Xest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xest
Cheste
Escut de Xest
(En detall)
Localització

Localització de Xest respecte del País Valencià Localització de Xest respecte de la Foia de Bunyol


Municipi de la Foia de Bunyol
Xest
Xest
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Foia de Bunyol
Manc. Foia de Bunyol-Xiva
Requena
Gentilici Xestà, xestana
Predom. ling. Castellà
Superfície 71,44 km²
Altitud 110 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.514 hab.
119,18 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 47″ N, 0° 41′ 04″ O / 39.47972°N,0.68444°O / 39.47972; -0.68444Coord.: 39° 28′ 47″ N, 0° 41′ 04″ O / 39.47972°N,0.68444°O / 39.47972; -0.68444
Distàncies 26,6 km de València
5 km de Xiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PP, 5 PSPV i 1 EUPV
David Doménech Pérez (PP) (2007)
Codi postal 46380
Codi territorial 46109
Festes majors Abril
Patró/Patrons Verge de la Soletat i Sant Lluc
Fira tradicional Fira Agrovinícola
Juliol
Web

Xest (oficialment i en castellà, Cheste) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita solament amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Túria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Túria).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m. sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m.) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga es troben altures més elevades: Bastos (576 m.), Alt de los Mojones (426 m.) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m.). Creuen el terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que'l travessa d'oest a est.

La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una petita elevació sobre la qual s'assenta l'església parroquial.

Història[modifica | modifica el codi]

Quant a jaciments prehistòrics hi ha a dojo: El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Però sens dubte la troballa més important és la del conegut com Tresor de Xest, o de la Safa, col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. Dels romans hi ha deixalles en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el període musulmà era una petita alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva.

Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós com a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conserva els costums i pobladors moros. Jaume el Just d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre aquest lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren produint-se un enduriment del règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs.

El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest a al senyor de Xiva i Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de vuitanta anys. Durant la guerra de Successió va sofrir molt i com a premi a llurs treballs se li va concedir una setmana de fira anual.

Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins a l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produí entre aquest terme i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines.

A principis del segle XX un veí va introduir l'esperanto en el poble i va aconseguir que esdevingués un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'aquest idioma. Es calcula que avui uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khestés, una mida de capacitat, als que diuen que és àrab, Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; altra versió parla d'origen romà, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, també, relacionat amb Sext, fent referència a un punt quilomètric. També se l'ha nomenat Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xest
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
Població 6.039 5.826 6.110 5101 5.100 5.210 5.221 5.966 7.424 6.726 6.857 7.027 7.425 7.872

Economia[modifica | modifica el codi]

En la primera meitat del segle XIX produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat, fins i tot, una denominació d'origen que està produint excel·lents vins. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Matias Morell Cortés PSPV
1983 - 1987

Matias Morell Cortés (1983-1986)
Ricardo Cervera Millán (1986-1987)

PSPV
1987 - 1991 Raimundo Tarín García PSPV
1991 - 1995 Raimundo Tarín García PSPV
1995 - 1999 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP
1999 - 2003 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP
2003 - 2007 Raimundo Tarín García PSPV
2007 - 2011 David Doménech Pérez PP
Des del 2011 David Doménech Pérez PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Lluc evangelista. Segle XVII.
  • Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De 1886.
  • Ajuntament.
  • Sindicat agrícola. De 1981, acull un bar-casino.
  • Mercat municipal. Edifici de 1928.
  • Bodega Cheste agraria. Celler cooperatiu, una de les primeres que es va crear al País Valencià.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Parc Municipal la Lomiquia. El parc municipal s'estén al voltant d'un ample terreny que alberga espècies de la flora local, elements d'interès històric recuperats així com un espai dedicat a la ubicació d'una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. Aquest parc està situat molt prop de la població, tot just a 200 metres del nucli urbà disposant d'una gran accessibilitat per a totes aquelles persones interessades en aquest espai natural.
  • Complex Educatiu de Xest. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educació, el Complex és un centre públic en el qual s'insereixen institucions escolars, universitàries i de formació de professorat.
  • Circuit de la Comunitat Valenciana: Ricardo Tormo. És una pista de curses construïda l'any 2000 i té una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients.

Esport[modifica | modifica el codi]

Circuit Ricardo Tormo

Al Circuit de Xest se celebra anualment el Gran Premi de motociclisme del País Valencià.

A més, cal fer esment al frontó, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut força afició. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Frontó Baró de Xest.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Celebra les seves Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola.

També es podria esmentar com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, amb tota la "moguda" que es munta en el poble.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xest