Riudecanyes
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Riudecanyenc, riudecanyenca | ||||
| Superfície | 17,10 km² | ||||
| Altitud | 195 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.183 hab. 69,18 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 328975 4555375Coord.: 41° 7′ 54″ N, 0° 57′ 45″ E / 41.13167,0.96250 | ||||
| Organització Entitats de població |
3 |
||||
| Codi territorial | 431270 |
||||
Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramón Berenguer IV a Cambrils el 1152 ja què allà es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. L'historiador Eduard Toda indica que al 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no es conserven restes.
En 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres a Berenguer de Cambrils encara que es va reservar part dels drets. Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. En origen, el càrrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i més endavant en un advocat; més tard, en quedar la baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.
La baronia d'Escornalbou [modifica]
La baronia d'Escornalbou va néixer quan, entre 1162 i 1170, el rei Alfons II va lliurar a Albert de Castellvell el paratge deshabitat d'Escornalbou.[2] La concessió del rei era que Castellvell fortifiqués el lloc, s'encarregués de la seva població i construís un convent de canonges que estaria dedicat a Sant Miquel i que quedaria a les ordres de la cúria de Tarragona. El conjunt de la baronia incloïa els termes de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rifà de Peu, la Torre de Rafellí i l'Arbocet.
Cultura [modifica]
L'edifici més destacable del terme municipal és el Monestir d'Escornalbou. Malgrat les nombroses reformes, encara pot veure's traces de l'edifici romànic com l'església o la portalada.
L'església parroquial de Riudecanyes està dedicada a Sant Mateu. Les obres de construcció les va iniciar el 1582 Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es van concloure el 1598. El temple va ser reformat en part entre 1680 i 1698. És d'estil renaixentista i té annex un campanar de dos cossos i amb una alçària de 25 metres. El 1936 es va destruir el retaule major, datat el 1602.
El poble es troba situat molt a prop del pantà de Riudecanyes, la construcció del qual es va proposar ja a finals del segle XIX. El 1903, es va aprovar el projecte dissenyat per Gaietà Úbeda i Sarrachaga i a l'any següent es va col·locar la primera pedra. Les obres es van paralitzar el 1907 i no es van acabar fins el 1919.
Tenia una capacitat de 3.381.750 m³ i l'alçària de presa és de 34,5 metres. El 1930 es va decidir realitzar un transvasament a la presa de les aigües del riu Siurana mitjançant un canal que es va construir el 1951. El 1965 es va construir un altre pantà al Siurana per a poder ampliar les terres regades. El 1989 van començar unes noves obres d'ampliació del pantà fins als 5,2 Hm³ que van finalitzar el 1991.
Riudecanyes celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol.
Economia [modifica]
La principal activitat econòmica és l'agricultura, encara que l'orografia del terreny provoca que siguin poques les hectàrees conreades. Els principals cultius són les oliveres, avellaners i ametllers
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Mar de Riudecanyes | 75 |
| Montclar | 41 |
| Riudecanyes | 729 |
| Font: Municat | |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 100. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudecanyes |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Camp. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
