Sogorb

Sogorb
Segorbe

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Vista general de Sogorb
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Sogorb
Gentilici	Sogorbí, sogorbina
Predom. ling.	Castellà
Superfície	106,10 km²
Altitud	358 msnm
Població (2011)   • Densitat	9.326 hab. 87,9 hab/km²
Coordenades	39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 20″ O
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	5 8 PP, 4 PSPV, 1 ARDE Rafael Calvo Calpe (PP)
Codi postal	12400
Festes majors	Entrada de Bous i Caballs finals d'agost i principis de setembre
Dies de mercat	dijous
Agermanament	Andernos-les-Bains (França) Nussloch (Alemanya)
Web	http://www.segorbe.org

Sogorb (Segorbe, en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.

Geografia

El terme municipal de 106,10 km² es troba al bell mig de la vall del Palància, travessat pel mateix riu de nord-oest a sud-est sent ocupat per la serra d'Espadà en la zona nord i per la serra Calderona en la zona sud. El nucli urbà es troba situat a 358 metres d'altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

Límits

Altura	Navaixes Xèrica	La Vall d'Almonesir
Gàtova		Castellnou de Sogorb
Serra	Alfara de la Baronia Algímia d'Alfara Torres Torres	Geldo Soneixa Sot de Ferrer Algar de Palància

Accés

S'accedeix a Sogob per l'autovia Mudèjar o A-23, prenent l'eixida 27 (Sogorb-Geldo) o la 31 (Sogorb-Altura). La línia de ferrocarril C5 de la xarxa de Rodalies València té dues estacions al municipi, Sogorb-Arrabal i Sogorb-Ciutat, aquesta darrera amb parada del tren de Mitjana Distància Renfe de la Línia 6 (Saragossa-València).

Història

La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics ja que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del qual es domina el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó.

Degut a la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha estat identificada amb la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu.

Catedral de Sogorb amb la seua característica torre trapezoïdal

Després de ser part de la Hispania romana i visigoda, el primer període d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominació musulmana. Després d'augmentar la seva importància estratègica arribà a ser la residència d'Abū Zayd, últim rei musulmà de la Taifa de València, que després de capitular davant el rei Jaume I el 9 d'octubre de 1238 va escapar de la ciutat del Túria per a retirar-se en la localitat del Palància fins el 1245 quan va ser definitivament ocupada pels cristians.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella, la qual, fins a llavors, havia estat en la vila d'Albarrasí, Terol. Això li va produir l'enemistat del bisbat de València, i davant la Santa Seu es va dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d'Albarrasí i Sogorb en 1259, creant el bisbat de Sogorb-Albarrasí.

Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Luna. Va constituir un àrea de frontera entre el territori dominat per la noblesa aragonesa i l'àrea d'influència dels Furs de València, raó per la qual es troba un ús canviant del català i el castellà als documents oficials d'aquest període.

En 1435 va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnànim per a compensar a l'infant de les pèrdues que havia sofert en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d'Aragó li va atorgar el títol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Aragó també anomenat "Infant Fortuna" el que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII aquest títol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el segle XVIII, durant la il·lustració, la ciutat va viure un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la província amb Castelló de la Plana. Durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A més les guerres carlines com la Guerra Civil espanyola van causar greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX es va iniciar un període de decadència en el qual la seva població es va mantenir estable en els set mil i els vuit mil habitants fins a principis del segle XXI que va ser perdent importància relativa a causa del auge de Castelló de la Plana i de l'àrea urbana que s'ha format en la costa de la província.

No obstant això l'inici del segle XXI ha vist un important creixement demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destinacions de turisme d'interior de tot el País Valencià.

Economia

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com centre ramader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha estat en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil conreant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nespres, caquis, cireres, albercocs). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, ametller i garrofera. La mineria ha tingut una importància menor però s'ha de destacar l'extracció d'argiles i guixos.

Sogorb ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, el que ha atorgat una gran importància al sector serveis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Suposa un esdeveniment a tenir en compte i sol ser motiu de reunió de gents que acudeixen des de tota la comarca per a realitzar compres.

