloc en els últims 150 anys, destaca la signatura de les Normes de Castelló, reguladores del valencià, el 1932;[6] la creació de la Universitat Jaume I el 1991; o la celebració del torneig internacional de golf Castelló Màsters Costa Flor del taronger, pertanyent al PGA European Tour.[7]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km. dotat de fines i càlides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al Sud la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingeixen les Illes Columbretes, 14 illots d'origen volcànic, declarades Parc Natural Protegit.

El sector nord del terme conforma el seu altre paisatge, envaït per les estriacions del nucli muntanyenc de la serra del Desert de les Palmes.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

l'Alcora Borriol Benicàssim
Onda Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrani
Vila-real Almassora

Sòl i hidrografia[modifica | modifica el codi]

Entre la muntanya i el mar, s'estenen una sèrie de glacis quaternaris que baixen amb un suau pendent cap a les marjals, separades del mar per la Platja del Pinar. La línia de costa és de 10 quilòmetres. És baixa i sorrenca i al sud del port està ocupada pel polígon industrial del Serrallo.

El riu Sec de Borriol, neix en el vessant oest del Desert de les Palmes i baixa per la Vall de Borriol. Posteriorment, encaixona la seva llera sobre el glacis quaternari de la Plana, on descriu una gran corba per l'oest i el nord de la ciutat perdent-se en la marjal. A l'oest del terme, es troba l'Embassament de Maria Cristina, i el jaç de la Rambla de la Vídua poc abans de desembocar en el Riu Millars, de les aigües del qual s'abasteix l'horta tradicional. L'estany del Menescal, era un antic estany litoral de la costa que estava situat al sud de la ciutat.[8]

Clima[modifica | modifica el codi]

Castelló compta amb un clima mediterrani, el qual es caracteritza per ser un clima suau i humit, i la seua temperatura mitjana anual és d'uns 17,8 °C. Castelló posseeix un clima molt benigne, sense temperatures extremes, els seus valors mitjans oscil·len entre els 10.4 °C de gener i els 25.0 °C d'agost. D'aquesta manera els mesos més freds són gener i febrer, i els més calorosos maig, juny i juliol.[9]

Les precipitacions anuals són superiors als 442 mm, amb mínims molt marcats a l'estiu (tres mesos secs, de juny a agost), i màxims en els mesos de tardor (de setembre a novembre, per l'efecte del fenomen meteorològic denominat com gota freda, ja que el clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals).[9]

Un altre tret característic del clima de Castelló és que la ciutat compta amb més de 300 dies de sol a l'any, és a dir, unes 2 689 hores de sol anuals.

Valors climatològics extrems[10]

Concepte Valor numèric Data
Precipitació màxima en un dia (l/m²)
210,5 l/m²
14 d'octubre de 1962
Temperatura màxima absoluta (°C)
40,6 °C
22 de juliol de 2009
Temperatura mínima absoluta (°C)
-7,3 °C
11 de febrer de 1956
Climograma de Castelló de la Plana

Història[modifica | modifica el codi]

L'escriptor Josep Pasqual Tirado (1884-1937), en la seua obra Tombatossals (1930), va tractar d'explicar la història de la ciutat abans de l'arribada del rei Jaume I. La història es basa en antigues llegendes romanes que explicaven l'existència de gegants en la comarca de la Plana, que van ser arreplegades l'any 1489 en el llibre Magnum Innominandum, que va desaparèixer.[11] Encara que no es tracta exactament de la mateixa història, Pascual Tirado arreplega l'essència dels gegants per crear Tombatossals, un gegant nascut de l'amor entre Penyeta Roja i Tossal Gros, que junt als seus amics creen la Plana, la marjal, planten la Pineda del Grau i descobreixen les illes Columbretes al servei del Rei Barbut.[12]

La ciutat es fundà sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en les estribacions de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1243, repartint-se a Ximén Pérez d'Arenòs. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.

A l'edat mitjana, la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a meitat del segle XV). Fou el 1366 quan la imatge de la Mare de Déu del Lledó, posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador Perot de Granyana.

El Grau, la ciutat i els camins d'unió entre ambdós en l'any 1878

En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dóna suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola, sent sotmesa, com la resta del Regne de València, per les tropes de Felip V.

