Riudecanyes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riudecanyes
Bandera de Riudecanyes Escut de Riudecanyes
(En detall) (En detall)
Localització

Riudecanyes situat respecte Catalunya
Riudecanyes situat respecte Catalunya

Localització de Riudecanyes respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Riudecanyes des de la presa del pantà
Riudecanyes des de la presa del pantà
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Riudecanyenc, riudecanyenca
Superfície 17,10 km²
Altitud 195 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.170 hab.
68,42 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 328975 4555375Coord.: 41° 7′ 54″ N, 0° 57′ 45″ E / 41.13167°N,0.96250°E / 41.13167; 0.96250
Organització
Entitats de població

3
Codi territorial 431270

Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramón Berenguer IV a Cambrils el 1152 ja que allà es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. L'historiador Eduard Toda indica que el 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no es conserven restes.

En 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres a Berenguer de Cambrils encara que es va reservar part dels drets. Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. En origen, el càrrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i més endavant en un advocat; més tard, en quedar la baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.

La baronia d'Escornalbou[modifica | modifica el codi]

Article principal: Castell d'Escornalbou

La baronia d'Escornalbou va néixer quan, entre 1162 i 1170, el rei Alfons el Cast va lliurar a Albert de Castellvell el paratge deshabitat d'Escornalbou.[2] La concessió del rei era que Castellvell fortifiqués el lloc, s'encarregués de la seva població i construís un convent de canonges que estaria dedicat a Sant Miquel i que quedaria a les ordres de la cúria de Tarragona. El conjunt de la baronia incloïa els termes de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rifà de Peu, la Torre de Rafellí i l'Arbocet.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'edifici més destacable del terme municipal és el Monestir d'Escornalbou. Malgrat les nombroses reformes, encara pot veure's traces de l'edifici romànic com l'església o la portalada.

L'església parroquial de Riudecanyes està dedicada a Sant Mateu. Les obres de construcció les va iniciar el 1582 Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es van concloure el 1598. El temple va ser reformat en part entre 1680 i 1698. És d'estil renaixentista i té annex un campanar de dos cossos i amb una alçària de 25 metres. El 1936 es va destruir el retaule major, datat el 1602.

El poble es troba situat molt a prop del pantà de Riudecanyes, la construcció del qual es va proposar ja a finals del segle XIX. El 1903, es va aprovar el projecte dissenyat per Gaietà Úbeda i Sarrachaga i a l'any següent es va col·locar la primera pedra. Les obres es van paralitzar el 1907 i no es van acabar fins al 1919.

Tenia una capacitat de 3.381.750 m³ i l'alçària de presa és de 34,5 metres. El 1930 es va decidir realitzar un transvasament a la presa de les aigües del riu Siurana mitjançant un canal que es va construir el 1951. El 1965 es va construir un altre pantà al Siurana per a poder ampliar les terres regades. El 1989 van començar unes noves obres d'ampliació del pantà fins als 5,2 Hm³ que van finalitzar el 1991.

Riudecanyes celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura, encara que l'orografia del terreny provoca que siguin poques les hectàrees conreades. Els principals cultius són les oliveres, avellaners i ametllers.

Entitat de població Habitants
Mar de Riudecanyes 160
Montclar 183
Riudecanyes 827
Font: Municat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 49 74 486 986 937 935 1.036 965 1.012
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
948 907 875 851 760 654 583 591 573 590
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
596 653 694 750 764 878 1.041 1.118 1.183 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 100. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudecanyes Modifica l'enllaç a Wikidata