Xestalgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xestalgar
Gestalgar
Localització

Localització de Xestalgar respecte del País Valencià Localització de Xestalgar respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. Camp de Túria
Manc. la Serrania
Llíria
Gentilici Xestalguí, Xestalguina
Predom. ling. Castellà
Superfície 69,73 km²
Altitud 200 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
681 hab.
9,77 hab/km²
Coordenades 39° 36′ 18″ N, 00° 50′ 04″ O / 39.60500°N,0.83444°O / 39.60500; -0.83444Coord.: 39° 36′ 18″ N, 00° 50′ 04″ O / 39.60500°N,0.83444°O / 39.60500; -0.83444
Distàncies 46 km de València
33 km de Xelva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 3 PP
Raúl Pardos Peiró (PSPV) (2007)
Codi postal 46166
Codi territorial 46133
Festes majors Del 14 al 21 d'agost
Web

Xestalgar (oficialment i en castellà, Gestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble de Xestalgar es troba banyat pel riu Túria, que va gairebé sempre encanonat, deixant algun espai per a vegas, sobretot en la part nord-est del terme. Destaca la gran roca de la Peña María, als peus de la qual neix una font d'aigua que abasteix a la població. Molt prop es troba la font del Morenillo, amb una cascada.

La superfície del terme és muntanyenca amb terreny molt trencat per la serra de Xiva que penetra pel sud i pels contraforts de les forests de què s'estenen pel nord. Les parts profundes són les valls del Campillo i Els Plans, i les planes de Gabaldón i el Olivar. Són molt nombrosos els barrancs, com els del Regajo, Morenillo, Boquerillas i Escobar, així com les fonts, entre les quals destaquen les del Alcaide, Pocino, Molinero i Penya Vermella. Les terres no conreades estan cobertes per pins, romaní, sabinas i espart.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal limita amb Bugarra, Sot de Xera i Xulilla (a la mateixa comarca); i amb Xera, Xest, Xiva i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol).

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, a través de la A-3, prenent després la CV-370 i finalment la CV-379.

Història[modifica | modifica el codi]

Excepte les restes d'un poblat de l'edat de bronze que existeix en la Terrosa, els altres vestigis d'ocupació humana d'aquest terme municipal corresponen ja a temps de la romanització: una làpida amb inscripció llatina trobada en una fondalada enfront del molí immediat a la localitat, les restes d'una possible vila rústica prop de l'encreuament de la carretera de Pedralba amb el riu Túria, i ceràmiques en la Lloma i en la Peça de Anastasio.

La primitiva alqueria, origen de l'actual vila, va ser conquistada pel rei Jaume I i donada en 1238 a Rodrigo Ortiz. Va passar a pertànyer a la Corona i Jaume el Just la va vendre a Bernat Guillem d'Entença, El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar,[2] passant posteriorment a les mans de Baltasar Monpal, comte d'Alcudia. El seu últim senyor feudal va ser el duc d'Almodóvar. Era lloc de moriscs, que en l'any 1609, tenia 270 focs. Anys després de l'expulsió dels mateixos, en 1646 només comptava amb 76 cases.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La seua població (1.755 habitants en l'any 1900) s'estancà i des de 1950 ha sofrit un accelerat descens.

Evolució demogràfica de Xestalgar
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
627 612 677 661 660 738 664 714 699 761

Economia[modifica | modifica el codi]

Essencialment agrícola. Els principals cultius del terme són els tarongers, garroferes, oliveres i ametllers, podent-se trobar també, encara que en menor mesura, arbres fruiters.

Hi ha bestiar d'ovelles i cabres.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Ortiz Lamaza PCPV-PCE
1983 - 1987 Luis Jorge Cervera PCPV-PCE
1987 - 1991 Luis Jorge Cervera PCPV-PCE
1991 - 1995 Jose Antonio Benavent Hernandez PPCV
1995 - 1999 José Antonio Benavent Hernandez PPCV
1999 - 2003 José Antonio Benavent Hernandez PPCV
2003 - 2007 Raúl Pardos Peiró PSPV-PSOE
2007 - 2011 Raúl Pardos Peiró PSPV-PSOE
Des del 2011 Raúl Pardos Peiró PSPV-PSOE

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Los Murones. D'origen islàmic, època de la qual es conserva una torre i part de la muralla oest i est. També es conserven restes de dues torres almenades cilíndriques assentades sobre un talús i que sobresurten de la muralla assomant-se imponentment al poble, que es troba a les seues faldes. La fortalesa es conserva en estat de ruïna, l'única dependència en peus és l'aljub, que se situa en el pati d'armes. La resta solament mostra les línies bàsiques dels mur. Aquesta fortificació podria datar del segle XII, regnat de l'emir Muhàmmad ibn Mardanix, moment que aquests edificis van rebre un fort impuls.
  • Església Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i conté en el seu interior un mural de la Santíssima Trinitat i quatre quadres amb els Evangelistes, atribuïts a Ribalta.
  • Ermita dels Sants de la Pedra.
  • Font de la Verge de la Penya.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Pintures rupestres de l'abric de Las Clochas. Es troben en dos abrics situats en el barranc de las Colochas o Clochas, situat entre el pic de Santa María i el pic del Burgal. Consisteixen en una sèrie de dibuixos englobats en l'Art llevantí macroesquemàtic i esquemàtic.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Blai i les Santas Reliquies. Se celebren el 3 i el 4 de febrer.
  • Festes Patronals. Celebra les seves festes del 14 al 21 d'agost en honor de l'Assumpció, Sant Roc i Verge de la Penya.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xestalgar