Al segle següent, es fan afonar les muralles i la ciutat comença una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlistes. En 1833, s'estableixen els límits provincials definitius i Castelló de la Plana passa a ser capital de la Província de Castelló, tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la Província de Terol.

En la segona mitat del XIX, la ciutat comença un desenvolupament més important. Es construeixen edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplia el port i s'obrin les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb València i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mitjançant el popular tramvia La Panderola, són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.

El cantó de Castelló erigit el 20 de juliol de 1874 no van arribar a durar ni un mes, sent reconquerit pel general Villacampa, a les ordres de Martínez de Campos.[13]

En l'actualitat, Castelló de la Plana és una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida més alts de tot el País Valencià.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Castelló de la Plana

Castelló de la Plana compta amb 177.924 habitants (INE 2008); es tracta de la quarta ciutat més poblada del País Valencià i la primera de la província de Castelló. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'àrea metropolitana de Castelló, que inclou també als municipis de Vila-real, Borriana, Almassora, Benicàssim, i Borriol, compta amb 298.678 habitants (INE 2007).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creixement demogràfic en l'última dècada, degut fonamentalment a la immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el col·lectiu forà predominant el romanès, amb 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

Evolució demogràfica de Castelló de la Plana[14]
1787 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940
Població 12.003 19.945 25.193 29.904 32.309 34.457 36.781 46.876
1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2008 2011
Població 53.331 62.493 93.968 126.464 138.489 142.285 147.667 177.924 180.114

Economia[modifica | modifica el codi]

És una ciutat costanera, amb un port i una indústria importants. Consta d'una universitat de recent creació, la Universitat Jaume I. L'economia castellonenca està molt diversificada. La fèrtil horta de La Plana poblada de tarongers, en l'actualitat és una ciutat en alça amb una indústria i artesania d'alta qualitat.

Agricultura[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Castelló té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9.500 hectàrees, de les quals 8.500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. Quant al regadiu 3500 hectàrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pantà de Maria Cristina, del que obtenen l'aigua de l'esmentat pantà que es nodrix de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Llucena i que desborda del pantà de l'Alcora. A part, la dita comunitat rep també aigua del riu Millars a través del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectàrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castelló, també conegut com a Sindicat de Regs de Castelló. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb més de 800 anys d'història i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a través de l'Assut de Santa Quitèria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castelló per la séquia Major.

Els cultius més importants són, en les zones de secà, les garroferes i els ametlers, estant estos cultius pràcticament abandonats en els últims anys a causa de l'escàs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella és, sens dubte, els cítrics, encara que també hi ha algunes parcel·les dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a més de melons, escaroles, porros, apis, encisams, però en menor quantia.

La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportació a països europeus i nord-americans.

Indústria[modifica | modifica el codi]

Castelló depèn moltíssim de dos sectors: la ceràmica i els seus voltants i la construcció. La importància de la indústria taulellera o de la ceràmica no és exclusiva del municipi sinó que, s'expandeix per les altres poblacions de la Plana com Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geogràfic especialitzat amb aquest sector. La concentració d'aquestes indústries comença a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el boom de la construcció dels anys setanta reactivaren el sector. La creació de grans empreses augmentaren la mida de les inversions en noves tecnologies.

La construcció del gasoducte procedent de Barcelona en 1980 obriren les portes al gas natural, font d'energia més neta que va dirigir el creixement dels anys següents. La matèria primera (l'argila) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encara que també s'importa caolí de la província de Terol i de la comarca valenciana dels Serrans.

El Corte Inglés de Castelló.

Al voltant d'aquest motor econòmic també han crescut altres empreses auxiliars com les indústries químiques.

Altra especialització tradicional de la indústria castellonenca és la del sector tèxtil, i concretament el subsector de la confecció de pantalons vaquers i altres peces de vestir, amb forta especialització en les calces.

El port del Grau de Castelló ha servit com a porta d'eixida i entrada de mercaderies.

