Alboraig

Alboraig
Alborache

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Foia de Bunyol
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Foia de Bunyol Manc. Foia de Bunyol-Xiva Requena
Gentilici	Alborager, alboragera
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	1.302.901
Superfície	27,3 km²
Altitud	320 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.263 hab. 46,26 hab/km²
Coordenades	39° 23′ 30″ N, 0° 46′ 16″ O
Distàncies	44 km de València 13 km de Xiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP i 3 PSPV Miguel Vicente Pinach Monto (PP)
Codi postal	46369
Festes majors	Del 23 al 27 de juliol
Web	Ajuntament d'Alboraig

Alboraig (en castellà i oficialment Alborache) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Dosaigües, Godelleta, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); i amb Torís (a la Ribera Alta).

Geografia

El municipi d'Alboraig, on es parla castellà, està situat en la marge dreta del riu Bunyol, sobre el cim d'un xicotet turó, a 304 metres sobre el nivell de la mar, al que circumden dos barrancs. La superfície està trencada pels rius Bunyol i Magre, nombrosos barrancs i torrents i no posseeix elevacions notables. La part de major altitud és una estreta i allargada faixa de terreny que arriba fins la Serra de Dosaigües. Al costat de la xarxa de senderes rurals, en el terme d'Alboraig trobem infinitat de fonts, així com bells paratges naturals com el popularment conegut com la Vall Feliç. També destaquen altres tals com el parc de Sant Jaume, el Lloc del Miracle, el Molí de la Llum i el Centre d'educació ambiental (ACTIO). El terme municipal posseeix diverses zones molt riques en restes arqueològiques d'èpoques romana i àrab. Com exemples d'aquests llocs es poden citar els del Prat del Ball o el Regajo.

Història

Alboraig va ser una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de Al-buráyj què significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que va ser progressivament destruïda pels avatars bèl·lics patits per la població.

Conquistada als àrabs, en 1245, per Rodrigo de Llinosa al servici del rei Jaume I, va ser llar de nombrosos moriscos que van romandre allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Va ser llavors quan Alboraig va obtindre la seua escriptura de carta pobla de mans del Comte de Bunyol, amb el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, al llarg dels segles XVII i XVIII, per l'opressió dels comtes de Bunyol, va acabar en 1836 amb el Reial Decret que va incorporar a la Corona Alboraig i els altres pobles del comtat.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
891	886	914	875	897	905	941	948	1.003	1.038

Economia

Malgrat la presència dels dos rius i d'alguns barrancs la superfície dedicada al regadiu representa una minsa part del total de terrenys conreats. El secà ocupa la major part, amb dedicació principal a garrofers, oliveres i vinyes. Els cereals, el tabac i altres conreus, tenen una importància secundària. Al sud hi ha àrees destinades al pasturatge de bestiar local i transhumant. La indústria es compon de tres fàbriques de paper, dues mecàniques, una de puntes de boixets, dues derivades del ciment, una draperia i dos de la construcció, que no només cobreixen la demanda d'ocupació de la població, si no també dels pobles veïns, sobretot Macastre i Iàtova.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Pedro Blasco Carrascosa	UCD
1983 - 1987	Pedro Blasco Carrascosa	UCD
1987 - 1991	Jesús Bueno Pérez	AP
1991 - 1995	Jesús Bueno Pérez	PP
1995 - 1999	Jesús Bueno Pérez	PP
1999 - 2003	Jesús Bueno Pérez	PP
2003 - 2007	Jesús Bueno Pérez	PP
2007 - 2011	Miguel Vicente Pinach Monto	PP
2011 - ara	n/d	n/d

Monuments

• Nucli urbà. Al llarg del segle XIX el nucli urbà d'Alboraig va créixer cap al nord-est, seguint diversos carrers el traçat rectilini fins a la Plaça d'Espanya, així com cap al sud-est, en paral·lel a la carretera de Torís.
• Església de Santiago Apòstol. Construïda entre els segles XVII i XVIII i d'estil neoclàssic.
• La Torre. Edifici fortificat bastit per a residència dels senyors d'Alboraig, destinat actualment a alberg juvenil.
• Jaciments arqueològics. Cal destacar els d'època romana i àrab.

Llocs d'interés

En el terme d'Alboraig hi ha infinitat de fonts i brolladors, així com bells paratges naturals com el parc de Sant Jaume, Lloc del Miracle, Molí de la Llum, la Vall feliç, etc.

Festes locals

• Festes de Sant Jaume. Del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Déu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen amb el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
• Setmana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Setmana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i de corda, així com vaquetes d'aigua.
• Mare de Déu dels Desemparats. A l'agost es festeja amb activitats religioses, cercaviles, mascletaes i balls.
• Falles. Des de l'any 2006 es duu a terme esta festa. Es realitza una setmana abans que a València. La falla esta feta per gent del poble.

Gastronomia

Gastronomia mediterrània d'interior: arròs al forn, gaspatxos de pastor, paella valenciana, mullet, carns torrades a la brasa amb allioli i, per descomptat, vins de la terra.

Fills il·lustres

• José María Cervera Lloret (Alboraig, 1910 – † Picassent, 2002) fou compositor, director d'orquestra i pedagog de la música.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alboraig
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.