Andilla

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andilla
Escut d'Andilla
(En detall)
Localització

Localització d'Andilla respecte del País Valencià Localització d'Andilla respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Vista d'Andilla des de l'Ermita
Vista d'Andilla des de l'Ermita
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Serrans
Manc. la Serrania
Llíria
Gentilici Andillà, andillana
Predom. ling. Castellà
Superfície 142,8 km²
Altitud 895 m
Població (2007)
  • Densitat
325 hab.
2,28 hab/km²
Coordenades 39° 50′ 10″ N 0° 48′ 54″ OCoordenades: 39° 50′ 10″ N 0° 48′ 54″ O
Distàncies 70 km de València
55 km de Xelva
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
5 PP i 2 PSPV
Celestino Perales Gálvez (PP)
Codi postal 46170
Festes majors 24 d'agost
Web

Andilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat en els vessants meridionals de la serra del seu mateix nom, a l'extrem nord-oest de la província de València.

El terme està molt accidentat, amb paisatges molt abruptes i profunds barrancs. Les principals altures són: Veteta (1.434 m), Resiner (1.482 m), Rumb (1.146 m), Viola de mà (1.273 m) i Miravalencia (1.262 m). La rambla d'Andilla arreplega les aigües del terme portant-les fins al riu Túria. El clima és fred, amb nevades a l'hivern i temperatures agradables a l'estiu. Els vents predominants són els del nord i ponent en l'hivern, i el llevant a l'estiu.

La vila es troba en el vessant meridional d'un xicotet turó.

[edita] Nuclis i llogarets

[edita] Límits

El terme fa frontera amb Les Alcubles, La Iessa, Xelva, Calles, Figueroles de Domenyo i el Villar (a la mateixa comarca); i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria) i Sacanyet (a l'Alt Palància).

[edita] Accesos

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-349, continuant per la CV-245 i després per la CV-341.

[edita] Història

En l'edat mitjana va tindre castell i va estar murallada; hui a penes queden restes del primitiu recinte.

La zona fou molt castigada durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. Es va establir un front en el pròxim vèrtex de la Salada, i van resultar destruïts gran nombre d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinant del descens de població.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
174 192 253 292 311 460 395 384 335 325

[edita] Economia

Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que es cullen principalment, olives, raïm, anous i ametles. Els cereals es cultiven en règim de guaret. Hi ha unes quantes mines de caolí, que estan destrossant l'entorn i afectant greument els seus ecosistemes.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Celestino Mateo López
Grup Independent
1983-1987
José Mª Vicente Martínez
1987-1991
Ernesto Enguídanos Palomar
1991-1995

Ernesto Enguídanos Palomar
Daniel Domingo Muñoz
Basilio Vicente Galvez

PSPV
Agrupació independent
PP

1995-1999
Basilio Vicente Galvez
1999-2003
Daniel Domingo Muñoz
2003-2007
Celestino M. Perales Gálvez
2007-2011
Celestino M. Perales Gálvez

[edita] Monuments

Interior de l'Església de l'Assumpció amb el retaule major i una pintura de Francesc Ribalta
Vista d'Andilla amb l'Església al fons
  • Església de l'Assumpció. Data del segle XV, construïda per iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, senyor d'Andilla que va viure en la cort napolitana d'Alfons el Magnànim, per la qual cosa el temple té influències italianes. En l'altar major hi ha 8 quadres de Ribalta, restes d'un gran retaule pintat en col·laboració amb Vicent Castelló en 1622.
  • Ermita de Santa Agnés. Del segle XVIII, construïda als peus del castell, dominant privilegiadament la vila. Té planta circular, el que la converteix en un edifici religiós singular en l'àmbit del País Valencià, lamentablement es troba en un estat de deterioració.
  • Portal de la Muralla. Edifici noble del segle XIV construït en la part oest de la vila, en cadirat de pedra arenisca amb arc de mig punt i escut en la clau de l'arc, pertanyent al primer baró d'Andilla, Ximén Pérez de d'Arenós. Actualment, la torrassa alberga el Museu Arqueològic Municipal.
  • Ermita de Santa Margarida. Popularment coneguda com ermita de Bardés, està situada a 1.200 m. d'altura, en les Penyes del Seco, al costat de la font de Bardés. En aquest punt confluïxen les senderes de gran recorregut GR-7 i GR-10. En la esplanada de l'ermita es gaudeix una de les vistes més belles i espectaculars de la vall d'Andilla, la vila i La Pobleta. Aquesta construcció va ser rescatada de la ruïna i restaurada fa uns anys gràcies a l'esforç dels veïns.

[edita] Festes locals

  • Santa Agnés. El 21 de gener.
  • Festes Majors. Se celebren entorn al 24 d'agost en honor a Sant Bertomeu.
la Pobleta
  • Fogueres de Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Fogueres de Sant Blai. El 3 de febrer.
  • Festes patronals en honor a Santa Paula, Sant Lluís, l'Inmaculada Concepció i el Crist del 13 al 15 d'agost.
  • Mare de Déu dels Desamparats. Darrer diumenge d'agost.
  • L'Inmaculada Concepció. El 8 de desembre.
Artaix
  • Verge del Carme. El 15 d'agost se celebra una cursa popular des d'Artaj fins a Andilla.

[edita] Fills il·lustres

  • Vicent Macip (Andilla, 1475 - València, 1545) era un pintor d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com Joan de Joanes.

[edita] Enllaços externs