Bugarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bugarra
Bandera de Bugarra Escut de Bugarra
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Bugarra respecte del País Valencià Localització de Bugarra respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. la Serrania
Llíria
Gentilici Bugarrenc, bugarrenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 40,31 km²
Altitud 165 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
811 hab.
20,12 hab/km²
Coordenades 39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O / 39.60972°N,0.77333°O / 39.60972; -0.77333Coord.: 39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O / 39.60972°N,0.77333°O / 39.60972; -0.77333
Distàncies 40 km de València
32 km de Xelva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Juan Manuel García Calduch (PP) (2007)
Codi postal 46165
Codi territorial 46076
Festes majors Del 15 al 16 d'agost
Web

Bugarra és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva. La superfície del terme és molt accidentada i muntanyenca. Les altures més importants són: Alt de Roger, Bastos, Aliagar, Tajudo, Font i Pinada. En la part nord del terme hi ha un extens altiplà. El Túria creua d'oest a est i drenen el terme el barranc de la Font i Marjuela.

El clima és temperat. Els vents dominants són cierzo i el ponent. El vent denominat localment tortosino provoca les pluges, de tardor a primavera. El poble està situat enl marge esquerre del riu Túria, en els vessants de la Peña Roya. hi ha una zona de bany en el riu excel·lent, proper al càmping.

Límits[modifica | modifica el codi]

Bugarra fa frontera amb els límits municipals de Xulilla, Xestalgar, Pedralba i el Villar (a la mateixa comarca); amb Xest (a la Foia de Bunyol) i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria).

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, prenent la CV-35 per a enllaçar amb la CV-376 i després la CV-377. Altre trajecte, potser millor, és prendre la carretera Madrid a Xest; d'aquí, adreça Llíria sortint de Xest, i agafant cap a Pedralba la CV-380 i de Pedralba a Bugarra.

Història[modifica | modifica el codi]

En les proximitats de la font de La Hortezuela va haver un primer establiment de població, constatat almenys des dels ibers fins després de la reconquesta de Jaume I. Una vegada establerts els habitants en l'emplaçament actual, passa a pertànyer a la Baronia de Pedralba i Bugarra.

Els seus habitants segueixen sent musulmans i en el segle XVI serveix la mesquita per al culte cristià, obligat per als seus antics fidels. Amb la dràstica mesura d'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII queda Bugarra sense habitants, a l'espera que arribin els nous pobladors cristians.

Amb la desaparició del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Sánchez de Calataiud, Comtes del Real, se separen administrativament les poblacions de Bugarra i Pedralba.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
884 870 865 855 836 828 808 760 745 826

Economia[modifica | modifica el codi]

En el secà es conreen garroferes, oliveres i vinya que produïx vi d'excel·lent qualitat al celler local. Hi ha regadiu en gairebé tot la vall que envolta el poble en el qual es conreen fruites i hortalisses. Es rega amb aigües del Túria a través de la séquia de Bugarra, que té una longitud de 9 km. Hi ha bestiar oví i caprío. També compta amb mines de caolí. Existeix un salt hidroelèctric en el riu.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Una peculiarita del nucli urbà de Bugarra és el traçat poc freqüent a la comarca de carrers llargs i estretes, insinuant una quadrícula. Trobarem diverses cases de port elegant propietat de famílies adinerades que a partir de l'expansió del vinyer van fer fortuna; el creixement d'aquest cultiu va relegar usos econòmics tradicionals com el cultiu de la seda i la passa que fins al segle XIX van ser una de les bases econòmiques de la població.

  • Església de Sant Joan Baptista. De modesta factura, fou construïda al segle XVII. El seu campanar té una riquesa afegida, ja que la seva base formava part del minaret de la mesquita que es remunta a èpoques medievals, torre llavors exempta. En la ubicació de l'actual Casa Abadia podria aixecar-se la mesquita, ja que en la part del darrere d'aquesta casa es troba el carrer del Onsal Vell, fent referència al cementiri, que sempre ocupava un lloc contigu al temple musulmà. En l'interior restaurat de l'església, es manté l'esgrafiat del segle XVII i la reproducció d'un retaule en fusta que va haver en l'Altar Major, de l'escultor Francesc Vergara.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
  • Festes Patronals. A partir del 15 d'agost en honor de la Verge de l'Assumpció i de Sant Roc.
  • Verge del Rosari i Crist de la Bona Mort. Se celebren a primers d'octubre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bugarra