Bunyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Si cerqueu l'aliment, vegeu «Bunyol (gastronomia)».
Bunyol
Buñol
Bandera de Bunyol Escut de Bunyol
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Bunyol respecte del País Valencià Localització de Bunyol respecte de la Foia de Bunyol


Municipi de la Foia de Bunyol
Vista de Bunyol des del Castell
Vista de Bunyol des del Castell
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Foia de Bunyol
Manc. Foia de Bunyol-Xiva
Requena
Gentilici Bunyolenc, bunyolenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 11.610.456,34
Superfície 112,4 km²
Altitud 441 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
9.941 hab.
88,44 hab/km²
Coordenades 39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O / 39.41944°N,0.79056°O / 39.41944; -0.79056Coord.: 39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O / 39.41944°N,0.79056°O / 39.41944; -0.79056
Distàncies 40,1 km de València
9 km de Xiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PP, 4 PSOE 3 EUPV, 2 NA i 1 IAB-EVPV
Joaquín Masmano Palmer (EUPV) (2011)
Codi postal 46360
Codi territorial 46077
Festes majors La Tomatina
Darrera setmana d'agost
Patró/Patrons Sant Lluís i Mare de Déu dels Desemparats
Fira tradicional Darrera setmana d'agost
Agermanament France Latas, França
Hungary Szentes, Hongria
Web

Bunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

El terme municipal de Bunyol limita amb el terme municipal de Xiva, Godelleta, Iàtova, Setaigües i Alboraig (a la mateixa comarca), i amb el de Requena (a la Plana d'Utiel).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ocupa una superfície de 112,4 km² i la seva població (2006) és de 9.571 habitants. El terme municipal té una forma allargada d'oest a est, amb un angle prominent cap a l'extrem nord. Tota la Foia de Bunyol està formada per serres alineades de NO A SE, tallades per rambles que formen profunds congosts i deixen alguns altiplans aïllats o moles i turons allargats producte de l'erosió. Les serres més importants del terme de Bunyol són les de Malacara a l'oest (punt culminant: Nevera, amb 1118 m.s.n.m.) i la Serra de la Cabrera al nord-oest, amb gairebé 800 metres d'altura. Els vessants meridionals d'aquestes serres són, òbviament, les de solana, com ocorre amb la Solana de la Cabrera. AL sud-est de la ciutat es troben les terres més baixes en la llera del propi riu Bunyol (uns 280 metres d'altitud) i en l'extrem oriental del terme es troba el vèrtex geodèsic de Miravalencia, a 442 metres d'altura, el nom de la qual és molt expressiu. El terme municipal de Bunyol es troba travessat pel riu Bunyol.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Els primers vestigis que coneixem de vida humana en la comarca es remunten fins a uns 50.000 anys abans de la nostra època.

Els jaciments prehistòrics més antics són del Paleolític Mitjà, en el barranc de Carcalín; del Paleolític Superior (fa uns 20.000 anys) en la Cueva de las Palomas i en la Cueva Turche del Mesolític (fa uns 10.000 anys), en la Covalta de Ventamina; i de l'Edat del Bronze (fa uns 3.000 anys) en el turó Mulet i Ruptura.

Els ibers van arribar després de l'Edat del Bronze, trobant-se ceràmica en el barranc de Monedi (Covalta); així com restes de murs en el Collado Umán i en la partida de Turche. Potser anomenaren al seu poblat Bullon o Bilió, que significava font.

Època romana[modifica | modifica el codi]

Durant l'època romana (des de l'any 132 abans de Jesucrist al 711 de la nostra era) es produeix el primer assentament estable, a partir del qual es formarà el poble actual, a què van anomenar Bullion (focus d'aigües) o Balneolum (balneari).

Han aparegudes restes en el Partior (teules); en els rius (murs i rajoles); en les Cabrillas (monedes i estàtues) i en l'Horta Baix (una làpida). També sobre la roca del castell va haver-hi inicialment una fortificació romana i potser el desaparegut poblat de Mirabonell siga d'origen romà.

Familia Mercader[modifica | modifica el codi]

Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquista de València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va meréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endemà de mans del Rei, els Castells i Viles de Bunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs d'Hiatava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol llei i condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238".

