Riudecols
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Riudecolenc, riudecolenca | ||||
| Superfície | 19,46 km² | ||||
| Altitud | 299 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.294 hab. 66,5 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 330300 4559650(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Pere Solanellas i Oset (PSC) |
||||
| Codi territorial | 431286 |
||||
Riudecols és un municipi de Catalunya, Espanya. Limita amb la província de Tarragona, a la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2009 la seva població era de 1.296 habitants. El nom es creu que prové de Riu-de-còdols, i d'aquí va evolucionar fins al nom actual. Es creu que se li va posar aquest nom perquè quan es va fundar la vila encara baixava aigua per la riera tot l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Història
S'han trobat jaciments prehistòrics que pertanyen al paleolític mitjà (90000 i 40.000 aC). Tot i així, els nuclis de població actuals no es van començar a formar fins després de la reconquesta cristiana (segle XII). Primer va formar part d'Alforja i posteriorment se li va concedir un subfeu, el 1182. El primer senyor de Riudecols va ser el cavaller Pere de Puig. En segle XIV els descendents de Pere de Puig, van anar a viure a la ciutat de Tarragona. Per aquesta època Hi ha notícies que parlen de l'arribar la relíquia del Braç de Santa Tecla al poble (17 maig 1321). Mentre la família Puig va viure a Tarragona es creu que es van canviar el cognom pel de Riudecols. Sembla que van ser molt ben considerats en la cort del rei Martí I l'Humà. Aquest rei va demanar al Senyor Berenguer de Riudecols que assistís a la seva coronació a Saragossa. El 1370 el senyor de Riudecols va defensar la Corona d'Aragó de la invasió per part de Pere I de Castella “el Cruel”. El 1377 Glacerà de Riudecols va ser nomenat Veguer de Tarragona i el 1386 Conseller Reial.
El 7 octubre 1464, el Senyoriu de Riudecols va canviar de propietari. Els nous Senyors de Riudecols van ser els Ferrer. Els primers descendents d'aquesta nova dinastia van tornar a viure a Riudecols. El 1553 a Tarragona hi ha una nou carrer: Carrer de Riudecols. En aquest carrer hi vivia un tal Joan Ferrer (probablement Senyor de Riudecols). A partir de 1558 va formar part de la Comuna del Camp.
El 1837 va ser l'escenari d'una batalla durant la Primera Guerra Carlina. Les tropes liberals van encerclar prop de 400 soldats carlins. En van morir 200 en el combat i uns altres 50 van ser afusellats pels liberals.
L'actual terme municipal es va formar en el segle XIX amb la unió de Riudecols, Les Voltes i Les Irles. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), el poble no va viure la Guerra, però sí que va ser escenari de refugi per a les tropes de l'exèrcit republicà i va ser un dels pobles més importants per la rereguarda de la Batalla de l'Ebre. Com molts pobles, les diferències d'ideals van acabar amb els partidaris nacionalistes.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Irles, les | 44 |
| Riudecols | 926 |
| Urbanització Riu-club | 123 |
| Voltes, les | 4 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora les Voltes, i el 1940, les Irles. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.
[modifica] Cultura
S'han trobat probes de l'existència de l'home durant la prehistòria. S'ha trobat a la riera de Riudecols, una peça de sílex que, segons el Dr. Salvador Vilaseca, pertany al paleolític mitjà (90000 i 40000 anys abans de Crist). També s'han datat les mateixes peces en l'època neolítica, ja que s'han trobat altres peces de fang i destrals de pedra polida. També s'ha trobat un enterrament amb un esquelet datat cap a la fi del neolític, és a dir, uns 4000. Aquest enterrament s'ha trobat al forn de l'Antonet (a la partida de Les Valls). L'enterrament va ser descobert l'any 1933. S'ha trobat unes restes arquitectòniques corresponents a una vil·la romana, les parts que s'han trobat són corresponents a unes habitacions termals i també s'han trobat unes restes de enterraments de època romana tardana. A part s'han trobat unes monedes romanes. Es situen al sud del terme prop de la Torre dels Moros. També són visibles les restes d'una antiga torre de guaita coneguda com Torre dels Moros. A part també hi ha les restes d'una antiga capella on es creu que abans de la fundació del poble, quan encara només hi havia masos dispers, es reunien els habitants de la contrada a fer l'ofici sagrat. Totes les restes estan conservades actualment al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. Queden algunes restes de l'antiga muralla que envoltava la vila així com una de les portaladas d'entrada. No obstant no queda cap rastre de l'antic castell, però es creu que el Palau on s'estaven els Senyors de Riudecols es la Casa del Castell o Cal Roca. Posteriorment, la casa es va fer servir com a Hospital, Presó, Escola de nenes i actualment és una casa particular.
