Herbers

Herbers
Herbés

(En detall)
Localització
Municipi dels Ports
Vista general de la casa-palau d'Herbers
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Ports Mancomunitat Turística del Maestrat Manc. Els Ports Vinaròs
Gentilici	Herbessenc, herbessenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	85.502 € (any 2013)
Superfície	27,1 km²
Altitud	766 msnm (màx.:1.101 m )
Població (2012)   • Densitat	56 hab. 2,07 hab/km²
Coordenades	40° 43′ 12″ N, 0° 00′ 16″ O
Distàncies	203 km de València 130 km de Castelló de la Plana 21 km de Morella
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 2 PP i 1 PSPV José Pallarés Giner (PP)
Codi postal	12317
Festes majors	Sant Bertomeu Del 23 al 27 d'agost
Web	www.herbers.es

Herbers (oficialment Herbés, en castellà, tot i que l'ajuntament empra la denominació en valencià en les retolacions) és un petit municipi de la comarca dels Ports de Morella, al nord-oest del País Valencià.

El municipi compta amb 59 habitants (INE 2011), sent uns dels més menuts del País Valencià.

Geografia

Està situat en el sector septentrional de la comarca dels Ports, al límit amb el Matarranya, en una zona muntanyenca. El riu Escalona (nom que rep en aquesta zona el riu Tastavins) creua el terme de sud a nord i passa prop del nucli de població. Per l'oest la rambla de Pereroles drena les aigües a la vegada que fa de frontera amb el terme municipal de Morella.

Municipis limítrofs

Herbers limita amb Torredarques, Mont-roig de Tastavins i Pena-roja al nord, tots ells a la comarca del Matarranya; amb Castell de Cabres, oficialment pertanyent al Baix Maestrat; i amb Morella, capital de la comarca dels Ports.

Torredarques	Mont-roig de Tastavins	Pena-roja
Morella		Castell de Cabres

Accessos

S'accedeix per la carretera CV-110, desviada des de la N-232 que porta des de la costa, en Vinaròs (Baix Maestrat), fins Alcanyís, a l'Aragó.

Història

També anomenada "Herbers Jussans" per diferenciar-la d'Herbeset (pedania de Morella situada prop de la població) o "Herbers Sobirans". Formava part del terme general de Morella, sent atorgada carta de poblament per Blasc d'Alagó en 1233. En època medieval va ser senyoriu de la família Cubells, passant per matrimoni als Valls i més tard als Ram de Viu. En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com una vila independent de Morella. Durant el segle XIX va ser una zona de control carlista durant força temps.

Es va mantenir amb autonomia municipal fins la fusió de nou amb Morella en l'any 1926. En la dècada dels 60del segle XX va recobrar la seva independència com a municipi.

Economia

En l'antiguitat la principal font d'ingressos va ser la tèxtil. En l'actualitat l'economia es basa en el turisme interior i la ramaderia. La situació geogràfica d'Herbers i el fet que es trobe millor comunicada amb l'Aragó explica que els herbessencs i les herbessenques reben molt serveis com els del metge, del capellà i altres; tant per les relacions econòmiques i culturals, ja que la sortida natural del poble és per la comarca del Matarranya.

De les 2.700 hectàrees de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d'en Sabater i la pineda de la Vall. Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà (cereals i creïlles) i sols 15 ha, a regadiu.

Demografia

Evolució demogràfica d'Herbers

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
142	134	134	115	106	103	94	84	72	65	56	59

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Pascual Vilalta Gil	UCD
1983 - 1987	Pascual Vilalta Gil	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Carlos Cuella Segura	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Carlos Cuella Segura	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José Luis Pallarés Pitarch	PP
1999 - 2003	Senen Pallarés Figols	PP
2003 - 2007	José Pallarés Giner	PP
2007 - 2011	José Pallarés Giner	PP
Des del 2011	José Pallarés Giner	PP

Darreres eleccions municipals

En les eleccions municipals de 2011 es van presentar dues llistes electorals al municipi: la del PP, encapçalada per José Pallarés Giner, i la del PSPV, encapçalada per Rafael Guillermo Ripollés Mestre.

Resultats electorals de Herbers, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	José Pallarés Giner	35	2	71,43
	Partit Socialista del País Valencià	Rafael Guillermo Ripollés Mestre	5	1	10,20
	En blanc		6	-	12,24
	Vot nul		1	-	2,00
Total				3.111	13

Monuments

Monuments religiosos

• Ermita de la Mare de Déu del Sargar (segle XIII). Està situat al nord del poble, a l'esquerra del riu Escalona. Té annexa la casa de l'ermità i la Casa de la Confraria.
• Església Parroquial de Sant Bartomeu. Ubicada en la part més alta de la població, està dedicada a l'apòstol Sant Bartomeu. Va ser construïda en la primera meitat del segle XIV, encara que presenta un estil indeterminat, mescla entre els estils gòtic, corinti i neoclàssic.

Façana principal del Castell d'Herbers.

