Tivissa
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera d'Ebre | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Ribera d'Ebre |
||
| Gentilici | Tivissà, tivissana | ||
| Superfície | 209,4 km² | ||
| Altitud | 309 m | ||
| Població (2008) • Densitat |
1.841 hab. 8,79 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 2′ 37″ N 0° 44′ 3″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
4 |
||
Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. En el seu patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més importants de Catalunya, declarat Monument Historicoartístic l'any 1978 (BOE 15-12-1978), encara en excavació i estudi. El terme municipal és un dels més extensos de la demarcació de Tarragona, juntament amb el de Tortosa. A més a més del nucli de Tivissa, inclou els pobles de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
El 1717 incorpora Banyoles, Darmós i Llaberia; el 1787 es desagrega la Serra d'Almos, que es torna a incorporar el 1940; el 1818 es desagrega Vandellòs per formar el nou municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
| Entitat de població | Hab. (2005) |
|---|---|
| Darmós | 111 |
| Llaberia | 0 |
| Serra d'Almos, la | 283 |
| Tivissa | 1.395 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Prehistòria, història i arqueologia
Els testimonis més evidents de la presència dels grups prehistòrics en aquests rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres; Cova del Pi, Cova del Ramat, Cova del Cingle i Cova del Taller.
El primer descobriment fou de Jaume Poch i Garí, que exercia de mestre a la població de Bicorb (Canal de Navarrés), on descobrí la Cova de l'Aranya. Durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb, descobreix la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per l'Eduard Hernández Pacheco (1922) i corresponent a l'Art Esquemàtic (6500-3500 aC), fonamentat en l'abstracció (traços, punts, màcules...) pròpies del món de les creences dels grups productors neolítics i del bronzo.
Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans féu unes prospeccions en aquells paratges i descobriren les altres dues cavitats esmentades més amunt, ara amb mostres d'Art Llevantí (1000-6500 aC), que es constitueixen en les expressions figuratives (no pas naturalistes, com erròniament es qualifiquen sovint), testimonis del món de creences dels últims caçadors-recol·lectors.
L'última troballa es deu a l'aleshores adolescent Joan Miquel Brull, que el 1991 descobreix la Cova del Taller, amb cèrvids llevantins.
Hi ha jaciments propers al Perelló, Rasquera, Vandellòs, Montblanc, Ulldecona, etc. Aquest territori i tots els que contenen mostres d'art parietal han estat declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO –sota el nom administratiu convencional d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica"– en constituir-se en testimonis extraordinaris i inestimables de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà. (Font: Associació Catalana d'Art Prehistòric)
En temps dels ibers Tivissa formà part del territori de la tribu dels ilercavons. Sembla que l'origen d'aquesta tribu és en un altre poble –els ilaraugats– citat, a finals del segle VI aC, pel geògraf grec Hecateu de Milet. Probablement, més endavant els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferents: els ilergets, més cap a les terres interiors, i els ilercavons –més costaners–.
El territori que ocuparen els ilercavons abastaria les actuals comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Montsià i la franja d'Aragó i País Valencià, limítrof amb aquestes comarques. Més precisament, s'estenia –de sud a nord– des de la Serra d'Almenara, al País Valencià, fins al Coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca amb el riu Ebre.
Els ilercavons tingueren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica propera a una via fluvial important bàsica per a la comunicació entre la costa i l'interior: el riu Ebre.
Tivissa va adquirir importància amb els ibers -sembla que el nom mateix és d'origen iber. D'aquesta època hi ha un assentament força important al Castellet de Banyoles – a cinc minuts de la vila i sobre l'Ebre. La importància de l'assentament del Castellet de Banyoles estava segurament relacionada amb la posició estratègica de Tivissa en el pas de la ruta a través del coll de Fatxes que anava de la costa de Tarragona al que ara anomenem Saragossa. Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment el 1912 aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.
