Francesc Ribalta
De Viquipèdia
Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 – València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor català influït pel tenebrisme. Va estar influït pel naturalisme del moviment de Caravaggio, amb qui probablement va entrar en contacte durant els seus estudis en Itàlia i va ser mestre de Josep de Ribera. Va ser un dels primers pintors espanyols a destacar-se pel tenebrisme de la seua obra, exercint un poderós influx entre els seus successors.
Francesc Ribalata naix a Solsona, fill de Joan Ribalta, satre, i Magdalena. Poc temps després es traslladen a Barcelona on es degué iniciar en la pintura. Morts els pares, Riblata marxa a Madrid. Ací pinta el quadre Preparatius per a la Crucifixió de 1586, conservat a l'Ermitage de Sant Petersburg. Contrau matrimoni amb Inés pelayo, fruit del qual naixeran dues filles i el seu fill Joan, que també seria pintor. En aquesta etapa a Madrid es forma en els tallers que hi treballaven al Monestir de l'Escorial, entre artistes espanyols i italians com Zuccaro, Tibaldi, Cambiaso, Tibaldi, Navarrete el Mudo o Carducho assimilant alguns trets d'aquestos en la seua obra.
L'any 1599 es trasllada a València, per la mort de Felip II i sobretot per necessitats artístiques del patriarca Ribera en la decoració del Corpus Christi. En aquesta ciutat és on treballaria fins la seua mort i on aconseguiria el reconeixement dels contemporanis. Apareix inscrit el mateix any a la Confraria de la Maree de Déu dels Desemparats i dos anys més tard es queda vidu. Més tard, entre 1603 i 1606, el trobem treballant a Algemesí, en els retaules (entre ells el major) de l'església de sant Jaume, on mostra encara la seua formació escorialenca (deutora de Navarrete sobretot).
Es cridat per Joan de Ribera per a que pintara per al Corpus Christi un Retaule de Sant Vicent Ferrer i el Sant Sopar per a l'altar major. A banda també pintà per a Ribera alguns retrats de sants com el de Sor Margarida Agulló (c.1600) o el Fra Francesc amb el Nen Jesús (c.1605).
L'estil dels seus anys de maduresa estava marcat per un fort realisme i un gran interés en l'ús de la llum i l'ombra per a subratllar els volums; amb els anys, l'austeritat en el color i l'èmfasi en la plasticitat de la composició van anar incrementant-se. Per a 1607, quan Ribalta va recolzar altres artistes de la ciutat per a formar el Col·legi de Pintors que els agrupara, era ja un artista de renom i gaudia del mecenatge de l'arquebisbe Joan de Ribera, el mateix any també taxa un quadre del pintor Sarinyena i comença el retaule de Sant Eloi per a l'església de Santa Caterina (refent l'anterior què havia pintat Joan de Joanes). Una altra inflència per a Ribalta fou Sebastiano del Piombo present a la ciutat amb el tríptic de la Redempció i el Crist Natzaré ajudat pel Cireneu del Palau de l'Ambaixador Vich, i en feu algunes versions. L'any 1616, coincidint amb el seu nomenament com a Majoral del Col·legi de Pintors, es coneix l'obra de Pedro Orrente, de la qual recull alguns trets.
La crisi provocada per l'expulsió dels moriscos l'any 1609 i la mort de de Ribera dos anys més tard el va portar portar a reduir la seua producció, que es va tornar més introspectiva, més intima i profunda, en relació a la vessant més piadosa de la Contrarreforma. L'any 1617 va donar suport al grup d'artistes que demanaren a Felip III que formara finalment el Col·legi de Pintors.
L'ús de la llum per Ribalta va influir indirectament a nombrosos pintors espanyols, entre ells Zurbarán; a més, va comptar amb una destacada escola de deixebles directes, que van incloure el seu fill Joan Ribalta —la carrera del qual es va veure interrompuda en morir jove— i a Vicent Castelló, que era també gendre seu. Amb aquestos treballà més intensament a partir de la segona dècada del segle XVII, formant un equip sòlid i sol·licitat, de vegades es díficil distingir la mà de cadascun. Aquest taller familiar canvia el 1618 quan Joan Ribalta i Vicent castelló, amb la incorporació d'Abdó Castañeda, anaren treballar per Sogorb, Xèrica i Andilla. Francesc Ribalta es quedà a la ciutat de València per motius de salut i afrontant la penosa situació d'un plet amb la parròquia de Sant Andreu (a causa de no haver volgut acceptar el càrrec de recapatdor d'almoines). Així i tot segueix pintant i evolucionant, amb un naturalisme més intens i emotiu, com demostra en l'Abraçada de sant Francesc al Crucificat, que junt amb Abraçada de Crist a Sant Bernat són les obres foinamentals de la seua carrera. Pinta també un Sopar per al refectori dels caputxins de València i un Sant Francesc malalt.
En una data posterior a 1625 l'equip es torna a formar per pintar el retaule major de l'església de la cartoixa de Portaceli, observant-s'hi mà de Joan Ribalta i Vicent Castelló, a més de la de Francesc, que realitza els quatre evangelistes i el bell Sant Bru.
Als 62 anys Francesc Ribalta mor d'un atac d'apoplexia, deixant una empremta profunda en l'escena artística valenciana.
[edita] Bibliografia
- Catàleg de l'exposició, Cinc segles de pintura valenciana ISBN 84-920722-6-1
