Xera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xera
Chera
Escut de Xera
(En detall)
Localització

Localització de Xera respecte del País Valencià Localització de Xera respecte de la Plana d'Utiel


Municipi de la Plana d'Utiel
Chera vista.JPG
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. El Tejo
Requena
Gentilici Xerà, xerana
Predom. ling. Castellà
Superfície 49,70 km²
Altitud 600 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
549 hab.
11,05 hab/km²
Coordenades 39° 35′ 29″ N, 0° 58′ 32″ O / 39.59139°N,0.97556°O / 39.59139; -0.97556Coord.: 39° 35′ 29″ N, 0° 58′ 32″ O / 39.59139°N,0.97556°O / 39.59139; -0.97556
Distàncies 77,3 km de València
17 km de Requena
41 km de Xelva
Dirigents:
• Alcalde:

Alejandro Portero Igual (PSOE)
Codi postal 46350
Codi territorial 46108
Festes majors Primera setmana d'agost
Patró/Patrons Verge del Àngels i Sant Josep
Dies de mercat Dijous
Web

Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana de Requena Utiel, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La superfície del terme és molt abrupta i muntanyenca, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes enmarcades al Sistema Ibèric.

A l'entrada del congost de Tormagal està la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.

Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han estat excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents llaurant profunds congosts. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.

Història[modifica | modifica el codi]

Xera va ser fundada pels almoràvits, qui van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigüexes abaix del Tormagal i al costat del riu, en el segle XII. Sota el mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València situant-se en la frontera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós l'hi va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.

Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes passant a formar part d'aquest regne fins a 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a 1540 quan s'estableixen en ella 12 famílies cristianes.[2] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori segueix pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan passa a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova), en 1814 passa al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle XIX un jueu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seves terres a altres xerans.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xera
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
630 618 615 582 567 567 543 525 502 664

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i en ells es conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.

Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador García Martínez Independent
1983 - 1987 Juan Martínez García AP
1987 - 1991 Juan Martínez García AP
1991 - 1995 Juan Martínez García PP
1995 - 1999 Juan Martínez García PP
1999 - 2003 Juan Martínez García PP
2003 - 2007 Juan Martínez García PP
2007 - 2011 Alejandro Portero Igual PSOE
Des del 2011 Alejandro Portero Igual PSOE

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. La seva construcció es remunta a principis del segle XIX. En els últims anys ha sofert una important restauració.
  • Ermita dels Àngels. L'ermita va ser realitzada en 1681 a costa del senyor Vicente Jordá.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Xera. És una fortalesa d'origen musulmà, que es localitza en un turó situat a un quilòmetre de la població, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secció quadrada. Aquestes torres es caracteritzen per la sobrietat de línies, fabricades en tapial i maçoneria. S'observen també trams de mur realitzats amb carreus, així com altres tècniques constructives degudes a diferents etapes.
  • Casa del Comte. Erigida per la família de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle XVI o principis del XVII.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Xera celebra les seves Festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això es declara una setmana de festes que comença l'1 d'agost i acaba el 6 d'agost habitualment. També se celebren les Festes dels "Quintos", el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de "los mayos" el 30 d'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Història de Xera, en encherate.com (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]