Des de juny de 1304 fins a 1415 van constituir, junt amb el senyoriu veí de Xiva, el patrimoni valencià dels Comtes d'Urgell per haver-los recomprat Jaume el Just per al seu fill Alfons casat amb l'hereva d'Urgell, Teresa d'Entença, senyora també de Xiva. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[2]El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3] La revolta del comte d'Urgell, arran del compromís de Casp[4] ocassionà l'aixecament del castell contra Ferran d'Antequera el 1413, però el castell fou assetjat i vençut.[5] La confiscació del patrimoni de Jaume II d'Urgell feu que el senyoriu de Bunyol va passar a mans de la Corona d'Aragó. El rei Alfons el Magnànim, els va vendre més tard a Berenguer Mercader, el seu cambrer major. D'esta forma, la família Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1425 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.

Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat de Bunyol, sent el seu primer comte El senyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.

Repoblacions[modifica | modifica el codi]

Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert.

El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà.

La corona[modifica | modifica el codi]

Amb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables als primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència dels vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials; sobretot a partir del segle XVIII. Així, en 1797, els veïns del Comtat lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqués de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que va durar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següent resolució el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la incorporació de la vila de Bunyol i els llocs d'Iàtova, Alboraiche, Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va gaudir Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Així finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el Comtat a la Corona.

Segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

La primera part del segle XIX es caracteritza per les guerres. Primer contra la invasió francesa i després amb les guerres carlines, ja que en ambdós va estar Bunyol directament implicat per la seua importància estratègica amb el port de les Cabrillas, com a accés natural cap a València i amb el castell, utilitzat com a fortalesa i quarter, afectant molt negativament a la seua conservació.

Segons Pascual Madoz, en el segle XIX Bunyol produïa en l'agricultura: blat, ordi, avena, dacsa, seda, raïm, olives, garrofes, panses, llegums, fruites i hortalisses. Tenia bestiar de llana i cabrum i abundant caça (llops, rabosots, llebres, etc.). Quant a la indústria, té l'agrícola (vi, oli, seda...) set fàbriques de paper, sis molins fariners i dos batans, per a batanejar les mantes i algun poc de drap bast.

Al final del segle XIX es produirà una gran expansió econòmica derivada d'una sèrie de fets: la fi de les guerres carlines (1833-1876); l'emancipació del domini senyorial (1836); la millora de les vies de comunicació tant pel Camí Reial de las Cabrillas (1847) com per la via fèrria (1887); les innovacions tècniques en l'agricultura; i, sobretot, el definitiu desenvolupament de la indústria, tant de la paperera (la més antiga que ve des de 1700); com de la tèxtil (filats i sedes, després en decadència) fins que apareixen les cimenteres ja a principis del segle XX (1917). Bunyol es converteix així en un dels municipis amb més tradició industrial de la província de València i nucli d'uns dels moviments obrers més clàssics i potents.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
9.421 9.110 9.262 9.313 9.410 9.301 9.233 9.273 9.571 9.720

Economia[modifica | modifica el codi]

Predominen els cultius de secà, especialment cereals, vinya, oliveres i garroferes. En els terrenys de regadiu es conreen cereals, tabac, blat de moro i arbres fruiters; es rega amb aigües del riu de Bunyol i de les nombroses fonts, aprofitades mitjançant basses.

Funcionen diverses fàbriques de paper i una de ciment.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ximo Masmano Ibáñez PCE
1983 - 1987 Ximo Masmano Palmer PCE-PCPV
1987 - 1991 Ximo Masmano Palmer IU
1991 - 1995 Andrés Perelló PSPV-PSOE
1995 - 1999 Ximo Masmano Palmer EUPV-EV
1999 - 2003 Minerva Gómez Perelló EUPV
2003 - 2007 Emilio Fernando Giraldós Roser PSPV-PSOE
2007 - 2011 Emilio Fernando Giraldós Roser PSPV-PSOE
Des del 2011 Ximo Masmano Palmer EUPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • La Torre de telegrafia òptica de Bunyol és una torre òptica amb fusileras, actualment en estat de ruïna, que es troba en els contraforts de la Serra de la Cabrera, en el Portell de Bunyol, proper a l'autovia A-III.

Castell de Bunyol[modifica | modifica el codi]

Article principal: Castell de Bunyol

Assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seva importància estratègica es basava a estar en l'antiga frontera entre Castella i València. La construcció ocupa el centre de la població i està format per dos recintes situats sobre una cresta rocosa entre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials que se salven mitjançant ponts defensats per torres que fan la funció de portes. Una primera fossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual d'una altra manera podria accedir-se a peu pla. La segona fossa aïlla la zona residencial, reforçant la seva posició defensiva. El primer recinte és un polígon format per un llenç recte, flanquejat per dues torres en els angles i una torre central d'accés que defensa la porta, i una muralla que corona els escarps de la penya. Queda així defensat un espai ampli i pla, l'antiga plaça d'armes, el recinte fortificat de les quals es trobava dotat d'un cos de ronda perforat per sageteres. Actualment aquest espai està ocupat per modests habitatges adossats a les muralles, que emmascaren de manera eficient el caràcter militar del lloc. Aquests habitatges són, en tot cas, posteriors a 1845.

