Herbers

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Herbers
Herbés
Escut d'Herbers
(En detall)
Localització

Localització d'Herbers respecte del País Valencià Localització d'Herbers respecte dels Ports


Municipi dels Ports
Vista general de la casa-palau d'Herbers
Vista general de la casa-palau d'Herbers
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Ports
Mancomunitat Turística del Maestrat
Manc. Els Ports
Vinaròs
Gentilici Herbessenc, herbessenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 27,1 km²
Altitud n/d
(màx.:750 )
Població (2008)
  • Densitat
65 hab.
2,4 hab/km²
Coordenades 40° 43′ 12″ N 0° 00′ 16″ OCoordenades: 40° 43′ 12″ N 0° 00′ 16″ O
Distàncies 203 km de València
130 km de Castelló de la Plana
21 km de Morella
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
1 PP
José Pallarés Giner (PP)
Codi postal 12317
Festes majors Sant Bertomeu
Del 23 al 27 d'agost

Herbers (oficialment Herbés, en castellà, tot i que l'ajuntament empra la denominació en valencià/català en part de les retolacions) és un petit municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.

El municipi compta amb 65 habitants (INE 2008), sent uns dels més xicotets del País Valencià.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Està situat en el sector septentrional de la comarca, en el límit amb la província de Terol, en una zona muntanyenca. El clima és continental encara que temperat.

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-132 i posteriorment es pren la CV-110 .

[edita] Municipis limítrofs

Limita amb Morella (els Ports), Coratxà (pedania de la Pobla de Benifassà) i Castell de Cabres (Baix Maestrat). Pena-roja, Mont-roig de Tastavins i Torredarques, a l'Aragó.

[edita] Accés

S'accedeix per la carretera CV-110, desviada des de la N-232 que porta des de la costa, en Vinaròs, fins Alcanyís, a l'Aragó.

[edita] Història

També anomenada "Herbers Jussans" per diferenciar-la d'Herbeset (pedania de Morella situat a 1.147 m sobre el nivell del mar) o "Herbers Sobirans" . Formava part del terme general de Morella, sent atorgada carta de poblament per Blasc d'Alagó en 1233. En època medieval va ser senyoriu de la família Cubells, passant per matrimoni als Valls i més tard als Ram de Viu. En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com una vila independent de Morella, fusionant-se de nou amb ella en l'any 1926. En la dècada dels 70 (del segle XX) va recobrar la seva independència com a municipi. Durant el segle XIX va ser una zona de control carlista durant força temps.

[edita] Economia

En l'antiguitat la principal font d'ingressos va ser la tèxtil. En l'actualitat l'economia es basa en el turisme interior i la ramaderia.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica d'Herbers
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008
142 134 134 115 106 103 94 84 73 72 72 65

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Santuari de la Mare de Déu del Sargar, (Segle XIII). Proper a la població. Té annexa la casa de l'ermità i la Casa de la Confraria.
  • Església Parroquial. Dedicada a Sant Bartolomeu.
Façana principal del Castell d'Herbers.
  • El Calvario. Cementiri d'interès arquitectònic.

[edita] Monuments civils

[edita] Llocs d'interés natural

  • Muntanya de la Tossa. Amb els seus 1.101 metres, és un dels llocs més pintorescs de la zona.

[edita] Festes locals

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera.
  • Sant Marc. Rogativa de Sant Marc a la Mare de Déu del Sargar que se celebra el dissabte o diumenge més pròxims al 25 d'abril. Repartiment de coca i casqueta.
  • Romeria de La Tossa. Romeria penitencial al peiró de la Tossa. A la tornada es realitza una solemne processó d'entrada. Se celebra el primer dissabte de maig.
  • Sant Bartomeu. Festes patronals, del 23 d'agost al 27 d'agost.

A més, Herbers ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1983, 1992 i 2002.

[edita] Gastronomia

Dels plats típics de la població destaquen: Olla de "Recapte", farinetes, braç de gitano, bunyols amb mel, casquetes, almendrats, truita de pataques, corder a la brasa, pernil i "cecina". Per a beure, vi, aiguardent (molt famós arreu de la comarca) i calmant (cremat)

[edita] Enllaços externs