Andilla
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi dels Serrans | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. la Serrania Llíria |
||
| Gentilici | Andillà, andillana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 142,8 km² | ||
| Altitud | 895 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
405 hab. 2,84 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 50′ 10″ N, 0° 48′ 54″ O / 39.83611,-0.81500Coord.: 39° 50′ 10″ N, 0° 48′ 54″ O / 39.83611,-0.81500 | ||
| Distàncies | 70 km de València 55 km de Xelva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
4 4 PP i 3 PSPV Jesús Ruiz García (PP) |
||
| Codi postal | 46170 |
||
| Festes majors | 24 d'agost | ||
| Web | |||
Andilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en els vessants meridionals de la serra del seu mateix nom, a l'extrem nord-oest de la província de València.
El terme està molt accidentat, amb paisatges molt abruptes i profunds barrancs. Les principals altures són: Veteta (1.434 m), Resiner (1.482 m), Rumb (1.146 m), Viola de mà (1.273 m) i Miravalencia (1.262 m). La rambla d'Andilla arreplega les aigües del terme portant-les fins al riu Túria. El clima és fred, amb nevades a l'hivern i temperatures agradables a l'estiu. Els vents predominants són els del nord i ponent en l'hivern, i el llevant a l'estiu.
La vila es troba en el vessant meridional d'un xicotet turó.
Nuclis i llogarets [modifica]
- Andilla
- Artaix
- Osset
- la Pobleta
- Pardanxinos
Límits [modifica]
El terme fa frontera amb Les Alcubles, La Iessa, Xelva, Calles, Figueroles de Domenyo i el Villar (a la mateixa comarca); i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria) i Sacanyet (a l'Alt Palància).
Accesos [modifica]
S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-349, continuant per la CV-245 i després per la CV-341.
Història [modifica]
En l'edat mitjana va tindre castell i va estar murallada; hui a penes queden restes del primitiu recinte.
La zona fou molt castigada durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. Es va establir un front en el pròxim vèrtex de la Salada, i van resultar destruïts gran nombre d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinant del descens de població.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 174 | 192 | 253 | 292 | 311 | 460 | 395 | 384 | 335 | 325 |
Economia [modifica]
Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que es cullen principalment, olives, raïm, anous i ametles. Els cereals es cultiven en règim de guaret. Hi ha unes quantes mines de caolí, que estan destrossant l'entorn i afectant greument els seus ecosistemes.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Celestino Mateo López | Grup Independent |
| 1983 - 1987 | José Mª Vicente Martínez | OIV |
| 1987 - 1991 | Ernesto Enguídanos Palomar | PSPV |
| 1991 - 1995 |
Ernesto Enguídanos Palomar |
PSPV |
| 1995 - 1999 | Basilio Vicente Galvez | PP |
| 1999 - 2003 | Daniel Domingo Muñoz | UV |
| 2003 - 2007 | Celestino M. Perales Gálvez | PP |
| 2007 - 2011 | Celestino M. Perales Gálvez | PP |
| Des del 2011 | Jesús Ruiz García | PP |
Monuments [modifica]
- Església de l'Assumpció. Data del segle XV, construïda per iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, senyor d'Andilla que va viure en la cort napolitana d'Alfons el Magnànim, per la qual cosa el temple té influències italianes. En l'altar major hi ha 8 quadres de Ribalta, restes d'un gran retaule pintat en col·laboració amb Vicent Castelló i Abdó Castanyeda entre 1622 i 1624.
- Ermita de Santa Agnés. Del segle XVIII, construïda als peus del castell, dominant privilegiadament la vila. Té planta circular, el que la converteix en un edifici religiós singular en l'àmbit del País Valencià, lamentablement es troba en un estat de deterioració.
- Portal de la Muralla. Edifici noble del segle XIV construït en la part oest de la vila, en cadirat de pedra arenisca amb arc de mig punt i escut en la clau de l'arc, pertanyent al primer baró d'Andilla, Ximén Pérez de d'Arenós. Actualment, la torrassa alberga el Museu Arqueològic Municipal.
- Ermita de Santa Margarida. Popularment coneguda com ermita de Bardés, està situada a 1.200 m. d'altura, en les Penyes del Seco, al costat de la font de Bardés. En aquest punt confluïxen les senderes de gran recorregut GR-7 i GR-10. En la esplanada de l'ermita es gaudeix una de les vistes més belles i espectaculars de la vall d'Andilla, la vila i La Pobleta. Aquesta construcció va ser rescatada de la ruïna i restaurada fa uns anys gràcies a l'esforç dels veïns.
Festes locals [modifica]
- Santa Agnés. El 21 de gener.
- Festes Majors. Se celebren entorn al 24 d'agost en honor a Sant Bertomeu.
- Fogueres de Sant Antoni. El 17 de gener.
- Fogueres de Sant Blai. El 3 de febrer.
- Festes patronals en honor a Santa Paula, Sant Lluís, l'Inmaculada Concepció i el Crist del 13 al 15 d'agost.
- Mare de Déu dels Desamparats. Darrer diumenge d'agost.
- L'Inmaculada Concepció. El 8 de desembre.
- Verge del Carme. El primer cap de setmana d'agost se celebra una cursa popular des d'Andilla fins a Artaj.
Fills il·lustres [modifica]
- Vicent Macip (Andilla, 1475 - València, 1545) era un pintor d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com Joan de Joanes.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andilla |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament d'Andilla
|
|||||