Vista de Bunyol des del Castell

En el centre del castell, es troba la torre denominada 'de l'Homenatge', la més destacada del conjunt, domina el pont i fossa, servint de comunicació al seu través al segon recinte del castell (recinte sud). La forma i disposició del pas, és una simple mina perforada en el nucli massís de la torre. A l'única habitació s'accedia per una porta des de les plantes altes del palau gòtic avui desaparegudes. El recinte sud, alberga les instal·lacions residencials de la fortalesa. Es conserva part del palau gòtic -la sala del Oscurico-, és una sala rectangular, adossada per un dels seus costats a la cara oest de la torre de l'Homenatge. Pel que sembla originàriament estava dividida en dos pisos però avui és una sola nau restaurada que alberga exposicions i esdeveniments culturals i l'únic vestigi de l'antiguitat del recinte són els arcs ogivals que ho recorren pel seu interior. L'antiga dependència-palau dels comtes és l'estructura de la façana sud, adossada per la seva capçalera al capdavant oriental de la muralla, actualment en reconstrucció. I l'església del Salvador, que avui alberga el Museu Arqueològic, hagué de ser construïda com la majoria de les dependències que coneixem, entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XIV. És una nau amb volta de mig punt, llunetes i dos arcs que la divideixen en tres trams. Els tres edificis flanquegen una plaça grollerament triangular per la qual descendeix el carrer del Castell. Aquest recinte sud conserva també algunes cases encara habitades. El carrer del Castell es resol en una empinada costa que permet l'accés cap al barri antic del poble, el carrer de Mallorquins, després de travessar la porta fortificada denominada 'la Torreta'. És l'accés que la fortalesa té per la seva banda meridional. Està compost per una escalinata i la torre se situa en la cota més baixa del castell. L'arquitectura del castell és relativament unitària i de bona factura. Combina repetidament els llenços de tapial i de fàbrica de carreus, el que unit a les contínues reformes i ocupacions fa difícil l'ordenació cronològica dels diferents elements i fases constructives. Al mateix temps, el caràcter de residència senyorial, primer, i la intensa ocupació que va ser objecte des de la seva emancipació, han contribuït a mantenir i enriquir la seva sòbria imatge.

Festes[modifica | modifica el codi]

La Tomatina en la seua edició de l'any 2006
  • La Tomatina és una gran festa popular en la qual milers de persones s'embullen a tomatades uns contra altres. L'acte té lloc a l'agost, el darrer dimecres, entre les 12 i les 13 hores, en el recinte de la Plaça del Poble. La Tomatina s'ha convertit en l'acte que dóna més personalitat a la Fira i Festes de Bunyol, i és una festa de gran projecció nacional i internacional.
  • El Mano a Mano musical. Es realitza en l'Auditori de Sant Lluis, amb les dues bandes sinfòniques locals, la Sociedad Musical L'Artística "Los feos" amb 150 músics, i el Centro Instructivo Musical La Harmónica "Los litros" amb uns altres 150 músics. Existeix una gran rivalitat entre elles.
  • Nit de Sant Joan. Se celebra en divendres, al voltant del 24 de juny. En el marc d'una multitudinària revetlla, en el parc de Borrunes, es tria la Reina de les Festes de Bunyol.
  • Fira i Festes de Bunyol. Se celebra l'última setmana d'agost, en honor a Sant Lluis Bertrán i la Verge dels Desemparats, patrons de Bunyol. Durant aquests dies es realitzen multitud d'actes festius, carrera popular, processons, concursos gastronòmics de paelles, mojete, gaspatxos, Festa del Mantón, Festa del Litre, Dies de les Músiques, etc.
  • Bienal de Bunyol. Se celebra cada any al llarg del mes de Juliol alternativament els anys parells la Bienal de Música i els imparells la Bienal de les Arts Plàstiques.
  • Vive el Castillo. Es tracta d'una iniciativa de la regidoria de Turisme que reuneix els artistes i artesans al recinte del Castell de Bunyol on mostren cada diumenge primer de mes els seus treballs i les seues propostes creatives.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  3. Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
  4. Agusti Rubio Vela, L'urgellisme fou un fenomen de molts llocs del país
  5. (castellà) Castillos.net, Castillo de Buñol

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]