Política i administració

Resultats electorals de Sogorb, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular		3.033	8	56.52 %
	Partit Socialista del País Valencià		1.572	4	29.3 %
	Acción Republicana Democrática Española		474	1	8.83 %
	Esquerra Unida del País Valencià		180	-	3.35 %
	En blanc		107	-	1.99 %
Total		5.522		13

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Sender Gil	ARDE
1983 - 1987	Miguel A. González Sánchis	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Miguel A. González Sánchis	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Mª Olga Raro Plasencia	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Rafael Calvo Calpe	PP
1999 - 2003	Rafael Calvo Calpe	PP
2003 - 2007	Rafael Calvo Calpe	PP
2007 - 2011	Rafael Calvo Calpe	PP
2011 - ara	Rafael Calvo Calpe	PP

A Sogorb hi ha una important tradició política del republicanisme.

Agermanaments

Andernos-les-Bains (França)

Nussloch (Alemanya)

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
7.045	7.190	6.555	6.603	6.502	7.317	7.538	7.342	7.535	7.435	7.839	8.456	8.889

Nuclis de població

• Sogorb
• La Esperanza
• Extramuros Geldo
• Peñalva
• Villatorcas

Monuments

Claustre de la Catedral

Església de de Sant Joaquim i Santa Anna.

Monuments religiosos

• Catedral. Es va iniciar la seva construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de la qual tot just queden algunes restes en la façana oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és a causa de la remodelació iniciada en l'any 1791 d'estil academicista. És d'una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa.

• Museu catedralici. Es troba instal·lat en el claustre alt, al que s'accedeix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seva àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana sent la millor col·lecció després del Museu de Belles Arts de València. A part algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental sortida del taller de Joan Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d'escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la Mare de Déu de la llet en marbre de Carrara atribuit a Donatello.

• Església de Sant Martí.

• Església de Sant Joaquim i Santa Anna
• Església de Sant Pere.
• Església de Santa Maria.
• Seminari. El Seminari Menor Diocesà de la Santíssima Trinitat i Sant Pere és el conjunta arquitèctònic més monumental de la ciutat. Correspon a l'antiga casa, col·legi i església dels jesuïtes, que es van establir a Sogorb el 1635 gràcies a la fundació de Pedro Millares. L'any 1771, després de l'expulsió dels jesuïtes, Carles III el va cedir al bisbe Alonso Cano com a seminari. Els edificis són del segle XVII, tant el col·legi com la residència s'estructuren en una doble ala que dóna a la zona dels horts, on l'eix està marcat per una gran escalinata coberta per una cúpula. Entre aquestes edificacions i la façana principal hi ha un claustre doble i l'església. El conjunt està dominat per la gran cúpula, amb tambor, i l'abundant talla barroca i esgrafiats.

A la part de fora, la façana principal s'adapta a la irregularitat del carrer. Tot i la sobrietat, destaca la portada del temple, amb columnes jòniques i retropilastres i un escut al timpà partit i corbat. Un altre element destacable és la portada d'accés principal a l'edifici, adovellada i flanquejada per columnes corínties i un àtic que emmarca un gran balcó i que adopta la corvatura en angle del carrer.

Interiorment l'edific s'estructura a banda i banda d'una gran escala amb cúpula sense llanternó i amb una rica decoració a base d'esgrafiats. L'església és de planta de creu llatina, amb galeries sobre les capelles laterals i un creuer dominat per una gran cúpula amb abundant decoració barroca. Elements destacables són la prominent cornisa sobre pilastres corínties que recorre el temple i la rica decoració d'esgrafiats.

Monuments civils

Aqüeducte, torre del Botxí i museu municipal.

Torre de la presó

• Conjunt de la muralla i l'aqüeducte. Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram del final es troben alguns trossos de l'aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d'aigua a la població.

• Arc de la Verònica. Porta d'accés a la ciutat que s'obre en l'antiga muralla. S'anomena així perquè en la seva part interior conserva una imatge de la Santa Faç (denominada pels sogorbins la cabecica de nuestre señor). De reduïdes proporcions, es compon d'un arc de mig punt amb dovelles extraordinàriament allargades que semblen indicar un origen musulmà.

