Camporrobles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camporrobles
Escut de Camporrobles
(En detall)
Localització

Localització de Camporrobles respecte del País Valencià Localització de Camporrobles respecte de la Plana d'Utiel


Municipi de la Plana d'Utiel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. Terra del Vi
Requena
Gentilici Camporrutenc, camporrutenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 89,50 km²
Altitud 908 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.372 hab.
15,33 hab/km²
Coordenades 39° 38′ 53″ N, 1° 23′ 43″ O / 39.64806°N,1.39528°O / 39.64806; -1.39528Coord.: 39° 38′ 53″ N, 1° 23′ 43″ O / 39.64806°N,1.39528°O / 39.64806; -1.39528
Distàncies 102,8 km de València
40 km de Requena
25 km de Utiel
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP i 4 PSPV
Gerardo Gómez Ruiz (PP) (2007)
Codi postal 46330
Codi territorial 46080
Web

Camporrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.[2] Tenia una població censada de 1.498 habitants el 2011 (INE).[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi està situat en l'extrem nord-oest de l'altiplà d'Utiel en el límit amb la província de Conca. La superfície del terme és bastant plana, amb una altitud de 900 msnm.[4] Per l'est està accidentat per la serra de la Bicuerca, les altures principals de la qual són el turó de les Majuelas (1.106 m.), Cardete (1.128 m.), Bicuerca (1.116 m, vèrtex geodèsic de segon ordre), i el Cerro del Telégrafo (1.090 m.).[5] Un altre sistema muntanyenc penetra pel sud, en el qual s'alcen la Piñarona (1.028 m.), el bec de l'Àguila (841 m.), Cagarruta (886 m, vèrtex geodèsic de tercer ordre)[6] i Presilla (1032 m, vèrtex geodèsic de tercer ordre);[7] pel nord-oest s'alça el Molón (1.124 m.). A l'est del terme naix el rierol Madre, després de passar per Caudete de las Fuentes conflueix al riu Magre en les rodalies d'Utiel.[8]

El nucli se situa junt a una llacuna ja dessecada que va haver de ser el centre de confluència dels ramats que buscaven pastures i aigua en aquesta zona endorreica.[4]

Localitats limítrofes

  Nord: Mira, Aliaguilla, i Sinarques  
Oest: Mira Rosa dels vents Est: Utiel, Fuenterrobles
  Sud: Fuenterrobles, Villargordo del Cabriol  

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és continental. Els vents dominants són el llevant i el ponent; les pluges es produïxen a la tardor i primavera; neva al gener i febrer.

Història[modifica | modifica el codi]

Planta del jaciment arqueològic de El Molón.

Es coneixen restes de poblament des de l'Edat del Bronze a Cerro Cardete, la cova de la Campana i el Picarcho, destacant el poblat amb necròpoli de las Hoyas.[4] En el terme va existir un gran poblat iber, situat entre la solana i el cim de El Molón i propiciat segurament per la llacuna dessecada. Hi ha vestigis d'iberisme, així mateix, en el Matizal i al poblat de la Viña del Derramador. En època romana va ser objecte d'una important colonització cerealista, havent-se trobat quatre viles rústiques escampades pel nucli i els voltants: Cañada del Carrascal, Costa Colorá, Hoya de Barea i La Balsa.[4] Ja en època andalusina va existir, sobre el poblat preromà d'El Molón, encara que ocupant un espai una mica menor, un hisn (assentament fortificat en altura) de certa envergadura. Es conserva la pràctica totalitat de l'entramat urbà, entre els edificis cal destacar la mesquita.[9]