Comerç[modifica | modifica el codi]

El comerç de Castelló és clau a l'economia local, al tractar-se d'una capital provincial. Destacar la recent apertura d'un important centre comercial com El Corte Inglés.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes històrics[modifica | modifica el codi]

Alguns dels alcaldes de Castelló abans de 1979 han estat:


Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antonio Tirado Jiménez PSPV-PSOE
1983 - 1987 Antonio Tirado Jiménez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Daniel Gozalbo Bellés PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Luis Gimeno Ferrer PPCV
1995 - 1999 José Luis Gimeno Ferrer PPCV
1999 - 2003 José Luis Gimeno Ferrer PPCV
2003 - 2007 PPCV
2007 - 2011 Alberto Fabra Part PPCV
Des del 2011 PPCV

Darreres eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

A les darreres eleccions municipals, el PP va traure 15 regidors, el PSPV en va traure 9, el Bloc Nacionalista Valencià en va traure 2 i Esquerra Unida del País Valencià en va traure 1.[15]

Resultats electorals de Castelló de la Plana, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Alberto Fabra Part 34.680 15 46,61%
Partit Socialista del País Valencià Juan María Calles Moreno 19.816 9 26,63%
Bloc Nacionalista Valencià Enric Nomdedéu i Biosca 6.572 2 8,83%
Esquerra Unida del País Valencià Carmen Carreras López 4.257 1 5,72%
Unió, Progrés i Democràcia Antonio Hurtado 2.764 - 3,71%
Coalició Verds i Ecopacifistes 1.245 - 1,67%
Iniciativa per Castelló-Verds José Pedregosa 1.217 - 1,64%
Altres 4.299 -
En blanc 2.019 -
Total 75.673 27

Monuments al nucli urbà[modifica | modifica el codi]

El nucli principal se situa en la Plaça Major i els seus voltants on es troba la Catedral de Santa Maria, el Fadrí, la Casa Consistorial i el Mercat Central. També són d'interès l'Església de Sant Agustí (segle XVII i XVIII), diverses casones (Casa dels Orfes, Casa del Miguels, Casa del Baró de la Pobla), els edificis del Casino Antic, Correus, Institut Francesc Ribalta, Diputació Provincial. Destaca en el Carrer Cavallers el Museu de Belles Arts de la Diputació. Cal visitar el Parc Ribalta i Basílica de la Mare de Déu del Lledó i el Convent de les Monges Caputxines.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Façana principal de la catedral de Santa Maria
  • Catedral de Santa Maria.

La Cocatedral de Santa Maria, també coneguda com a Església de Santa Maria la Majorés un temple d'estil gòtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Aquesta situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadrí.

S'inicia la construcció del temple a la fi del segle XIII. Destruït per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle XIV, sent ampliades a principis del segle XV pel mestre d'obres Miquel García de Sogorb, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, així com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creueria sobre els trams i amb volta estavellada sobre l'absis.

El temple comptava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i altra en la façana principal, sent aquestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la seva reconstrucció.

En 1662, amb traces de Joan Ibañez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta amb cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

Després de la demolició soferta en 1936 s'inicia la reconstrucció a partir de 1940 amb un projecte de Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, sent la de la capçalera de mitja estrella i el creuer, amb cimbori, cobreix també amb volta estavellada.

  • Basílica de la Mare de Déu del Lledó.

La tradició local remunta l'origen de la devoció i culte per la Patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El Santuari, ara amb dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre altres dos més antics d'origen medieval. En el seu Museu es guarden imatges dels segles XVI i XVIII.

Vista aèria del palau episcopal

Està situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construït a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

És un edifici de planta rectangular que es desenvolupa a partir del nucli principal, configurat pel vestíbul, el vestíbul i l'escala, al voltant del que s'estructuren els dos cossos de l'edifici. En el vestíbul d'entrada, cobert amb volta de canó rebaixada, s'obren les diferents dependències del semisòtan i dues escales laterals que donen accés a l'entresòl. Els esglaons d'aquesta escala es decoren amb rajoles de L'Alcora amb temes vegetals. Una cancel·la de fusta dóna pas al vestíbul, cobert amb volta de canó rebaixat, on es troba l'escala de pedra amb un primer tram de cinc esglaons a partir del que es desenvolupa el primer tram de l'escala imperial. Aquesta escalinata cobreix amb volta abans de dividir-se en dos trams laterals que conduïxen al pis principal.

