Xestalgar

Xestalgar
Gestalgar

Localització
Municipi dels Serrans
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. Camp de Túria Manc. la Serrania Llíria
Gentilici	Xestalguí, Xestalguina
Predom. ling.	Castellà
Superfície	69,70 km²
Altitud	200 msnm
Població (2012)   • Densitat	737 hab. 10,57 hab/km²
Coordenades	39° 36′ 18″ N, 00° 50′ 04″ O
Distàncies	46 km de València 33 km de Xelva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV i 3 PP Raúl Pardos Peiró (PSPV)
Codi postal	46166
Festes majors	Del 14 al 21 d'agost
Web	www.gestalgar.es (castellà)

Xestalgar (oficialment i en castellà, Gestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

El poble de Xestalgar es troba banyat pel riu Túria, que va gairebé sempre encanonat, deixant algun espai per a vegas, sobretot en la part nord-est del terme. Destaca la gran roca de la Peña María, als peus de la qual neix una font d'aigua que abasteix a la població. Molt prop es troba la font del Morenillo, amb una cascada.

La superfície del terme és muntanyenca amb terreny molt trencat per la serra de Xiva que penetra pel sud i pels contraforts de les forests de què s'estenen pel nord. Les parts profundes són les valls del Campillo i Els Plans, i les planes de Gabaldón i el Olivar. Són molt nombrosos els barrancs, com els del Regajo, Morenillo, Boquerillas i Escobar, així com les fonts, entre les quals destaquen les del Alcaide, Pocino, Molinero i Penya Vermella. Les terres no conreades estan cobertes per pins, romaní, sabinas i espart.

Límits

El terme municipal limita amb Bugarra, Sot de Xera i Xulilla (a la mateixa comarca); i amb Xera, Xest, Xiva i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol).

Accés

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, a través de la A-3, prenent després la CV-370 i finalment la CV-379.

Història

Excepte les restes d'un poblat de l'edat de bronze que existeix en la Terrosa, els altres vestigis d'ocupació humana d'aquest terme municipal corresponen ja a temps de la romanització: una làpida amb inscripció llatina trobada en una fondalada enfront del molí immediat a la localitat, les restes d'una possible vila rústica prop de l'encreuament de la carretera de Pedralba amb el riu Túria, i ceràmiques en la Lloma i en la Peça de Anastasio.

La primitiva alqueria, origen de l'actual vila, va ser conquistada pel rei Jaume I i donada en 1238 a Rodrigo Ortiz. Va passar a pertànyer a la Corona i Jaume el Just la va vendre a Bernat Guillem d'Entença, El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar, passant posteriorment a les mans de Baltasar Monpal, comte d'Alcudia. El seu últim senyor feudal va ser el duc d'Almodóvar. Era lloc de moriscs, que en l'any 1609, tenia 270 focs. Anys després de l'expulsió dels mateixos, en 1646 només comptava amb 76 cases.

Demografia

La seua població (1.755 habitants en l'any 1900) s'estancà i des de 1950 ha sofrit un accelerat descens.

Evolució demogràfica de Xestalgar

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
627	612	677	661	660	738	664	714	699	761

Economia

Essencialment agrícola. Els principals cultius del terme són els tarongers, garroferes, oliveres i ametllers, podent-se trobar també, encara que en menor mesura, arbres fruiters.

Hi ha bestiar d'ovelles i cabres.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco Ortiz Lamaza	PCPV-PCE
1983 - 1987	Luis Jorge Cervera	PCPV-PCE
1987 - 1991	Luis Jorge Cervera	PCPV-PCE
1991 - 1995	Jose Antonio Benavent Hernandez	PPCV
1995 - 1999	José Antonio Benavent Hernandez	PPCV
1999 - 2003	José Antonio Benavent Hernandez	PPCV
2003 - 2007	Raúl Pardos Peiró	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Raúl Pardos Peiró	PSPV-PSOE
Des del 2011	Raúl Pardos Peiró	PSPV-PSOE

Monuments

• Castell de Los Murones. D'origen islàmic, època de la qual es conserva una torre i part de la muralla oest i est. També es conserven restes de dues torres almenades cilíndriques assentades sobre un talús i que sobresurten de la muralla assomant-se imponentment al poble, que es troba a les seues faldes. La fortalesa es conserva en estat de ruïna, l'única dependència en peus és l'aljub, que es situa en el pati d'armes. La resta solament mostra les línies bàsiques dels mur. Aquesta fortificació podria datar del segle XII, regnat de l'emir Muhàmmad ibn Mardanix, moment que aquests edificis van rebre un fort impuls.
• Església Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i conté en el seu interior un mural de la Santíssima Trinitat i quatre quadres amb els Evangelistes, atribuïts a Ribalta.
• Ermita dels Sants de la Pedra.
• Font de la Verge de la Penya.

Llocs d'interés

• Pintures rupestres de l'abric de Las Clochas. Es troben en dos abrics situats en el barranc de las Colochas o Clochas, situat entre el pic de Santa María i el pic del Burgal. Consisteixen en una sèrie de dibuixos englobats en l'Art llevantí macroesquemàtic i esquemàtic.

Festes i celebracions

• Sant Blai i les Santas Reliquies. Se celebren el 3 i el 4 de febrer.
• Festes Patronals. Celebra les seves festes del 14 al 21 d'agost en honor de l'Assumpció, Sant Roc i Verge de la Penya.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xestalgar

• Pàgina web oficial de l'ajuntament de Xestalgar (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.