Bugarra
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi dels Serrans | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. la Serrania Llíria |
||||
| Gentilici | Bugarrenc, bugarrenca | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 40,30 km² | ||||
| Altitud | 165 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
831 hab. 20,62 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O / 39.60972,-0.77333Coord.: 39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O / 39.60972,-0.77333 | ||||
| Distàncies | 40 km de València 32 km de Xelva |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP i 3 PSPV Juan Manuel García Calduch (PP) |
||||
| Codi postal | 46165 |
||||
| Festes majors | Del 15 al 16 d'agost | ||||
| Web | |||||
Bugarra és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en la conca del riu Túria, en la vessant nord de la serra de Xiva. La superfície del terme és molt accidentada i muntanyenca. Les altures més importants són: Alt de Roger, Bastos, Aliagar, Tajudo, Font i Pinada . En la part nord del terme hi ha un extens altiplà. El Túria creua d'oest a est i drenen el terme el barranc de la Font i Marjuela.
El clima és temperat. Els vents dominants són cierzo i el ponent. El vent denominat localment tortosino provoca les pluges, de tardor a primavera. El poble està situat en la marge esquerra del riu Túria, en els vessants de la Peña Roya. hi ha una zona de bany en el riu excel·lent, proper al càmping.
Límits [modifica]
Bugarra fa frontera amb els límits municipals de Xulilla, Xestalgar, Pedralba i el Villar (a la mateixa comarca); amb Xest (a la Foia de Bunyol) i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria).
Accés [modifica]
S'accedeix a aquesta localitat, des de València, prenent la CV-35 per a enllaçar amb la CV-376 i després la CV-377. Altre trajecte, potser millor, és prendre la carretera Madrid a Xest; d'aquí, adreça Llíria sortint de Xest, i agafant cap a Pedralba la CV-380 i de Pedralba a Bugarra.
Història [modifica]
En les proximitats de la font de La Hortezuela va haver un primer establiment de població, constatat almenys des dels ibers fins a després de la reconquesta de Jaume I. Una vegada establerts els habitants en l'emplaçament actual, passa a pertànyer a la Baronia de Pedralba i Bugarra.
Els seus habitants segueixen sent musulmans i en el segle XVI serveix la mesquita per al culte cristià, obligat per als seus antics fidels. Amb la dràstica mesura d'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII queda Bugarra sense habitants, a l'espera que arribin els nous pobladors cristians.
Amb la desaparició del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Sánchez de Calataiud, Comtes del Real, se separen administrativament les poblacions de Bugarra i Pedralba.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 884 | 870 | 865 | 855 | 836 | 828 | 808 | 760 | 745 | 826 |
Economia [modifica]
En el secà es conreen garroferes, oliveres i vinya que produïx vi d'excel·lent qualitat al celler local. Hi ha regadiu en gairebé tot la vall que envolta el poble en el qual es conreen fruites i hortalisses. Es rega amb aigües del Túria a través de la sèquia de Bugarra, que té una longitud de 9 km. Hi ha bestiar oví i caprío. També compta amb mines de caolí. Existeix un salt hidroelèctric en el riu.
Monuments [modifica]
Una peculiarita del nucli urbà de Bugarra és el traçat poc freqüent a la comarca de carrers llargs i estretes, insinuant una quadricula. Trobarem diverses cases de port elegant propietat de famílies adinerades que a partir de l'expansió del vinyer van fer fortuna; el creixement d'aquest cultiu va relegar usos econòmics tradicionals com el cultiu de la seda i la passa que fins al segle XIX van ser una de les bases econòmiques de la població.
- Església de Sant Joan Baptista. De modesta factura, fou construida al segle XVII. El seu campanar té una riquesa afegida ja que la seva base formava part del minaret de la mesquita que es remunta a èpoques medievals, torre llavors exempta. En la ubicació de l'actual Casa Abadia podria aixecar-se la mesquita, ja que en la part del darrere d'aquesta casa es troba el carrer del Onsal Vell, fent referència al cementiri, que sempre ocupava un lloc contigu al temple musulmà. En l'interior restaurat de l'església, es manté l'esgrafiat del segle XVII i la reproducció d'un retaule en fusta que va haver en l'Altar Major, de l'escultor Francesc Vergara.
Festes locals [modifica]
- Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
- Festes Patronals. A partir del 15 d'agost en honor de la Verge de l'Assumpció i de Sant Roc.
- Verge del Rosari i Crist de la Bona Mort. Se celebren a primers d'octubre.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bugarra |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de Bugarra.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