A l'exterior, la façana és de composició rectangular estructurada en quatre cossos. El nivell inferior és un alt sòcol de pedra en el qual s'obren els òculs del soterrani. L'entresòl i el primer pis s'ordenen per balconades d'arc segmentat, separats per cornisa de pedra. L'edifici remata amb un ampit amb frontó en el cos central, separat del primer pis per una gran franja a manera de fris. En el centre de la façana se situa la portada, realitzada en pedra amb un arc rebaixat i pilastres encaixades que rematen amb tríglifs a manera de capitell. Sobre la portada hi ha una làpida amb inscripció en la qual es fa referència a la construcció de l'edifici. Sobre la balconada principal es troba l'escut del bisbe fundador. Les façanes laterals segueixen la mateixa ordenació que la principal, canviant els òculs del soterrani per finestres.

La fàbrica de l'edifici és de carreus de pedra i maçoneria.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

El Fadrí

És una torre campanar propietat municipal i es caracteritza pel fet que està separada de la catedral, a diferència d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat a la plaça Major, al centre de la ciutat, al costat de l'església de Santa Maria i de l'Ajuntament.

És un edifici de planta octogonal, típic del gòtic català, de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. La seva altura és d'uns 58 metres.

Les seues obres van començar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Després d'una llarga paralització i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portuguès Damián Méndez en 1591.

Substituïx al vell "Palau de la Vila", construït en lloc proper en època medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota l'adreça de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interès destaca el porxo amb cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'ús de pilastres corínties i balconades amb àmplies obertures coronats per frontispicis circulars i triangulars.

Correus

Projectat per Demetri Ribes i Marco en 1917 va ser conclòs en 1932, havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la seva construcció com novetat pedra, ferro, maó a cara vista, cristall i ceràmica.

  • Teatre principal.

És obra de Godofredo Ros de Ursinos, qui en 1890 va iniciar la construcció d'aquest edifici per iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat, i la va acabar en 1894.

L'edifici és exempt i de planta trapezoïdal, amb una superfície de 1700 m² i quatre façanes en les quals s'acusa la distribució interior. La façana principal, de 16 m d'altura, correspon a la base menor del solar i recau a la Plaça de la Pau. S'obre al públic per tres grans portes centrals i en ella es disposen elements de l'arquitectura grecoromana (frontispici, columnes, frontó).

La façana posterior, de 20 m d'ample i 26 d'altura, presenta gran desenvolupament vertical, que correspon a l'escenari i al taller de pintures. Quant a les façanes laterals, que corresponen a les àrees de servei i circulació, són senzilles i sense decoració. En elles s'obren vuit portes secundàries.

A través d'un petit pòrtic s'accedeix al vestíbul de 49 m² de superfície. Sobre el vestíbul i a l'altura del pis principal, es disposa una gran sala amb comunicació directa als corredors, escales i escaletes.

Els materials empleats són els més utilitzats en aquest moment en la ciutat: sorra, calç, guix, pedra de maçoneria, teules, maó, carreus rectes, entre altres, destacant en la façana l'ocupació de pedra calcària de Novelda.

  • Restes de les muralles carlistes.

Darrere de la Subdelegació del Govern es troba una plaça de nova construcció presidida per un llenç de les antigues muralles carlistes. És l'únic que es conserva de l'estructura defensiva de la ciutat. En concret, formava part de la Bateria del Gas, bastió d'artilleria. Al costat del basament de l'anomenada Torre dels Alçaments, que es conserva sota el sòl de la Plaça de les Aules i pertany a la muralla medieval, és l'únic vestigi de les successives fortificacions de la ciutat.

És un edifici construït en el segle XVIII en estil barroc que va ser ampliat en el segle XIX

En el centre de la ciutat, proper a la plaça Major, es troba aquest edifici. La Llotja es va aixecar en el primer terç del segle XVII, per a això el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau que va ser derrocada en 1605 per a construir el nou edifici. Va ser realitzat per Francesc Galiança.

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs que recolzen en columnes i semicolumnes d'ordre toscà. L'únic element escultòric, l'escut de la vila, es troba entre les eixutes dels arcs del carrer Colón. La fàbrica de l'edifici és de carreus.