En el període romà, les àmfores fetes a Tivissa arribaven fins a la mateixa Roma, presumiblement per a transportar oli i vi. Les darreres excavacions demostraren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric.[1]
De l'edat mitjana hi ha unes restes del castell, i cap el 1350 Tivissa va esdevenir una vila emmurallada. Encara romanen algunes restes de la muralla, principalment en els portals del Portal de l'Era, el Portal d'Avall i el Portal del Raval. L'interior gòtic de l'església data del segle XIII.
[edita] Economia
Actualment, l'economia està encara molt basada en l'agricultura, encara que les terres cultivables han estat progressivament abandonades. Els cultius importants són l'olivera, la vinya, el fruits secs (nous i ametlles) i la fruita (préssec i cirera). La fàbrica de motllures del poble ha estat font de treball per a la població des del 1908. Darrerament, el turisme comença a guanyar importància.
[edita] Llocs d'interès
Apart de les esmentades restes de muralla, l'edifici històric més característic és l'església. L'aspecte exterior és d'estil renaixentista del segle XIX, però a l'interior l'estil és gòtic. L'església gòtica fou construïda al lloc d'un edifici romànic dels segles XIII-XIV, i durant els segles XVI al XVIII s'hi feren diversos afegitons i alteracions. El campanar octogonal fou construït el 1550.
Durant el segle XIX el rector Pere Rius va començar a planejar-ne una gran reconstrucció, i va rebre suport del consell local i del president de la Primera República Espanyola, l'Estanislau Figueras, que tenia relació amb Tivissa. Per falta d'espai per a l'obra, es va decidir construir la nova església al mateix lloc. Va ser, doncs, construïda al voltant de la vella l'església, amb la intenció de enderrocar l'edifici vell. Tanmateix, quan el rector morí el 1894 el treball s'aturà i l'enderroc mai fou realitzat, romanent l'església gòtica a l'interior de la nova.
[edita] Personatges cèlebres
A part del ja anomenat Estanislau Figueras, destaca l'inventor del pluviòmetre d'intensitats, el Dr. Ramon Jardí Borràs (1881-1971), professor, entre d'altres, a la Facultat de Ciències de Barcelona, a l'Escola Industrial i encarregat del manteniment del Servei Meteorològic de la mancomunitat de Catalunya.
Adolf Brull i Cedó, industrial, fundador de l'empresa Brull de postals i creador de l'empresa de motllures de Tivissa.
[edita] Curiositats
La localitat acull un dels quatre radars del Servei Meteorològic de Catalunya. Instal·lat a la serra de Llaberia, a 975 m sobre el nivell del mar, fou inaugurat el 4 de setembre de 2008.
Per Corpus Cristi era tradició de fer catifes de flors per a la processó. Fa anys, però, que aquesta vella tradició fou abandonada.[2]
[edita] Bibliografia
- Eduardo HERNÁNDEZ PACHECO (1922): Pinturas prehistóricas de Font Vilella, en Tivisa (Tarragona), Revista Ibérica, 409, Madrid, pp. 10-11.
- Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1989): Aproximación al estado actual de la pintura rupestre en Cataluña, Revista Empúries, 48-50, t.1, Barcelona, pp. 8-17.
- Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1998): L´Art Llevantí, en L´Art Rupestre. Un art que no es pot veure als museus, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Reus, pp. 23-33(ISBN 84-920609-1-3)
- Diversos autors (1984): Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova, Biblioteca «Mestre Cabré», Tivissa.
[edita] Referències
- ↑ Notícia sobre la troballa del campament romà
- ↑ Vídeo de Tivissa als anys setanta, amb Corpus de catifes inclòs [1]
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina de la gent del poble
- Pàgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya sobre els ibers i la seva ruta, de la qual forma part Tivissa
- Vídeos i imatges de Tivissa
|
|||||||
  |
Aquest article és un esborrany sobre la Ribera d'Ebre. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