• Torre del botxí. S'anomena així degut al fet que era la residència del botxí. És de cos cilíndric, amb una altura de 17'30 m. La seua part inferior, fins a l'altura d'uns 8'30 m és massissa construïda en maçoneria de pedres travades amb morter de calç i grava; el cos superior, de maçoneria reforçada amb carreus en els punts on s'obrin les espitlleres i les troneres, per la seua banda interna té forma d'hexàgon seccionat i obert cap a l'interior amb volta de creueria recolzada sobre mènsules senzilles. Als costats del polígon s'obrin tres espitlleres i la porta d'entrada. L'accés a l'interior de la torre es fa des del camí de ronda de la muralla per una estreta porta de carreus amb entrada amb forma d'arc escarser que travessa tot el gruix del mur en sentit lleugerament oblic. La seua construcció hagué de realitzar-se entorn al segle XIV, coincidint amb la guerra dels dos Peres.

Font de los cincuenta caños

• Torre de la presó. És una torre del segle XIV situada al costat d'una de les antigues portes d'accés a la ciutat, al final del llençc de muralla del carrer de l'Argén i en contacte amb l'aqüeducte, que la travessa en direcció a la plaça de l'Àngel. Exteriorment és de planta cilíndrica amb un cos inferior de major diàmetre i probablement més primitiva que l'anterior, en el qual se situen les cel·les que van ser utilitzades com presons. El segon cos té un diàmetre de 8'70 m i està dividit interiorment en dues plantes de secció octogonal, amb voltes de creueria d'estil gòtic, espitlleres i comunicació fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L'altura total és de 21'30 m.

Sostre artesanat d'estil mudèjar de l'Ajuntament de Sogorb

• Ajuntament o Antic palau Ducal. Va ser construït en la primera meitat del segle XVI, per Alfons d'Aragó i Sicília, segon duc de Sogorb i fill de l'Infant Fortuna. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat d'Altura.

El saló de sessions es troba adornant per un magnífic enteixinat del segle XIV, d'estil mudèjar, amb casetons octogonals i estrelles de quatre puntes. Un altre enteixinat es troba en un dels salons del Circulo Segorbino, en la planta baixa; és de casetons quadrats de tipus italià i estrelles en punta de diamant que, al costat de l'anterior, es conta entre els més importants del País Valencià. Són també dignes de destacar diverses portes amb traçats mudèjars. L'ajuntament el va adquirir l'any 1864per tal d'utilitzar-lo com a seu.

• Castell de l'Estrella. L'antic alcàsser medieval va ser destruït per a la construcció de l'hospital a la fi del segle XVIII. Les torres i murs que avui dia es poden veure, corresponen a la fortificació portada a terme entre 1875 i 1876, amb motiu de la segona guerra Carlista. Però les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.

• Font de los cincuenta caños. Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge proper al riu destaca per tenir una aixeta amb l'escut de cada província espanyola.

• Museu municipal. Es va construir en l'any 1792, amb fons municipals i per ordre del rei Carles IV, segons resa en la inscripció de la façana. En l'actualitat alberga el museu municipal d'arqueologia i etnologia.

Llocs d'interès

• Paratge Natural Municipal de La Esperanza

Gastronomia

Sogorb es caracteritza per tenir una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L'oli de la serra d'Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de contar amb un molt baix grau d'acidesa. Està en tràmits d'obtenir la denominació d'origen.

Coneguts també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics a més de la paella són l'arròs al forn, el empedrao i sobretot l'olla sogorbina. Quant a les postres, a més de totes les fruites que es conreen en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de moniato o de cabell d'àngel, rosigones i coques cristines.

Festes

Entrada de bous i cavalls de Sogorb

Entre els nombrosos actes festius de les festes patronals, celebrades entre l'última setmana d'agost i la primera quinzena de setembre en honor a la verge en la seva triple advocació: de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa, destaca l'Entrada de bous i cavalls declarada festa d'Interès Turístic Internacional.

Personatges il·lustres

• Francesc Vicent, autor del primer tractat d'escacs del món.
• Vicent Peris, capità general de l'exercit agermanat.
• José Camarón Bonanat, pintor il·lustrat del segle XVIII.
• José Juan Camarón y Meliá, pintor actiu els segles XVIII i XIX, fill de José Camarón Bonanat.
• Carlos Pau Español, botànic de finals del segle XIX i principis del XX.
• Julio Cervera Baviera, pioner de la radiotelefonia (actualment ha estat reconegut com el qui va poder haver inventat la ràdio).

Vegeu també

• Llista de bisbes de Sogorb-Castelló.

Enllaços externs

• Portal de l'Ajuntamen de Sogorb
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística
• Blog sobre Segorbe - Sogorb
• Museu Municipal d'Arqueologia i Etnologia
• Partido Republicano de Segorbe
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat