Santa Bàrbara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble del Montsià. Vegeu-ne altres significats a «Santa Bàrbara (desambiguació)».
Santa Bàrbara
Bandera de Santa Bàrbara Escut de Santa Bàrbara
(En detall) (En detall)
Localització

Santa Bàrbara situat respecte Catalunya
Santa Bàrbara situat respecte Catalunya

Localització de Santa Bàrbara respecte del Montsià


Municipi del Montsià
Plaça major (de l'Alcalde Cid i Cid) el dia de sant Antoni de 1994
Plaça major (de l'Alcalde Cid i Cid) el dia de sant Antoni de 1994
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Taula del Sénia
Amposta
Gentilici Planer, planera
Superfície 28,15 km²
Altitud 79 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.873 hab.
137,58 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 288650 4510350Coord.: 40° 43′ 1″ N, 0° 29′ 52″ E / 40.71694°N,0.49778°E / 40.71694; 0.49778
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431384

Santa Bàrbara, antigament anomenat la Plana de Montsià, és una vila i municipi de la comarca del Montsià. Situat en terreny pla, a la dreta del riu Ebre, les seves terres són conegudes com a camp de Tortosa. El cultiu majoritari són les oliveres, en el poble existeixen dues cooperatives que s'encarreguen d'elaborar i distribuir l'oli que produeixen. La seva indústria més important és la fabricació de mobles.

Els seus primers habitants són a partir de la Guerra de Successió de 1714, a l'entorn de l'ermita de santa Bàrbara. En 1828 es va independitzar del municipi de la Galera, per reial decret de Ferran VII.

Els orígens d'un poble[modifica | modifica el codi]

Tot i el testimoni de vestigis prehistòrics, la formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de les terres ermes del terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dècades del segle XVIII van fer famílies provinents, principalment, d'aquesta ciutat. Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera en camps d'oliveres, territori que va començar a ser conegut com les Planes de Santa Bàrbara (d'aquí el gentilici de planers) després de construir una capella dedicada, i que va provocar un augment constant dels seus habitants a finals del segle XVIII. El 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori i després de molts anys de lluita per aconseguir-ho, el rei Ferran VII va sancionar el reial privilegi que permetia a Santa Bàrbara ser municipi independent a tots els efectes.

Al bell mig de la plana[modifica | modifica el codi]

Santa Bàrbara presenta una atractiva situació geogràfica. Situada al bell mig de la plana del Montsià i rodejada d'espais de gran interès natural, els Ports i el Delta de l'Ebre, així com les serres interiors del Montsià i Godall, i amb unes característiques pròpies d'un paisatge únic. L'entorn de Santa Bàrbara és la mostra d'un paisatge viu, del pas de la història i del treball dels avantpassats en transformar un territori erm en una combinació de formes, aromes i colors. Els grans camps d'oliveres, llegat dels primers pobladors, les varietats de cítrics, les masies i casetes de camp, testimoni del treball dels nostres pagesos, els camins inesgotables que s'entrellacen entre ells o les encara presents barraques de caça tradicional, conformen un territori ple de vida i d'harmonia.

Una mirada al passat[modifica | modifica el codi]

La història de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de la plana i a la construcció de grans masades que, des del segle XVIII van ocupar gran part del territori planer. Al segle XIX, la situació aïllada d'aquests masos i la intensitat de les guerres carlines en aquestes terres, van esdevenir en uns trets constructius únics i característics. A Santa Bàrbara destaquen masos (masades) de grans dimensions, com el molí de Vallès, la masada de Gironet, la masada de Pepet o de Camps, la de l'Alto, la de Bretó o el mas de Martí. Són dignes de visitar també per la seva història l'església de Santa Bàrbara, l'edifici de l'Ajuntament o el parc municipal.

Un gran aparador cultural[modifica | modifica el codi]

I és que l'activitat a Santa Bàrbara no s'atura on durant tot l'any. Per una banda, les jornades culturals, que se celebren durant la segona quinzena d'abril i primera de maig, i on es recull una gran part de la mostra cultural local. I per l'altra, les jornades esportives setmana dedicada exclusivament a la celebració de tota mena d'activitats esportives que s'han convertit en un aparador important de l'esport a les nostres terres. Tanmateix, a Santa Bàrbara es poden visitar dues exposicions permanents que s'han convertit en referents a les nostres terres: la col·lecció d'història natural Josep Antoni Valls, situada al Museu de la Vida a la Plana i dedicada a la vida al planeta, destacant-hi una important col·lecció paleontològica i de minerals, i la casa- museu del pagès "Àngel Fibla", col·lecció privada situada al carrer Aire i dedicada a la vida tradicional dels pagesos.[2]

Xalar a Santa Bàrbara[modifica | modifica el codi]

Santa Bàrbara és un municipi on es respira vitalitat. La seva gran dotació de serveis i equipaments de lleure garanteixen diversió i entreteniment. Destaquen les grans instal·lacions esportives que hi ha presents, amb dos camps de futbol, una pista de futbol sala, una pista coberta, un frontó, dues pistes de tennis, dues pistes de pàdel i les piscines. També el nou pavelló municipal, un equipament amb de més de mil metres quadrats i amb capacitat per dos-cents espectadors. Ressaltar en aquest sentit les piscines municipals, les quals esdevenen un dels principals atractius de Santa Bàrbara, un oasi enmig de la plana on cada estiu s'omple de banyistes que gaudeixen durant els dies més calororos. Cal també dir que tots aquests serveis han estat privatitzats, i per tant, per usar-ne qualsevol s'ha de pagar.

