Pavies

Pavies
Pavías

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Palància Sogorb
Gentilici	Pavieser, paviesera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	14,4 km²
Altitud	738 msnm
Població (2012)   • Densitat	59 hab. 4,1 hab/km²
Coordenades	39° 58′ 23″ N, 0° 28′ 57″ O
Distàncies	83,7 km de València 53,6 km de Castelló de la Plana 32 km de Sogorb
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 3 PP María Carmen Vives Pérez (PP)
Codi postal	12449
Festes majors	La Soletat, Misericòrdia i la Dolors Del 7 al 15 d'agost
Web	http://www.pavias.com/

Pavies és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb els municipis de Caudiel, Gaibiel, Figueres, Matet, Torralba del Pinar i Vilamalur. Se celebren les Festes patronals del 7 al 15 d'agost en honor a les verges de la Soledat, la Misericòrdia i dels Dolors; Sant Isidre (15 de maig) i Santa Caterina (25 de novembre). A nivell patrimonial destaquen l'Església de Santa Caterina, l'Ermita de la Santa Cova i el Museu Etnològic situat en els antics calabossos, en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. El 1982 obrí al públic que pot gaudir de peces molt interessants, restes de l'Edat del Bronze, ibers i àrabs i utensilis molt comuns temps enrere com ferramentes del camp i d'ús quotidià en les cases com olles, llibrells, planxes, gerros etc.

Geografia

El seu terme municipal està íntegrament dintre del parc natural de la Serra d'Espadà pel que presenta un relleu molt accidentat. Es troba solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo. En ell destaquen altures com els pics de Peñalba (881 m) o Huesa (872 m).

Història

Hi existeixen vestigis de població, poc estudiats, des del Bronze; en època musulmana apareix sota domini del castell d'Almonesir, que abraçava els actuals municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir i així continuà rere l'ocupació cristiana, governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes; el 22 de maig de 1238 el rei conqueridor dóna a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el castell i les seues terres; en 1245 Guillem Montclús reclama la possessió del feu; anys després, mitjançant nou plet, torna al successor de Berenguer de Palou, Roderic Díez, d'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Pérez, duc de Sogorb, fill bord de Pere III (1240-1285); en 1437 passa, per venda realitzada per Alfons V (1396-1458), a Vidal de Castella, posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona (1562), Dionís de Reus (1581) i Joana Enríquez, comtessa d'Aranda (1581); durant els segles XVIII i XIX, la seua població va créixer lentament, passant de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 (el seu màxim de població). A partir d'esta data, inicia un fort corrent migratori que no ha cessat des d'aleshores.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
508	393	264	265	243	218	152	104	86	62	58	65	61	59	58	62	57	62

Economia

A mitjans segle XIX produïa vi, seda, panses i cànem, encara que hi predominava el conreu de secà s'hi conreaven 10 hectàrees de regadiu amb els seus ullals i mantenia dues fàbriques d'aiguardent. Actualment la seua magra economia continua basant-se en l'agricultura.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavies

• Pavias.com
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.