Roquetes
| Localització | |
 
 |
|
| Municipi del Baix Ebre | |
 |
|
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
| Gentilici | Roquetenc, roquetenca |
| Superfície | 136,92 km² |
| Altitud | 14 msnm |
| Població (2012[1]) • Densitat |
8.333 hab. 60,86 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 289500 4522050Coord.: 40° 49′ 21″ N, 0° 30′ 14″ E / 40.82250,0.50389 |
| Organització Entitats de població |
2 |
| Codi territorial | 431331 |
Roquetes és un municipi de la comarca del Baix Ebre. És el segon municipi en extensió de la comarca (136,64 km²). La major part del seu terme correspon a la part muntanyenca dels Ports de Tortosa-Beseit, on assoleix la seua màxima alçada amb el Mont Caro (1447 m.). Al peu dels Ports s'estenen unes amples planes que arriben prop de l'Ebre.
Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Raval de Crist, el | 1.706 |
| Roquetes | 5.526 |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Taula de continguts |
Economia [modifica]
L'activitat econòmica tradicional del municipi ha estat l'agrícola. En les planes situades al peu dels Ports, l'agricultura de secà (olivera, garrofer i ametller, majoritàriament) en minifundis ha estat l'activitat majoritària, a la qual darrerament s'han anat introduint el conreu del taronger aprofitant l'explotació dels aqüífers. Al voltant del Canal de la Dreta de l'Ebre es conreen arbres fruiters (tarongers i mandariners, especialment), hortalisses i arròs. La indústria i el comerç són activitats molt limitades al municipi per la proximitat de Tortosa, ciutat de la qual, en bona part, ha esdevingut ciutat dormitori.
Història [modifica]
L’origen de la ciutat el trobem en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV a Tortosa desprès de la conquesta d’aquesta ciutat (1149), que es convertí posteriorment en el Mas d’en Ortiz (1603). Al 1781 ja té el tractament de Raval mantenint aquesta condició fins al 1850.
El 14 d’abril de 1850, per Reial Decret de sa majestat la Reina Isabel II, Roquetes es converteix en un municipi independent segregant-se de Tortosa.
Aquell mateix any, va ser nomenat primer alcalde del municipi el Sr. Ramon Bosch i Rosell.
El 25 de juliol de 1857 es va inaugurar el Canal de la Dreta de l’Ebre, una de les eines que més prosperitat ha reportat a l’economia de Roquetes al llarg del temps.
L’any 1880 Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.
El 1885 s’ inaugura el tramvia de tracció animal entre Ferreries i la nostra ciutat, amb un ramal a Jesús. És en aquest mateix any quan es declara l’epidèmia de còlera a la ciutat. Va ser el succés més tràgic del segle XIX on van morir més de 200 persones i va suposar també una fugida de la població cap a d’altres municipis.
Actualment, Roquetes és una ciutat moderna amb tots els serveis i equipaments que necessiten els ciutadans i visitants, on trobem la simbiosi entre la ciutat industrial i de serveis amb la Roquetes rural.
Són escasses les mostres que constaten l'existència de població al marge dret del riu a l'alçada de Tortosa abans del segle XVIII. El topònim Roquetes, freqüent en la toponímia catalana, es refereix a terres d'escassa qualitat agrícola. Les primeres constatacions de l'existència del topònim per a referir-se a l'actual ciutat del Baix Ebre són de finals del segle XVI,en què ja es parla del nucli de Roquetes de n'Ortís, integrat en la Riba-roja o Vila-roja. Isabel II, amb un reial decret, concedeix la segregació de Tortosa el 14 d'abril de 1850 convertint Roquetes en un municipi fins al 20 d'abril de 1880 quan Alfons XII li atorgar el títol de ciutat.[2]
Cultura [modifica]
L'església parroquial està dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Fou construïda en 1836 i té un campanar de planta quadrada.
Al 1904, els jesuïtes van fundar l'Observatori de l'Ebre, dedicat a estudiar les relacions existents entre l'activitat del sol i els fenòmens geofísics.
Roquetes celebra les festes majors a la primera setmana del mes de juliol, festivitat de Sant Gregori, patró de la ciutat.
Pel centenari de la parroquià es va fer patrona del poble la mare de Déu de la Immaculada.
La darrera setmana d'agost se celebra el Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, el festival Folk més important de les Terres de l'Ebre, en el qual es pot gaudir de música en viu amb els principals grups d'arreu dels Països Catalans i activitats relacionades amb la cultura popular.
Roquetes compta amb diverses entitats esportives, entre les quals destaca el Club Deportiu Roquetenc, el Club Futbol sala Roquetes i el Club de Volei Roquetes.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Fabregat, Emeteri. Roquetes, els orígens d'un poble (1700-1860). Ed. Ajuntament de Roquetes
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roquetes  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Roquetes
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Assemblea de Maulets del Baix Ebre
|
|||||
