Colldejou
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
| L'església de Colldejou i la serra de Llaberia | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Colldejouenc, colldejouenca | ||||
| Malnom | Fumats | ||||
| Superfície | 14,48 km² | ||||
| Altitud | 431 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
177 hab. 12,22 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 322700 4552125Coord.: 41° 6′ 4″ N, 0° 53′ 19″ E / 41.10111,0.88861 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Marcel Salsench i Escoda |
||||
| Codi postal | 43310 |
||||
| Codi territorial | 430458 |
||||
Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme és molt muntanyós, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar; mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna, Eduard Toda li atribueix un origen romà. Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.
Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessió d'Abert de Castellvell, que retenia sense dret. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669.
Cultura [modifica]
L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà.
Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes.
Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael. És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.
Economia [modifica]
Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà i l'explotació forestal. Els cultius més destacats són avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'abandó de l'activitat ramadera i de l'avicultura així com de la indústria del carbó i el guix. El poble disposa de cooperativa agrícola des de 1954.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Bibliografia [modifica]
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
- Article de la Gran Enciclopèdia Catalana
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colldejou |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació general
|
|||||||
| Açò és un esborrany sobre el Baix Camp. Amplieu-lo! (citant les fonts) |