Alpont
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi dels Serrans | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Llíria |
||
| Gentilici | Alpontí, alpontina | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 934.233,15 € | ||
| Superfície | 138,3 km² | ||
| Altitud | 1.000 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
754 hab. 5,45 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 52′ 40″ N, 1° 00′ 50″ O / 39.87778,-1.01389Coord.: 39° 52′ 40″ N, 1° 00′ 50″ O / 39.87778,-1.01389 | ||
| Distàncies | 87 km de València 27 km de Xelva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
17 5 PP i 2 PSPV Amparo Rodríguez Sambonet (PP) |
||
| Codi postal | 46178 |
||
| Festes majors | Mesos de maig i agost (trianual) | ||
| Patró/Patrons | Sant Blai | ||
| Web | |||
Alpont (oficialment, i en castellà: Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de nombrosos barrancs, especialment al sud. Les muntanyes estan molt erosionades; els principals són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs de l'Aragall i Arquela són les principals vies fluvials, i arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.
El clima és continental. Hi ha nombroses fonts. La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.
Barris i pedanies[modifica]
En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:
- Despoblats
- el Xop
- els Fonts
- el Canalet
- la Canal Seca
- la Carrasca
- Vizcota
- Poblats
- Baldovar
- Camp de Baix
- Camp de Dalt
- Corcolilla
- el Collado
- el Hontanar
- la Almeza
- la Torre
- la Cuevarruz
- les Eres o Bisbe Hernández
Localitats limítrofes[modifica]
El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Ares dels Oms, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.
Accesos[modifica]
S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.
Història[modifica]
Amb evidents mostres de restes de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.
Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana, regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:
- Abdallah I ben Kasim
- Muhammad Yomm al-Dawlah
- Ahmad Adad al-Dawlah ?-1092
- Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103
El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar al l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins el 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.
Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[2]
En el segle XIX va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.
Demografia[modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.208 | 1.174 | 1.134 | 985 | 958 | 941 | 916 | 861 | 852 | 828 |
Economia[modifica]
L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle XX es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Abelardo Martínez Martínez | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Abelardo Martínez Martínez | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Abelardo Martínez Martínez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Villar Peñalver | PP |
| 1995 - 1999 | José Villar Peñalver | PP |
| 1999 - 2003 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| 2003 - 2007 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| 2007 - 2011 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| Des del 2011 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
Monuments[modifica]
Monuments civils[modifica]
- Muralles. Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
- Castell. Dominant la població es drecen les restes del que va ser important castell, situat sobre un penyal de profunds precipicis, especialment en els vessants oposats al poble.
- Ajuntament. Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la que resta una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
- Aqüeducte. Es diu que l'origen del nom d'Alpont prové d'aquest monument. Una vintena d'arcs ogivals composen l'aqüeducte, d'una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. Els arcs són de maçoneria restaurada recentment. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa aquest lloc una desafortunada peça de formigó.
Monuments religiosos[modifica]
- Església de la Consolació. Del segle XIV.
- Ermita de Santa Bàrbara. En Camp de Dalt.
- Ermita de la Puríssima Concepció. En Alpont.
- Ermita de Sant Roc. En Baldovar.
- Ermita de Sant Josep. En la Cuevarruz.
- Ermita de Sant Miquel Arcàngel. En el Collado.
Llocs d'interés[modifica]
- Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
- Alt del Viso. Microrreserva de flora.
Festes locals[modifica]
- Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
- Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
- Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpont |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament d'Alpont.
- Turisme d'Alpont
- Web no oficial sobre Alpont.
|
|||||