Edifici residencial unifamiliar d'estil modernista de l'arquitecte José Gimeno Almela. Va ser construït el 1915, s'ubica a la zona centre, concretament al carrer Gasset, eix pel qual discorria l'antiga muralla del segle XIII, molt proper a la Porta del Sol.

Llocs d'interés turístic[modifica | modifica el codi]

Modernisme a Castelló: Casa de les Cigonyes, Plaça de la Independència, 7

El Parc va ser dissenyat i creat en 1869 sobre el solar que va ocupar l'antic Cementiri municipal del Calvari, dintre d'un perímetre gairebé triangular, prevalent-los traçats geomètrics, amb un aire romàntic. S'adorna el seu centre amb l'estàtua del pintor Francesc Ribalta.

La Farola, com és coneguda aquesta plaça, és de l'any 1929, va ser construïda per l'arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronació de la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

És el lloc més important de la ciutat de Castelló de la Plana, ja que en ella es troben els principals monuments de la capital (Catedral, Ajuntament, Mercat Central). Destacar la font, icona de Castelló, la qual té fins i tot cançó i celebracions en el seu honor.

  • Plaça de la Pau. És una cèntrica plaça per on antigament circulava La Panderola. Destaquen el quiosc, d'estil modernista, el monument al Llaurador Castellonenc o el Teatre Principal.

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Centre municipal de Cultura.
  • Teatre Principal.
  • Auditori i Palau de Congressos.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Planetari. Situat al Grau de Castelló. Inaugurat el 1991 al Passeig Marítim de la Platja del Pinar al Grau, es pot gaudir d'una sessió d'astrologia en la seua sala planetari, dotada amb un projector Carl Zeiss, a més, compta amb tres sales d'exposicions, tant temporals com permanents, i d'un complet calendari d'activitats d'observació astronòmica, xerrades i conferències.[16]
  • Museu Etnològic, des del seu trasllat al Carrer Cavallers, ofereix una mostra de la cultura típica de la ciutat, del seu desenvolupament urbà i de la vida tradicional a la ciutat. La seua creació es deu a Rafael Ribés Pla, que en l'Ermita de Sant Jaume de Fadrell va anar adquirint peces, que en l'actualitat sumen 2500.[19]
  • Museu d'Història Militar, situat a l'antiga caserna Tetuan XIV, compta amb més de 3.000 peces entre uniformes, insígnies, mapes i peces de grans dimensions.[20]
  • Museu del Mar, ofereix una exposició permanent sobre els usos i els costums de la mar del Grau, amb una col·lecció de 274 peces, entre equips de navegació, mapes, estris de pesca, embarcacions i maquetes.[21]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

L'estadi Nou Castàlia durant un partit de Segona divisió disputat pel CE Castelló

Futbol[modifica | modifica el codi]

Entre els clubs esportius de la ciutat el Club Esportiu Castelló és el que compta amb més seguidors i història. Fundat el 1922, ha jugat onze temporades a la Primera Divisió i ha estat un cop finalista de la Copa. Ara per ara compta només amb secció de futbol, però va tindre diverses seccions als seus inicis, com ara ciclisme i atletisme. A mesura que va augmentar la seua popularitat, provocà la desaparició de la resta de clubs locals. Tot i això, avui hi ha altres equips de futbol a Castelló, com ara el CF San Pedro del Grau de Castelló.

Futbol sala[modifica | modifica el codi]

L'equip més important de la ciutat ha estat el Platges de Castelló de futbol sala, que va a aconseguir rellevància internacional. El 1994 es va traslladar des d'Almassora fins a la capital de la Plana. Va viure els seus millors moments entre els anys 2000 i el 2003, quan va proclamar-se tres vegades campió d'Europa.

Atletisme[modifica | modifica el codi]

Actualment, però, el club que compta amb més èxits al seu esport és el Club Atletisme Castelló (des de 2006 conegut com a Club Atletismo Playas de Castellón), nomenat diversos cops als darrers anys millor club espanyol i quatre cops campió del Campionat d'Espanya de clubs d'atletisme masculí entre 2009 i 2012.

Juan Antonio Orenga donant instruccions als seus jugadors com entrenador del Club Baloncesto Estudiantes en 2005.