El nucli actual és d'origen baixmedieval. Se l'ha relacionat amb el roureda de Corpes, en què van ser ultratjades les filles del Cid, així com amb el Calderrobles on en 1177 havia d'haver lliurat batalla Alfons VIII contra els musulmans. No obstant això, els primers testimonis fiables són ja del segle XIV, quan consistia en un petit caseriu lligat a les deveses i carrascars que posseïa allà el Concejo de Requena, terme del qual va formar part fins a finals del segle XVIII.[4] Va aconseguir la categoria de llogaret a mitjan segle XVI per raó dels 90 veïns amb què comptava. A 1699, amb uns 500 habitants era, després Requena i Utiel, el major nucli de la comarca. L'abundància de bestiar lanar va propiciar l'aparició de manufactures de llana, fins al punt que, segons Larruga, el 1740 havia funcionat 11 telers en què teixien llenços i es fabricaven cordellats, estamenyes i barnussos.[4]

Davant la pressió demogràfica i la necessitat de cereals, el Consell de Requena va parcel·lar i va sortejar entre els veïns de Camporrobles una superfície de 567 almuds (unes 200 hectàrees) corresponents a la devesa del Carrascal. El 1782 va aconseguir la segregació respecte a Requena i la delimitació d'un terme propi.[4] L'any 1851 s'integrà en la província de València al mateix temps que la resta de la comarca. El ferrocarril va arribar a la dècada de 1940, després d'haver quedat estancada la construcció de la línia a Utiel el 1885. L'estació aviat es va convertir en punt d'atracció per a algunes indústries i cellers, revitalitzant així l'economia.[4] L'antiga llacuna s'ha anat dessecant durant la dècada de 1970, havent-se construït en el seu voltant diverses instal·lacions esportives.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Al segle XVI comptava amb 90 veïns (uns 470 hab.), que en 1699 eren ja 96 (uns 500 habitants). A 1782 els veïns eren ja 279 (uns 948 hab.), la població va superar el miler a mitjan segle XIX. Els habitants van passar de 1410 el 1877, a 2263 el 1920 i a un màxim de 2514 a 1950. Després va venir l'emigració i la regressió, amb 1909 el 1970, 1592 a 1986 i 1398 en el padró efectuat al maig de 1996.[4]

Evolució demogràfica de Camporrobles[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
1.552 1.458 1.471 1.398 1.379 1.362 1.378 1.372 1.373 1.405 1.402

Política[modifica | modifica el codi]

Camporrobles està governat per una corporació local formada per regidors elegits cada quatre anys per sufragi universal que al seu torn trien un alcalde. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a Camporrobles majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el que disposa la Llei del Règim Electoral General,[10] que estableix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de Camporrobles està formada per 9 regidors. L'Ajuntament de Camporrobles està actualment presidit pel PP i consta de 5 regidors d'aquest partit, 3 del PSOE i 1 de EUPV.[11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Heliodoro Atienza Vigo PCE
1983 - 1987 Heliodoro Atienza Vigo PCE
1987 - 1991 Heliodoro Atienza Vigo PCE
1991 - 1995 Miguel Ángel Lorente Berlanga PSPV-PSOE
1995 - 1999 Miguel Ángel Lorente Berlanga PSPV-PSOE
1999 - 2003 Miguel Ángel Lorente Berlanga PSPV-PSOE
2003 - 2007 Miguel Ángel Lorente Berlanga PSPV-PSOE
2007 - 2011 Gerardo Gómez Ruiz PP
Des del 2011 Gerardo Gómez Ruiz PP

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura fins al segle XIX va estar basada en el cultiu de blat, encara que per aquestes dates es va anar estenent el cultiu del safrà i la creïlla. La vinya cobria el 1840 una superfície de només 40 hectàrees i la producció de vi tot just donava per al consum local. L'any 1862, segons el llibre de contribució rústica i urbana, la vinya ocupava ja 283 ha i el seu cultiu el practicaven almenys 369 dels 450 pagesos del terme, encara que només una dotzena comptava amb cups propis per a la vinificació, situats en la seua major part al carrer de València. Al cultiu del safrà se li dedicaven altres 200 ha, però la major part de la terra seguia sent de sembradura, amb 5079 ha de blat i ordi.[4] L'economia segueix sent bàsicament agrària, amb 2500 ha de vinyes, 1100 de cereals i 950 d'ametllers en les solanes de les serres l'any 2001. També és molt important la ramaderia, amb diverses granges de porcí i nombrosos ramats d'ovelles que alternen la vida a l'estable amb les pastures a l'aire lliure.[4]

