Toràs

Toràs
Torás

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Vista general de Toràs
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Sogorb
Gentilici	Toraser, torasera
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	716.406,91
Superfície	16,8 km²
Altitud	773 msnm
Població (2011)   • Densitat	268 hab. 15,95 hab/km²
Coordenades	39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 11″ O
Distàncies	74,5 km de València 75,6 km de Castelló de la Plana 24 km de Sogorb
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 2 PSPV José Vicente Macián Flor
Codi postal	12431
Festes majors	Santíssim Crist Del 6 al 12 de setembre
Dies de mercat	Dissabte

Toràs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.

Geografia

La seva superfície és relativament muntanyenca i està enclavada gairebé en el centre del circ que formen la serra de Pina al nord, del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. A pesar de trobar-se en una zona mitjanament elevada, no es troben altures importants en les seves elevacions naturals.

Al sud discorre el riu Palància, de certa riquesa piscícola en aquest encara curs alt. És un riu de cabal gairebé regular, encara que el seu nivell augmenta en èpoques de pluges. Les seves aigües són netes i transparents a causa de la nul·la existència d'indústries o altres motius contaminants que en aquesta altura del seu curs poguessin existir.

Gairebé una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual els pins, sabines i carrasques són les espècies vegetals de bosc que més abunden. Les zones de bosc en la qual estan situats aquest tipus d'arbres són: L'Olla Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Volaje, Los Arenales, etc.

El medi climàtic és de tipus continental, amb hiverns frescos i estius temperats.

Història

Lloc fundat pels àrabs que fou conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantenir fins el regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-s'hi, la qual cosa va provocar un fort setge per part dels carlistes que acabà el 22 de maig de 1840. Poblet de Begís fins el 1842, en què fou erigit municipi independent. Demogràficament presenta, des les primeries del XX una progressiva reducció de la seua població jove, ja que aquesta emigra vers zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.

Topònim

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
797	746	686	699	660	681	520	435	314	258	258	269	258

Economia

Els sectors econòmics són: l'agricultura amb predomini de l'ametler i l'olivera; també hi pomes i hortalisses; la ramaderia: ovelles, sobre tot; també granges de porcs i avícoles; la construcció i el sector serveis. La indústria hi és nul·la.

Monuments

• Església de Santa Quitèria. Del segle XVIII.

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.

• Ajuntament.

Festes i celebracions

• Festes del Crist. Del 6 al 12 de setembre.
• Sant Joan. El 24 de juny.
• Santa Quitèria. El 15 de maig.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.