Túria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Túria (desambiguació)».
Túria
RTuria1 Benaguasil.jpg
Tram de la Fenosa (Benaguasil)
Cota del naixement 1680 msnm
Naixement província de Terol
Desembocadura Mediterrani
Longitud 280 km
Cabal mitjà 14 /s
Superfície de la conca 23.000 km²
Territoris de la conca l'Aragó i al País Valencià: Racó d'Ademús, Els Serrans, Camp de Túria i l'Horta
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol (amb el nom de Guadalaviar fins a Terol) i desemboca, amb el nom de Túria, al sud de la ciutat de València. Al seu pas pel Racó d'Ademús, rep el nom en castellà de río Blanco. El Túria era ja conegut a l'època preromana com a Tirio, derivat del nom de l'urbs íbera Tiris, situada a prop de la seua desembocadura.

« "... I no lluny de la separació d'aquest riu, el riu Tirio voreja la ciutadella de Tiris..." »
Ora Maritima d'Aviè

Pel que fa a río Blanco, nom col·loquial utilitzat a Ademús, sembla un calc de l'àrab Guadalaviar, o riu blanc.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Pont sobre el Riu Túria al seu pas per Santa Cruz de Moya)
Molí d'aigua, aprofitant el pas del riu (Vilamarxant)
Recreació del riu Túria al seu pas per l'assut al Parc de Capçalera
Monument al Túria a València
Jardí del Túria a València
Foto aeria de la ciutat de València amb les lleres vella i nova a l'esquerra i la dreta, respectivament.

És un típic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren la seua aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produïdes a la seua conca. El seu cabal és escàs i irregular (14 m³/s a Vilamarxant), això no obstant, les seues aigües reguen el Camp de Túria i l'Horta de València. El 1957 es va desbordar (Gran Riuada de València) amb un cabal de 3.700 m³/s. Causà moltes destrosses i pèrdues humanes a la ciutat de València i com a conseqüència es va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m³/s. Riu amunt, als Serrans, es construí un embassament anomenat "del Generalísimo" amb la mà d'obra dels presos de la guerra civil espanyola. Avui en dia el coneixem com l'embassament de Benaixeve.

Es pot distingir dos trams significants de la conca. El primera, del naixement fins a Xulilla, és muntanyenc i és on rep quasi tots els seus tributaris. És també la zona que menys profit trau del riu, encara petit i en alguns punts inaccessible. El segon tram és un de planúria, de Pedralba a la costa, on el riu s'aprofita en gran mesura pel regadiu dels cítrics.

Curs[modifica | modifica el codi]

El vell llit del Túria, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat de València i és hui en dia un jardí conegut com a Jardí del Túria. En aquest llit es troben el Palau de la Música de València i la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Rep els rius Garganta, Alfambra, Camarena, Riodeva, Bohilgues, Ebrón, Arcos, riu Reatillo, riu Toixa, rambla d'Artaix, rambla de la Escorihuela. És embassat a Arquillo de San Blas (22hm³), els Alcamines (en construcció, 17hm³), Benaixeve (228hm³) i Loriguilla (71hm³).

Aragó[modifica | modifica el codi]

El naixement del riu és a la Muela de San Juan, als Monts Universals de l'Aragó. Les seues aigües provenen de la Serra de Tremedal i la Serra de Jabalón. A Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta. Passa pel poble turístic d'Albarrasí fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarrasí s'hi cria una truita autòctona. A Terol rep les aigües de l'Alfambra, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt se'n diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat s'anomena Túria o río Blanco. A Villel hi conflueixen el Túria i el Camarena abans d'eixir d'Aragó.

País Valencià[modifica | modifica el codi]

Entra al País Valencià per Mas de Jacinto, Torre Baixa al Racó d'Ademús i rega els camps de pomes d'Ademús. Al Racó, petit enclavament de la província de València, té com a tributaris els rius Riodeva, Ebrón i Bohílgues. Passa als Serrans tot travessant un tros petit de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, on arreplega les aigües salines del riu Arcos. Just després de passar el llogaret de las Rinconadas passa de nou al País Valencià, transcorre davall un viaducte construït a mitjan segle XX.

Al Serrans l'orografia és molt accidentada fent difícil l'aprofitament del riu. Tanmateix, és ací que trobem l'embassament de Benaixeve i la Canal de Túria (abans Canal del Generalísimo) que és destinada al rec dels camps de Llíria, Casinos i Bétera. A l'alçada de Xulilla el riu es troba amb els afluents torrencials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i més avall, un congost impressionant.

A partir de Xulilla abasteix el regadiu de més de 12.000 ha a les comarques del Camp de Túria i l'Horta. A l'alçada de Llíria, rep les aigües de la rambla Castellarda.

Hi han diversos projectes sobre aquesta zona, tant de urbanització com de protecció de l'entorn. Un d'aquests és el Parc Natural del Túria, creat el 2007 i encara pendent d'un marc legal concret però que es preveu com a un dels parcs naturals urbans més grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el Túria des de Pedralba fins a la ciutat de València, passant per Xest, Vilamarxant, Lliria, Benaguasil, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata. És a Mislata que trobem un altre parc urbà, el Parc de la Capçalera, i seguidament al terme de València el Jardí del Túria. Mentrestant, la llera nova del Túria transcorre al sud, deixant València al nord i Xirivella i diverses pedanies de València al sud. Desemboca a la mar just al sud del Port de València, a Pinedo.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Túria

Coord.: 39° 33′ 55.93″ N, 0° 35′ 33.42″ O / 39.5655361°N,0.5926167°O / 39.5655361; -0.5926167