• El Calvari. Cementiri d'interès arquitectònic situat junt a l'Església, limita al nord amb les terres i hortes històriques propietat de la baronia d'Herbers, que segons la tradició van ser els que van cedir el solar per a l'Església i el Calvari. Aquest Calvari, actualment sense ús, era destinat per a la processó del viacrucis de Setmana Santa.

Monuments civils

• Ajuntament. Casa consistorial situada en la part més alta de la població, prop de la plaça del l'Església. Es tracta d'un edifici reformat, de dos pisos i bona estructura. En el pis superior disposa del servici d'Internet Rural que compartix amb les dependències de les antigues escoles.
• Castell d'Herbers. Casa-palau pertanyent al Baró d'Herbers, es troba situada en la part més alta del poble, des d'on domina tota la vila i gran part del terme. Aquest edifici s'atribuïx al segle XIV pels seus merlets i finestres gòtiques, així com per les característiques de la seua façana, encara que ha sofert diferents modificacions en segles posteriors.
• Antiga Llotja. Situada en el centre de la població, en la pujada del carrer del Forn, va ser l'antiga llotja. Es tracta d'un edifici voluminós construït de pedra treballada, en el qual encara poden observar-se diversos arcs gòtics del segle XVI. Actualment, està en un bon estat de conservació i té la funció d'hostal de la població i de saló-bar de tertúlia dels habitants d'Herbers.

Llocs d'interés natural

• El Botador. Coneguda popularment com lo Botadó, és un salt d'aigua emmarcat en un espai natural situat a un quilòmetre de la població, en el marge dret del camí que condueix a l'Ermita de la Mare de Déu del Sargar. Aquest salt d'aigua està format pel Barranc de l'Ermita del Sargar, les aigües del qual desfilen encaixonades per un congost que es precipita des de uns 10 metres d'altura. Als peus del Botador es troba el naixement de la Font Freda, que serveix per regar els horts tradicionals en la vora del Barranc de l'Ermita, mentre que les aigües sobrants desemboquen en el riu Escalona.
• Els Ullals de Pitarch. Toll on s'acumula l'aigua, fruit de la confluència del barranc d'Herbeset amb el riu de Castell de Cabres. Segons la tradició popular l'aigua d'aquesta font conté propietats medicinals, especialment per a afectacions del renyó.
• Muntanya de la Tossa. Amb els seus 1.101 metres, és un dels llocs més pintorescs de la zona. Des del seu vèrtex geodèsic es poden observar unes vistes panoràmiques de l'entorn d'Herbers.
• Font del Bassi. Font de tipus abeurador, coneguda popularment com "el Bassi". Situada en un extrem de la població, a principis de la pujada del carrer del Forn, es tracta d'una font d'un canella que aboca les seues aigües a un abeurador, que havia tingut tradicionalment un ús per a cavalleries. Està construït amb lloses de pedra de picapedreria amb planta rectangular d'un metre per tres.
• Font de les Moreres. Situada en el barranc de les Moreres, en el marge sud-oest del nucli urbà de la població, va ser construïda al segle XVI amb pedres pedres de carreu, arc central, i un abeurador amb tres piles. Es tracta d'un conjunt hidràulic format per una font, construïda amb pedra de carreu i que disposa d'una sostrada de pedra a dos aigües, i un abeurador.
• Cova Fosca. Coneguda popularment com la Coveta Fosca, es tracta d'una cova amb formacions d'estalactites provocades per la forta acció càrstica del terreny. Està situada en el vessant d'una muntanya, i el seu accés suposa ascendir uns 100 metres amb un fort pendent i sòl molt pedregós.

Gastronomia

Dels plats típics de la població destaquen: Olla de "Recapte", farinetes, braç de gitano, bunyols amb mel, casquetes, almendrats, truita de pataques, corder a la brasa, pernil i "cecina". Per a beure, vi, aiguardent (molt famós arreu de la comarca) i calmant (cremat).

Festes locals

• Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera.
• Sant Marc. Rogativa de Sant Marc a la Mare de Déu del Sargar que se celebra el dissabte o diumenge més pròxims al 25 d'abril. Repartiment de coca i casqueta.
• Romeria de La Tossa. Romeria penitencial al peiró de la Tossa. A la tornada es realitza una solemne processó d'entrada. Se celebra el primer dissabte de maig.
• Sant Bartomeu. Festes patronals, del 23 d'agost al 27 d'agost.

A més, Herbers ha acollit l'Aplec dels Ports en diverses ocasions, els anys 1983, 1992, 2002 i 2011.

Personatges destacats

• Rafael Ram de Viu Pueyo (Aragó, segle XVIII - Terol, 1838). Baró d'Herbers, va ser cavaller de la Real Mestrança i alcalde-corregidor de València. Va ser el primer que s'alçà en armes a favor de Carles Maria Isidre a Morella. Va destacar com a militar carlí durant la Primera Guerra Carlina. El pretendent carlí el féu gran d'Espanya a títol pòstum.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbers

• Ajuntament d'Herbers
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.