Altres esports[modifica | modifica el codi]

Altres associacions esportives de la ciutat són el Club Voleibol l'Illa Grau, el Club Amics del Bàsquet, el Club Baloncesto Castellón, el Club Nou Bàsquet Femení, el Club Natación Castalia-Castellón, el Club Deportivo Marató i Mitja, el Hockey Club Castellón, el Club Deportivo Balonmano Castellón, el Club de Golf Costa de Azahar, el Club de Tenis Castellón o el Real Club Náutico Castellón.

Esportistes castellonencs[modifica | modifica el codi]

Entre els esportistes castellonencs destaca Pablo Herrera, primer medallista olímpic de la ciutat gràcies a la plata aconseguida a Atenes 2004 en voleibol platja. Pel que fa a presències olímpiques, el nedador Josele Ballester és l'esportista més destacat amb tres. Altres castellonencs olímpics són el també nedador David Ortega, el jugador de bàsquet Juan Antonio Orenga, el ciclista José Francisco Jarque i el migfondista Andrés Vera, diploma a Los Angeles 1984.

Pel que fa als futbolistes, José Alanga, Manolo Badenes, Manolo Domènech, Gaizka Mendieta i Pablo Hernández han estat convocats per la selecció espanyola absoluta, tot i que els dos primers no arribaren a debutar. Badenes és, a més a més, un dels màxims golejadors de la Primera Divisió de tots els temps.

Paratges naturals[modifica | modifica el codi]

  • Els Columbrets. Parc Natural i Reserva marina
  • Desert de les Palmes. Parc Natural
  • Ermitori de la Magdalena. Paratge Natural Municipal
  • Parc del Meridià de Greenwich. En tots els mapes apareix, i no obstant això, molts dels seus habitants no saben que Castelló és ciutat de pas del Meridià de Greenwich i el paral·lel 40. En el moment en què es van establir les línies imaginàries que delimitarien tant les distàncies com els fusos horaris, Castelló va ser de vital importància, ja que diferents experts van prendre com a referència el punt estratègic de la ciutat per establir els mesuraments. El Parc del Meridià, amb una extensió de 10.780 m2, està situat al terme municipal de Castelló de la Plana, en plena Marjal castellonenca. La Marjaleria és un aiguamoll d'aigües subterrànies recorregut per infinitat de petites séquies que desemboquen en altres majors i aquestes, al seu torn, arriben fins al mar.

Festes[modifica | modifica el codi]

Gaiata, monument típic de les Festes de la Magdalena

Festes de la Magdalena[modifica | modifica el codi]

Article principal: Festes de la Magdalena

Les principals festes de la ciutat se celebren en honor a la baixada dels habitants des del Turó de la Magdalena a la Plana, on van fundar la nova ciutat en 1252. Se celebren des del tercer dissabte de Quaresma durant nou dies. L'acte més important és la Romeria de les Canyes,[22] i l'element que articula les festes és la gaiata, un monument construït en l'actualitat amb tot tipus de materials, en el qual és indispensable la llum, ja que representen de manera artística els gaiatos amb els fanals penjats per il·luminar-se, sobre els quals es recolzaren els antics castellonencs en el seu camí.

Entre els diversos actes que se celebren, destaquen les mascletàdes i els castells de focs artificials diaris, la fonda de la tapa i la cervesa, la fonda del vins, les diferents desfilades, concerts de música de totes èpoques i varietats, l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó i l'acte final de festes, el "Magdalena Vítol!".[23]

En 2010 van ser declarades pel Ministeri de Turisme espanyol festes d'Interès Turístic Internacional.[24]

Mare de Déu del Lledó durant les seues festes

Altres festes[modifica | modifica el codi]

El primer cap de setmana del mes de maig se celebren les festes en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Lledó. Entre els actes principals cal destacar el tríduo, la missa solemne-pontifical, la processó i l'acte celebrat el 4 de maig en la Concatedral en honor a la coronació com a patrona, així com les festes solemnes en honor de la patrona de la ciutat en els aniversaris de la seua coronació canònica.

D'altra banda, cal destacar les Festes de Sant Pere que se celebren al Grau de Castelló (districte marítim de la ciutat) en honor a Sant Pere, patró dels mariners. Així mateix, en el Grau també celebren els carnestoltes.