Les festes i les tradicions[modifica | modifica el codi]

El segon cap de setmana de juliol comença la festa gran de Santa Bàrbara. Les festes majors esdevenen el moment principal de gresca del municipi, deu dies sense interrupció on es congrega tota la "xalera" del nostre poble. Destacar els correbous, tradició arrelada a les Terres de l'Ebre, els àpats populars i les nits de ball, entre altres molts actes que no deixen indiferent a ningú. Tradicionalment però, les festes de Santa Bàrbara es celebraven el dia 9 de maig, dia de Sant Gregori patró del nostre municipi. Tot i el canvi de data, durant els mateixos dies la festa i la tradició segueixen marcant el rumb. La petició tradicional de les pubilles recupera les arrels de la festa al nostre municipi. Les pubilles, els carros, l'ofrena al patró, els balls típics i el mercat al carrer, recuperen l'esperit de la festa més tradicional de Santa Bàrbara. També destacar la diada de la patrona, Santa Bàrbara el dia 4 de desembre.

L'oli d'oliva, l'or líquid del nostre poble[modifica | modifica el codi]

El conreu de l'olivera i la producció d'oli han estat la base de l'economia al llarg de la història. El municipi va créixer al voltant de la seva producció i fou la garantia de desenvolupament durant molts anys. Ningú discuteix la qualitat de l'oli d'oliva que es produeix a les dues cooperatives del municipi, les seves diferents varietats, amb denominació d'origen i d'una qualitat contrastada. La seva elaboració combina les noves tècniques de producció amb les formes tradicionals d'extracció, fet que li dóna al producte una qualitat excel·lent. En els darrers anys, la fira de l'oli novell, cítrics i comerç, a finals del mes de novembre, s'ha convertit en el principal apardor de l'oli d'oliva de Santa Bàrbara. Una mostra anual dels millors olis, d'on es poden degustar les millors varietats i on es recupera l'essència més viva de la tradició del nostre poble. Tanmateix, la fira esdevé també el principal aparador del comerç local i regional, convertint-se en un dels principals esdeveniments que se celebren anualment a Santa Bàrbara.

Per als paladars més exigents[modifica | modifica el codi]

Santa Bàrbara és reconeguda enlloc per la seva exquisita gastronomia, per la varietat i qualitat dels seus productes i per la seva restauració. L'oli d'oliva és, per excel·lència, el producte de qualitat contrastada; tanmateix, arreu és reconeguda la qualitat dels cítrics, les baldanes o de la seva reposteria, destacant-hi el panoli i el pastisset. En els diferents locals de restauració del municipi, es poden degustar els plats més típics de la terra, amb una bona mostra de cuina de mar i muntanya, regat sempre amb oli d'oliva de producció pròpia. Durant les jornades gastronòmiques de la cuina de l'oli d'oliva, que se celebren al novembre, en els diferents restaurants del nostre poble es pot fer un tast de la nostra rica i elaborada cuina.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Santa Bàrbara, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Jordi Boronat Ferré 1.173 8 64,45%
UP-PM Marc March Mayo 278 2 15,27%
PP Javier Boqué Piñol 189 1 10.38%
Vot en blanc 76 4,18%
Total votants 11

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Santa Bàrbara, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 714 43,11
PPC Alicia Sánchez-Camacho 249 15,03
ERC Oriol Junqueras 235 14,19
PSC Pere Navarro 168 10,14
ICV-EUiA Joan Herrera 60 3,62
C's Albert Rivera 46 2,77
CUP David Fernández 34 2,05
Vots en blanc 63 3,69
Altres 87 7,31
Total 1.708 63,31

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museu d'Àngel Fibla, amb col·lecció d'estris antics de treball del camp i dels mitjans de transport utilitzats en aquesta època.
  • Sala d'Exposició permanent d'Història Natural, es mostren unes 1.500 peces de les 3.200 que té de fons, sobretot de mineralogia i paleontologia.
  • Gelateria Glaç, local amb molta tradició de la vila de Santa Bàrbara on podreu gaudir del millor ambient.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 2.294 2.802 2.806 3.384 3.809
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.772 4.056 4.028 4.066 3.872 3.410 3.263 3.359 3.361 3.395
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.283 3.226 3.257 3.439 3.617 3.715 - - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • El Meu País, Tots els pobles, viles y ciutats de Catalunya. 3a ed.. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84 297 5570 5. 
  • Guia turística de Santa Bàrbara 2008: Santa Bàrbara un paisatge viu.. Ajuntament de Santa Bàrbara, 2008. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 110. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Bàrbara