L'Ametlla de Mar

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Ametlla de Mar
Escut de l'Ametlla de Mar
(En detall)
Localització


Municipi del Baix Ebre
Façana marítima de la Cala
Façana marítima de la Cala
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre
Tortosa
Gentilici Caler (pron. calero), calera
Superfície 66,9 km²
Altitud 19 m
Població (2007)
  • Densitat
7.071 hab.
105,7 hab/km²
Coordenades 40° 53′ 10″ N 0° 48′ 13″ ECoordenades: 40° 53′ 10″ N 0° 48′ 13″ E
Formació
Fundació
 
31 de desembre de 1891
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

1
Andreu Martí i Garcia (CiU)
Codi postal 43860
Festes majors 2 de febrer i 29 de juny
Patró/Patrons Mare de Déu de la Candelera
i Sant Pere
Dies de mercat Dilluns i dijous
Agermanament Barra Patuca (Hondures, 2000)
Vilanova de Raó (França, 2007)
Web
Plànol del nucli urbà de l'Ametlla de Mar
Plànol del nucli urbà de l'Ametlla de Mar
Barris de l'Ametlla de Mar
Barris de l'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar, anomenat també la Cala, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Taula de continguts

[edita] Situació

Està situat a la zona costanera entre el Cap de Terme al nord i el barranc de l'Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Pels 14 km de costa que s'estén el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de població: (De nord a sud, seguint la costa)

  • Calafat
  • Sant Jordi d'Alfama
  • Les Tres Cales
  • L'Ametlla de Mar (Nucli Urbà)
  • Roques Daurades (abans Roques Dorades)

[edita] Administració

Llista d'alcaldes
Legislatura Nom Grup
1979-1983 Pere Margalef i Vendrell CiU (+ PSUC)
1983-1987 Pere Margalef i Vendrell CiU (maj. abs.)
1987-1991 Pere Margalef i Vendrell CiU (maj. abs.)
1991-1995 Joan Font i Ballesteros / Pere Margalef i Vendrell PP (+ PSC+ Verds) / CiU (+ Verds)
1995-1999 Joan Font i Ballesteros PP (maj. abs.)
1999-2003 Antonio Espuny i Gaseni PSC (+ PP)
2003-2007 Andreu Martí i Garcia CiU (+ ERC)
2007-2011 Andreu Martí i Garcia CiU (maj. abs.)

[edita] Història

Realment hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.

Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.

Els anys trenta foren una mala passada per als habitants del poble. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.

[edita] Economia

La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta també amb la primera flota de tonyinaires del Principat.

L'altra activitat econòmicament potent del poble és el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creació de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - - - - - - - 2.537
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.802 3.022 3.083 3.017 3.056 2.954 3.595 3.750 4.336
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
4.209 4.367 4.341 4.537 4.946 5.211 6.032 6.744 -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens després de la segregació del Perelló és del 1897 amb 2.589 habitants. Estimacions de la població anterior són: [1]

Evolució demogràfica
1850 1860 1877 1887
500 853 1.340 2.007

[edita] Activitats

  • El 2 de febrer, la Mare de Déu de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religiós.
  • Març-Abril: se celebra la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Tot un seguit de parades amb productes artesanals i naturals (tallats de fusta, espècies, penjolls, etc.) formen aquesta fira que tradicionalment se munta a la Plaça Nova.
  • L'1 de maig, la bicicletada popular. Els participants se desplacen des de davant de l'Ajuntament (Avgda. Batlle Josep Pijoan) fins al Mas Platé escortats per les autoritats, a les 9 del matí. Un cop allí es fan diverses competicions (jocs esportius infantils, curses) acompanyades d'una botifarrada i sardines per tothom.
  • La Diada al castell de Sant Jordi d'Alfama. Es realitzen activitats de caire esportiu i gastronòmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.
  • El 25 de maig, Corpus. Es decoren els carrers amb elements naturals, que formen les famoses "catifes de Corpus".
  • El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors. Es passeja el patró "a bord" d'una embarcació escollida i es realitzen diverses exposicions i competicions esportives (torneig 12h futbol sala, curses d'atletisme, curses de muletes).

[edita] Serveis

[edita] Serveis educatius

[edita] Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana

[edita] Serveis d'oci, cultura i esports

  • Club Nàutic (255 amarratges de capacitat)
  • Biblioteca Municipal "Dr. Frias"
  • Sala SCER (Polivalent)
  • Telecentre (C/Pau Casals, 74 Tel. 977 45 72 69)
  • Circuit de Calafat (motor)
  • Zona esportiva municipal (1 camp de futbol, 2 pistes de tennis, 1 piscina i 1 pista poliesportiva (aquestes 2 últimes, en construcció))
  • Poliesportiu Municipal "Galetet"

[edita] Comunicacions

Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:

  • Autopista AP-7 (Sortida 39)
  • Carretera N-340
  • Línia ferroviària Barcelona-València (Renfe)
  • Mar: Club Nàutic L'Ametlla de Mar (977457240), Port de Calafat (977486181), Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama (977486189)

[edita] Gastronomia

[edita] Plats

  • Arrossejat
  • Fideuada (o fideus rossejats; també, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecció, fideus sejats)
  • Suquet de peix calero (propi del poble)

[edita] Dolços


[edita] Curiositats

  • L'actual carrer d'Andreu Llambrich, referent a un antic alcalde de la població, anteriorment portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar així en una visita que el monarca va fer a la població, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per este carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarró. En l'actualitat és molt usual entre els veïns de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo o carrer Madeo.
  • Al Coll de Balaguer s'hi col·locava un ancià bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligències que feien pas per aquesta formació muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcació del poble, on residia, i de nit feia la seua funció de lladre.
  • L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famílies (en terra) patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperació era tan gran que el mossèn del poble va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Llavors la foscor es va convertir en claretat, el vent va parar de bufar i en poc temps les barques van tornar a port. Des d'aquest dia la veterania de la Cala sent una forta devoció per la Verge.
  • Corrien els anys 19 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Déu") que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants van ser acollits pels caleros, que els van donar hostatge en cases particulars. Les restes dels vaixells no van tenir la mateixa sort. Els caleros en van desmuntar les fustes i les van aprofitar com a bigues a les cases. En l'actualitat, encara se'n conserven dins algunes edificacions antigues del nucli més vell de la Cala.
  • En un principi, la nova urbanització de la zona sud del municipi havia estat nomenada com a "Roques Dorades", fins que un veñi va fer pública la seua queixa per aquest castellanisme i es van canviar tots els rètols per "Roques Daurades". Es pot comprobar consultant el Google Maps, que ens mostra "Urbanització Rocas Doradas" en aquest espai.

[edita] Referències

  1. Joan Rebull - Visió general de la població calera
  2. IES Mare de Déu de la Candelera
  3. CEIP Sant Jordi
  4. Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

[edita] Webs Oficials

[edita] Relacionats

[edita] Webcams en directe

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
L'Ametlla de Mar


editar Municipis del Baix Ebre

l'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | l'Ametlla de Mar | l'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | el Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Xerta