També són importants les denominades Festes de Carrer, celebracions en les quals alguns carrers o barris de la ciutat celebren festes, generalment d'un cap de setmana de durada, en honor del seu sant patró.[25]

Tradicionals rosegons

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

L'arròs és el principal ingredient de molts dels plats que integren la gastronomia de la localitat. Com en bona part del País Valencià, cal destacar la paella, l'arròs a banda (on l'arròs i el peix amb el qual es prepara, es mengen per separat), l'arròs caldós o la fideuà.[26] Al Grau són tradicionals els plats amb components marins i generalment formats a base de peix.[27]

Els plats d'hivern adquireixen protagonisme en aqueixa època de l'any. Els ingredients més importants d'aquest tipus de plats són les verdures, com en l'olla. És tradicional l'olleta de la Plana, que segons es canvien els seus ingredients, pot convertir-se en una olleta de col o en una de dejuni.

Entre els dolços, cal destacar la coca malfeta, la coca de Castelló (amb creïlla en lloc de farina)[28] i les pilotes de frare. En l'època nadalenca, són típics els rosegons i els pastissos de boniato o de cabell d'àngel. En Pasqua són típiques les mones de Pasqua.[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Denominació Oficial». Sistema d'Informació Municipal de la Generalitat Valenciana.
  2. El pressupost de la ciutat de Castelló per a 2008 pujarà a 165.848.811 euros, notícia al web de l'ajuntament
  3. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  4. «Localització en la Província de Castelló». Ajuntament de Castelló de la Plana.
  5. «Historia». Ajuntament de Castelló.
  6. «Las Normes de Castelló de 1932 siguen en plena vigencia en su 75° aniversario» (en castellà). El Peroódico Mediterráneo, 8 d'octubre de 2010.
  7. «Presentació Castelló Masters Costa Azahar 2010». Castelló Masters Costa Azahar, 6-01-2010.
  8. «estany del Menescal». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 5 d'agost de 2010].
  9. 9,0 9,1 Pérez Cueva, Alejandro: Atlas climático de la Comunidad Valenciana (1994). Edició 1a, Edicions Generalitat Valenciana, València. Pàgina 205. ISBN 84-482-0310-0
  10. «Valors climatològics extrems a Castelló» (en castellà). Agència Estatal de Meteorologia, 15 d'agost de 2009.
  11. «Història del Tombatossals». Carles Bellver Torlà, 2000. [Consulta: 9 d'octubre de 2010].
  12. «Tombatossals». Scribd. [Consulta: 9 d'octubre de 2010].
  13. Faus y Faus, Jaime. Páginas de la historia de Segorbe, 1850-1900 (en castell). Excmo. Ayuntamiento de Segorbe, 1983, p. 181. 
  14. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat espanyol des de 1996. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citades per Bernat i Martí i Badenes Martín en Creixement de la població valenciana. Anàlisi i prevenció dels censos demogràfics. (1609-1857). Edicions Alfons el Magnànim. València, 1994.
  15. «Resultados electorales en Castelló de la Plana» (en castellà). El País.
  16. «El Planetari». Ajuntament de Castelló.
  17. «Museu de Belles Arts de Castelló». Castelló Cultural. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  18. «Espai de Art Contemporani de Castelló». Espai de Art Contemporani de Castelló. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  19. «Museo Etnológico». Castellón Turismo. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  20. «Museo de Historia Militar». Castellón Turismo. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  21. «Museu de la Mar». Castelló Cultural. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  22. «Programa d'actes. Romeria de les Canyes». Ajuntament de Castelló.
  23. «Programa d'actes». Ajuntament de Castelló.
  24. «Festas de la Magdalena, declarades d'interès turístic internacional» (en castellà). Europa Press, 12 de març de 2010. [Consulta: 15 de març 2010].
  25. «Festes al carrer». Ajuntament de Castelló.
  26. 26,0 26,1 Ajuntament de Castelló. «Gastronomia tradicional». [Consulta: 31 de març de 2008].
  27. «Gastronomia grauera» (en castellà). Graodecastellon.com. [Consulta: 31 de març de 2008].
  28. «Notícia sobre la Coca de Castelló» (en castellà). Notícies Terra. Arxivat de l'original el 2012-06-29.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Plana
Portal

Portal de la ciutat de Castelló