Amb l'arribada del ferrocarril a la dècada de 1940 van sorgir algunes indústries i cellers entre aquesta dècada i la de 1950, quedant en l'actualitat tres d'aquestes últimes.[4]

Serveis públics[modifica | modifica el codi]

El proveïment d'aigua potable, una vella aspiració amb notables fracassos en els seus anteriors intents, va poder per fi ser solucionat a finals de la dècada de 1980 portant l'aigua des d'un pou situat a la vessant de la muntanya de Cardete, a la cara que mira cap a Les Coves d'Utiel.[4]

Transports[modifica | modifica el codi]

Pel terme de Camporrobles circulen les següents carreteres:[12]

CV-468 Enllaça la provincia de Cuenca amb la N-330 a l'alçada de La Torre (Utiel).
CV-470 Enllaça Camporrobles amb la provincia de Conca CM-2109 i amb Utiel.
CV-471 Enllaça La Loberuela amb la CV-470.
CV-474 Enllaça Villargordo del Cabriel amb Camporrobles.
CV-475 Enllaça Camporrobles amb Fuenterrobles.

Camporrobles compta a més amb una estació del ferrocarril Madrid-València, en la qual tenen parada els trens de les línies L6 i R5 dels serveis de Mitjana Distància Renfe.[4]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Al segle XVIII Camporrobles consistia en un caseriu força compacte que s'estenia al ponent de la llacuna. Començava pel Pou del Concejo i el carrer del Sol (actual Dos de Maig) i acabava per una espècie de ronda exterior en forma d'arc que es correspon amb els actuals carrers de Pelai i de Cervantes. El camí ral de Requena a Conca entrava pel costat de l'ermita de Santa Anna (actual llavador) i seguia per l'actual carrer de Santiago.[4] A mitjan segle XIX existien 368 cases, 7 disseminades, 20 a La Loberuela i la resta en el nucli de Camporrobles, el centre urbà havia crescut notablement cap al nord-oest, seguint el camí de Mira (carrer de Santiago) i pels actuals carrers de Sant Isidre (llavors Nueva), García Berlanga (llavors Carmen), plaça del Mestre Cañada (llavors Alfonso) i carrer de la Font. Per la part meridional també s'havia produït un petit eixample, formant-se el carrer de la Tejería. Dues fondes o posades atenien als viatgers: una al carrer de Santa Àgueda i una altra a la cantonada de Pou i Forn Nou (l'actual Mestre Aguilar).[4]

Al començament del segle XX es va construir la nova carretera d'Utiel a Mira, el que va atreure cap a la part septentrional el creixement urbà, amb la prolongació del carrer de Santiago, enfront de la qual seria construïda, ja al costat de la carretera, la Posada del Moreno. La central hidroelèctrica de Víllora, al Cabriel, inaugurada el 1913, va motivar per a la seua instal·lació i manteniment la construcció des de Camporrobles d'una altra carretera, que es convertiria aviat en nou eix de creixement urbà cap a l'oest.[4] L'estació de ferrocarril, construïda en la dècada de 1940, va ser el punt de referència per al planejament urbà, traçant el Passeig de l'Estació, avui avinguda de la Puríssima, veritable eix sobre el qual en 1952 es va dissenyar un Pla d'Eixample que ha ordenat el creixement de Camporrobles gairebé fins a l'actualitat. Transversals a aquesta avinguda de la Puríssima i al carrer de Joan Carles I, cal afegir una ronda interior formada pels carrers de Fuenterrobles, Caudete i Sinarcas, i una segona exterior denominada avinguda de la Constitució, les quals ordenen el creixement urbà de Camporrobles, sempre cap a l'oest. Pel nord el creixement no ha passat més enllà de la carretera de Mira, que només en part serveix també de carrer. Pel sud la línia del ferrocarril constitueix una barrera infranquejable per a l'expansió urbana.[4]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu Municipal: Inclou, entre altres col·leccions, obres de Fernando Garfella Moreno.[4][14]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Fogueres de Sant Anton
  • Festes d'estiu: Se celebren la tercera setmana d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i la Mare de Déu de Tejeda.
  • Festes Patronals: Se celebren del 3 al 5 de Febrer en honor a Santa Àgueda.[4]
  • Carnestoltes
  • Festes de quintos: Se celebren durant la Setmana Santa. Destacant l'arc que es col·loca a la plaça per a la processó de la trobada
  • Cant dels Majos a la Verge i a les mosses
  • Festivitat de Sant Isidre Llaurador: patró de la localitat, el 15 de maig.
  • Romeria a la Cova Santa: Té lloc el segon diumenge de maig.
  • Romeria al Santuari de la Mare de Déu de Tejeda (Garaballa - Conca): La nit del 7 al 8 de setembre

