Godelleta
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Foia de Bunyol | |||
| Seu de l'Ajuntament de Godelleta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Foia de Bunyol Manc. Foia de Bunyol-Xiva Requena |
||
| Gentilici | Godelletà, godelletana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 37,50 km² | ||
| Altitud | 266 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.371 hab. 89,89 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 25′ 20″ N, 0° 41′ 08″ O / 39.42222,-0.68556Coord.: 39° 25′ 20″ N, 0° 41′ 08″ O / 39.42222,-0.68556 | ||
| Distàncies | 29,2 km de València 8 km de Xiva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PP i 5 PSPV Salvador Marin Clemente (PP) |
||
| Codi postal | 46388 |
||
| Festes majors | Segona quinzena d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Pere Apòstol i Verge del Rosari | ||
| Web | |||
Godelleta és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Limita amb Alboraig, Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); i amb Torís i Torrent (a les comarques de la Ribera Alta i l'Horta Oest respectivament).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situada en el sector sud-est de la comarca. La superfície del terme comprèn muntanya i pla, encara quan la seva orografia no és complicada. Pel nord-est penetren les estribacions de la Serra Perenxisa; ve després una zona més baixa i plana que s'eleva conforme avança cap a l'oest, per on penetren les muntanyes de Xiva, l'altura de les quals, en el vèrtex geodèsic de Miravelencia, arriba a els 442 m., mentre que el pla es manté a una altura mitja de 200 m. De sud-oest a nord-est corren els barrancs de Villamalata, del Murtal i de Fuentecica.
Hi ha bastants fonts, com les de Calicanto, Murtal, Fuentecica, Carrasca, la Pieza, la Rulla i el Vizco.
La zona muntanyenca està ocupada per pins i forest baixa, i pastures a l'hivern.
Història [modifica]
La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà quasibé sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famíl i es vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren; el 1874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per Santés.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.975 | 1.972 | 2.030 | 2.095 | 2.144 | 2.242 | 2.342 | 2.597 | 2.911 | 3.038 |
Economia [modifica]
L'economia local es basa fonamentalment en l'agricultura, especialment el sector vinater, representat per la Cooperativa Vinícola , on el producte estrella és el Moscatell de Godelleta amb denominació d'origen i reconeguda anomenada; l'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i presseguers. El sector serveis abasta certa importància ja que des de la dècada dels setanta del segle XX, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residència per als valencians.
Monuments d'interés [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de Sant Pere Apòstol. De 1830-1884. La primitiva parròquia es va erigir en rectoría de moriscs en 1574. El temple actual va començar a construir-se entre 1830 i 1835 i es va acabar en 1884, conservant encara algunes parts corresponents al segle XVIII. És un temple de senzilla factura i que ha estat recentment rehabilitat amb actuacions en la seva cúpula, façana, sagristia i capella de la Comunió, última estada a ser restaurada i inaugurada al desembre de 2006.
Monuments civils [modifica]
- La Torre Moruna. Embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Pot ser estiga comunicada amb l'església, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d'ara afonat.
- Ajuntament. De factura moderna va ser construït després de l'enderrocament de l'antic edifici. Record de l'anterior és una ceràmica amb la imatge de Sant Pere en la seva façana que fa al·lusió a les relíquies que Godelleta i Roma posseïxen d'aquest sant i de Sant Pau. Destaca la font, instal·lada fa una dècada, en el centre de la plaça d'Espanya.
- Celler Cooperatiu Sant Pere Apòstol. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del "desarrollismo".
- Cases típiques. Malgrat la destrucció de molts edificis singulars, l'últim ha estat el Xalet Xirivella, encara es conserven algunes cases que ostenten reixes, balconades o ceràmiques en les seves portes dignes de ser admirades i posades en valor, evitant la desaparició del ja molt minvat patrimoni de la població.
Llocs d'interés natural [modifica]
- Font del Recreo, situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic aveurador per a animals.
- Font del Murtal, sense ús en l'actualitat i situada en el Passeig del Recreo. Va Ser construïda després de ser canalitzades les aigües de la deu del mateix nom en 1926.
Festes i celebracions [modifica]
- Sant Pere Apòstol. El 29 de juny se celebren les festes en honor al patró del poble amb "bous al carrer" i actes religiosos.
- Festes d'estiu. Durant la segona quinzena d'agost, a Godelleta se celebren les festes en honor a l'Assumpció, Sant Roc, Verge del Carme, Crist del Perdó i de la Bona Mort. Amb actes religiosos, ofrenes de flors, focs d'artifici, revetlles i una setmana taurina.
- Verge del Rosari. El 7 d'octubre se celebra la festa en honor a la patrona de Godelleta amb una missa i processó.
Esport [modifica]
Godelleta ha sigut tradicionalment un poble de gran afició a la pilota valenciana, i més concretament a la modalitat de la galotxa. De fet compta amb un club molt actiu que ha sigut prepulsor de campionats i trofeus important per a la història d'aquest esport, com el Trofeu el Corte Inglés on ha quedat campió en diverses ocasions (2004, 2002 i la primera edició de 1976). També ha guanyat el Campionat Autonòmic Interpobles en les edicions del 2007, 2004 i 2003.
Cal fer esment a la seua canxa de pilota, o "carrer artificial", de grans dimensions i que ha acollit diferents finals dels campionats més importants abans esmentats i que serveix de recinte per al desenvolupament de l'Escola de Pilota que compta amb una gran pedrera de jugadors. Un dels grans events de l'any és la disputa del Trofeu Moscatell, tant per a aficionats com per a professionals.
Fills il·lustres [modifica]
- Francisco Cervera Giménez "Fran", (Godelleta 1983) és un jugador professional de pilota valenciana.
- Raúl Cervera Giménez "Raül II", (Godelleta 1986) és un jugador professional de pilota valenciana.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Godelleta |
- Ajuntament de Godelleta
- Cooperativa Vinícola
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||