Godelleta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Godelleta
Escut de Godelleta
(En detall)
Localització

Localització de Godelleta respecte del País Valencià Localització de Godelleta respecte de la Foia de Bunyol


Municipi de la Foia de Bunyol
Seu de l'Ajuntament de Godelleta
Seu de l'Ajuntament de Godelleta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Foia de Bunyol
Manc. Foia de Bunyol-Xiva
Requena
Gentilici Godelletà, godelletana
Predom. ling. Castellà
Superfície 37,45 km²
Altitud 266 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.441 hab.
91,88 hab/km²
Coordenades 39° 25′ 20″ N, 0° 41′ 08″ O / 39.42222°N,0.68556°O / 39.42222; -0.68556Coord.: 39° 25′ 20″ N, 0° 41′ 08″ O / 39.42222°N,0.68556°O / 39.42222; -0.68556
Distàncies 29,2 km de València
8 km de Xiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 5 PSPV
Salvador Marin Clemente (PP) (2007)
Codi postal 46388
Codi territorial 46136
Festes majors Segona quinzena d'agost
Patró/Patrons Sant Pere Apòstol i Verge del Rosari
Web

Godelleta és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); i amb Torís i Torrent (a les comarques de la Ribera Alta i l'Horta Oest respectivament).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Presa del Poio, al Barranc del Murtal.

Situada en el sector sud-est de la comarca. La superfície del terme comprèn muntanya i pla, encara quan la seva orografia no és complicada. Pel nord-est penetren les estribacions de la Serra Perenxisa; ve després una zona més baixa i plana que s'eleva conforme avança cap a l'oest, per on penetren les muntanyes de Xiva, l'altura de les quals, en el vèrtex geodèsic de Miravelencia, arriba als 442 m., mentre que el pla es manté a una altura mitjana de 200 m. De sud-oest a nord-est corren els barrancs de Villamalata, del Murtal i de Fuentecica.

Hi ha bastants fonts, com les de Calicanto, Murtal, Fuentecica, Carrasca, la Pieza, la Rulla i el Vizco.

La zona muntanyenca està ocupada per pins i forest baixa, i pastures a l'hivern.

Història[modifica | modifica el codi]

La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà gairebé sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famíl i es vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren; el 1874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per Santés.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Fruiters i vinyes a la part oriental del terme.
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.975 1.972 2.030 2.095 2.144 2.242 2.342 2.597 2.911 3.038

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia local es basa fonamentalment en l'agricultura, especialment el sector vinater, representat per la Cooperativa Vinícola, on el producte estrella és el Moscatell de Godelleta amb denominació d'origen i reconeguda anomenada; l'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i presseguers. El sector serveis abasta certa importància, ja que des de la dècada dels setanta del segle XX, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residència per als valencians.

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Pere Apòstol (1830-84).

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Pere Apòstol. De 1830-1884. La primitiva parròquia es va erigir en rectoría de moriscs en 1574. El temple actual va començar a construir-se entre 1830 i 1835 i es va acabar en 1884, conservant encara algunes parts corresponents al segle XVIII. És un temple de senzilla factura i que ha estat recentment rehabilitat amb actuacions en la seva cúpula, façana, sagristia i capella de la Comunió, última estada a ser restaurada i inaugurada al desembre de 2006.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • La Torre Moruna. Embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Potser està comunicada amb l'església, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d'ara afonat.
  • Ajuntament. De factura moderna va ser construït després de l'enderrocament de l'antic edifici. Record de l'anterior és una ceràmica amb la imatge de Sant Pere en la seva façana que fa al·lusió a les relíquies que Godelleta i Roma posseïxen d'aquest sant i de Sant Pau. Destaca la font, instal·lada fa una dècada, en el centre de la plaça d'Espanya.
  • Celler Cooperatiu Sant Pere Apòstol. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del "desarrollismo".
  • Torre de telegrafia òptica de Godelleta
  • Cases típiques. Malgrat la destrucció de molts edificis singulars, l'últim ha estat el Xalet Xirivella, encara es conserven algunes cases que ostenten reixes, balconades o ceràmiques en les seves portes dignes de ser admirades i posades en valor, evitant la desaparició del ja molt minvat patrimoni de la població.

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

  • Font del Recreo, situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic aveurador per a animals.
  • Font del Murtal, sense ús en l'actualitat i situada en el Passeig del Recreo. Va Ser construïda després de ser canalitzades les aigües de la deu del mateix nom en 1926.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Pere Apòstol. El 29 de juny se celebren les festes en honor al patró del poble amb "bous al carrer" i actes religiosos.
  • Festes d'estiu. Durant la segona quinzena d'agost, a Godelleta se celebren les festes en honor a l'Assumpció, Sant Roc, Verge del Carme, Crist del Perdó i de la Bona Mort. Amb actes religiosos, ofrenes de flors, focs d'artifici, revetlles i una setmana taurina.
  • Verge del Rosari. El 7 d'octubre se celebra la festa en honor a la patrona de Godelleta amb una missa i processó.

Esport[modifica | modifica el codi]

Godelleta ha sigut tradicionalment un poble de gran afició a la pilota valenciana, i més concretament a la modalitat de la galotxa. De fet compta amb un club molt actiu que ha sigut prepulsor de campionats i trofeus important per a la història d'aquest esport, com el Trofeu el Corte Inglés on ha quedat campió en diverses ocasions (2004, 2002 i la primera edició de 1976). També ha guanyat el Campionat Autonòmic Interpobles en les edicions del 2007, 2004 i 2003.

Cal fer esment a la seua canxa de pilota, o "carrer artificial", de grans dimensions i que ha acollit diferents finals dels campionats més importants abans esmentats i que serveix de recinte per al desenvolupament de l'Escola de Pilota que compta amb una gran pedrera de jugadors. Un dels grans events de l'any és la disputa del Trofeu Moscatell, tant per a aficionats com per a professionals.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Godelleta Modifica l'enllaç a Wikidata