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

  • Fidel García Berlanga (1859-1914): Economista i polític, que va ser president del Sindicat Provincial de Viticultors i de tots els viticultors espanyols. Va ser també diputat a Corts i va pertànyer al Partit Liberal, sota la direcció de Canalejas. Va morir a Utiel.[15]
  • Siro de Fez Sánchez (1888-1967):Naturalista i metge que va arribar a estar molt especialitzat en l'estudi dels mol·luscs. El seu treball més voluminós porta per títol Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal, dedicat a aquests delicats i vistosos mol·luscs gasteròpodes, poc coneguts per no tenir closca. Està il·lustrat amb aquarel·les del seu amic i company de professió Romualdo Aguilar Guillem. Després de la seua mort, la seva dona i els seus fills van donar la seva col·lecció al Patronat Valencià de Ciències Naturals.[16]
  • Fernando Garfella Moreno (1927-1988): Pintor. En els seus inicis, les seves composicions responien a un estil figuratiu que a poc a poc aniria evolucionant cap a posicions de caràcter postcubista, a les que incorporarà una nova metodologia consistent a introduir a la pintura la tercera dimensió òptica. Ell mateix va definir el seu estil com "pintura opticinètica". Va obtenir premis, entre els quals destaquen la Medalla d'Honor al Saló de Tardor de Palma (1964) i el Primer Premi del PACH de París (1972). Les seues obres han estat exposades al Museu d'Art Contemporani de Newark (Estats Units), Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Telm (Màlaga) i Museu d'Art Modern de Göteborg (Suècia), entre altres institucions. Va morir a Andratx (Mallorca).[14]
  • Jesús Esteban García (1947-...): Economista i escriptor, autor de Curso de inferencia estadística: introducción al modelo lineal: prácticas (1998), Curso de inferencia estadística: introducción al modelo lineal (1995) i Estadística básica aplicada (2004).[17]
  • Benigno Camañas Sanz (1951-...): Periodista.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. CIVIS (Sistema d'Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)
  3. 3,0 3,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 «Camporrobles». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  5. «Bicuerca». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  6. «Cagarruta, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  7. «Presilla, la». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  8. «Madre, arroyo». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  9. 9,0 9,1 «El Molón». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  10. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de juny, del Règimn Electoral General.». Jefatura del Estado (BOE n. 147 de 20/6/1985, 1985. [Consulta: 8-12-2008].
  11. «Ple de l'Ajuntament Camporrobles» (en valencià i castellà). CIVIS. [Consulta: 6 de setembre de 2010].
  12. Mapa Oficial de Carreteras. 46ª. Madrid: Ministeri de Foment, 2006. 
  13. «Picarcho, El». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  14. 14,0 14,1 «Garfella Moreno, Fernando». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  15. «García Berlanga, Fidel». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  16. «Fez Sánchez, Siro de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  17. «Esteban García, Jesús». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  18. «Camañas Sanz, Benigno». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camporrobles