Xera
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Plana d'Utiel | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Plana d'Utiel Manc. El Tejo Requena |
||
| Gentilici | Xerà, xerana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 54,50 km² | ||
| Altitud | 600 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
582 hab. 10,68 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 35′ 29″ N, 0° 58′ 32″ O / 39.59139,-0.97556Coord.: 39° 35′ 29″ N, 0° 58′ 32″ O / 39.59139,-0.97556 | ||
| Distàncies | 77,3 km de València 17 km de Requena 41 km de Xelva |
||
| Dirigents: • Batlle: |
Alejandro Portero Igual (PSOE) |
||
| Codi postal | 46350 |
||
| Festes majors | Primera setmana d'agost | ||
| Patró/Patrons | Verge del Àngels i Sant Josep | ||
| Dies de mercat | Dijous | ||
| Web |
http://www.encherate.com (castellà)
|
||
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana de Requena Utiel, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.
Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La superfície del terme és molt abrupta i muntanyenca, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes enmarcades al Sistema Ibèric.
A l'entrada del congost de Tormagal està la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.
Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han estat excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents llaurant profunds congosts. En ocasions s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.
Història [modifica]
Xera va ser fundada pels almoràvits, qui van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigüexes abaix del Tormagal i al costat del riu, en el segle XII. Sota el mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València situant-se en la frontera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós l'hi va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.
Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes passant a formar part d'aquest regne fins a 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a 1540 quan s'estableixen en ella 12 famílies cristianes.[2] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori segueix pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan passa a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova), en 1814 passa al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle XIX un jueu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seves terres a altres xerans.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 630 | 618 | 615 | 582 | 567 | 567 | 543 | 525 | 502 | 664 |
Economia [modifica]
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i en ells es conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.
Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador García Martínez | Independent |
| 1983 - 1987 | Juan Martínez García | AP |
| 1987 - 1991 | Juan Martínez García | AP |
| 1991 - 1995 | Juan Martínez García | PP |
| 1995 - 1999 | Juan Martínez García | PP |
| 1999 - 2003 | Juan Martínez García | PP |
| 2003 - 2007 | Juan Martínez García | PP |
| 2007 - 2011 | Alejandro Portero Igual | PSOE |
| Des del 2011 | Alejandro Portero Igual | PSOE |
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. La seva construcció es remunta a principis del segle XIX. En els últims anys ha sofert una important restauració.
- Ermita dels Àngels. L'ermita va ser realitzada en 1681 a costa del senyor Vicente Jordá.
Monuments civils [modifica]
- Castell de Xera. És una fortalesa d'origen musulmà, que es localitza en un turó situat a un quilòmetre de la població, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secció quadrada. Aquestes torres es caracteritzen per la sobrietat de línies, fabricades en tapial i maçoneria. S'observen també trams de mur realitzats amb sillar, així com altres tècniques constructives degudes a diferents etapes.
- Casa del Comte. Erigida per la família de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle XVI o principis del XVII.
- Presa de l'Embassament del Buseo. De principis de segle XX, primer en construir-se en la conca del Túria.
Llocs d'interés [modifica]
- Parc Natural de Xera-Sot de Xera.
- Embassament del Buseo.
- Parc Geològic de Xera. Des de la seua inauguració en 1999, el Parc Geològic de Xera , constituïx l'únic d'aquestes característiques que existeix al País Valencià i el tercer que es realitza a Espanya, sent el més complet de tots. Compta amb un museu on s'exposen col·leccions de fòssils, roques i minerals, així com làmines i fotografies de les diverses estructures tectòniques de l'entorn.
Festes i celebracions [modifica]
Xera celebra les seves Festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això es declara una setmana de festes que comença el 1 d'agost i acaba el 6 d'agost habitualment. També se celebren les Festes dels "Quintos", el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de "los mayos" el 30 d'abril.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Història de Xera, en encherate.com (castellà)
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament de Xera (castellà)
- Portal web de Xera (castellà)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