L'església parroquial de Riudecols està dedicada a Sant Pere. La seva construcció es va acabar al 1873, tot i que el seu campanar, de planta octagonal, està sense acabar. Consta de una nau central i 8 naus laterals (Altar de la Mare de Déu del Roser, altar a la Mare de Déu de Montserrat, altar de la Verge Maria, altar del Sagrat Cor de Jesús, altar de la Mare de Déu de Puigcerver, altar del Sant Sepulcre, altar del Sant Crist i altar de Santa Eulàlia. L'església tenia a l'Altar Major un magnífic retaule barroc dedicat als tres patrons, Sant Pere, Santa Eulàlia i la Mare de Déu del Roser, a part de múltiples escenes sobre Sants i Màrtirs de l'Església Catòlica. L'altar barroc i tots els altres retaules de l'església van ser cremats l'any 1936, a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Durant la Guerra, l'església feia de magatzem de carbó i de mercat municipal, així que va quedar molt malmesa. L'any 1963, mossèn Josep Blasí va pintar l'Altar Major. Les pintures representen quatre passatges de la vida del titular, Sant Pere, el primer Papa de l'Església, que són: el pescador d'homes; la conversió; la Pentecosta i l'Apòstol. L'any 2000 es va restaurar l'església totalment, tant interior com exteriorment. La façana de l'església es va pintar com originalment havia estat i el campanar es va coronar amb una barana de marbre blanc. El campanar té tres campanes i un rellotge. La més important, la de Sant Pere, està situada a la façana principal i venta cada dia a la una i a les tres del migdia, recordant l'antiga tradició, ja que antigament cridaven els pagesos que estaven al camp, a dinar i a les tres la tornada al treball.
L'església de les Voltes, dedicada a la Immaculada Concepció. Es creu que la seva construcció és de principis del 1600. Està composta per una nau única amb capelles laterals. No te campanar però si campanes, les quals estan damunt de la façana principal. Es creu que en el seu origen tenia campanar i rellotge, però per causes desconegudes l'any 1767 es tirà a terra el campanar. L'Altar Major hi ha una magnífica pintura atribuïda a Juan de Juanes. A l'església de Les Voltes hi ha una imatge de la Mare de Déu de Puigcerver. Actualment si diu missa pocs cops l'any i està en un estat de deteriorament exterior força acusat. A prop de Les Voltes es troba una capella dedicada a Sant Bartomeu que va quedar destruïda durant la Primera Guerra Carlina. Sembla a ser que els riudecolencs tenien un gran afecte al Sant i també un gran respecte al monjo del santuari.
L'església de Les Irles està consagrada a Sant Antoni. La data de construcció és desconeguda però es creu que es de principis del 1700.[text imprecís] L'església és d'una sola nau i està composta per naus laterals. Té campanar però no rellotge. A diferència del de Riudecols és quadrat i només té una campana.
[modifica] Economia i gastronomia
L'agricultura va ser fins i tot a mitjan el segle XX la principal activitat econòmica, era el cultiu d'oliveres, avellaners i ametllers. El poble té una important indústria, el seu nom és Teixidó i crea molts ferros especialitzats per a moltes empreses de la província. Va ser creada a mitjans el segle XX. Actualment és la principal activitat economica del poble i dels seus voltants. Es situada a l'entrada del poble. Consta de quatre naus, sense incloure les oficines.
Destaca també el seu oli. El municipi forma part de la zona de producció de tres productes que sobresurten per la seva qualitat: l'Avellana, el Vi i l'Oli d'Oliva Verge Extra.
Es comercialitzen amb les etiquetes de qualitat de:
1r. - Denominació d'Origen "Avellana de Reus".
2n. - Denominació d'Origen "Tarragona".
3r. - Denominació d'Origen "Siurana".
[modifica] Festes
 |
La redacció d'aquest article (o d'aquesta secció) no és pròpia d'una enciclopèdia. (Col·laboreu-hi!) Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
Sol hi ha les més notables, les quals solen tenir data fixa, tant per dia com per setmanes. La majoria de les festes explicades a continuació són organitzades per l'Ajuntament.
Santa Eulàlia, festa Major d'hivern, se celebra el segon dissabte de febrer, en honor a Santa Eulàlia de Barcelona.
CARNAVAL, festa de gran importància del poble, la data és variable però sempre és el següent cap de setmana en comparació a altres ciutats.
SETMANA SANTA, al Diumenge de Rams hi ha una missa que commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem. A la tarda és fa una lectura de paraules per certs indrets del municipi que culmina amb l'arribada al Calvari. Al Dijous Sant al vespre es fa missa en commemorant la Santa Cena o Sant Sopar. El Divendres Sant és el dia més important de la celebració. A les 8 del matí es fa una processó cap al Clavari on es llegeixen els principals fets del martiri de Jesús. A les 12 del matí es fa una representació de l'Agonia i la lectura de les Set Paraules, en acabar els armats de la confraria piquen al terra de l'església fent homenatge a Crist mort. A la nit es fa una processó per tot el poble, en la qual els misteris es porten a les espatlles menys la creu, que es porta amb cadenes degut a la seves grans proporcions. A més a més, l'església es queda oberta i contínuament es fan torns de vetlla i d'oració. Al Dissabte de Resurrecció, a les 12 de la nit s'encén una petita foguera davant de l'església que significa el foc nou de Jesús; des del principi de la missa es fa a les fosques i només amb la il·luminació de fanals i espelmes, enceses amb el foc esmentat anteriorment. Al Diumenge de Rams és l'últim dia de la Setmana Santa i es fa una missa que commemora el Crist ressuscitat.
SANT ANTONI, festa major a Les Irles. Se celebra el dia 12 de juny en honor a Sant Antoni.
LA PAELLA, l'organització de joves del poble organitza una paellada per tots els convilatans. S'acostuma a celebrar entre finals de maig i principis de juny.
revetlla de sant joan, se celebra la nit del 23 al 24 de juny. Consisteix a fer una foguera , posteriorment en la pista del poliesportiu es menja coca de Sant Joan.
sant pere, festa major, per exelencia. Se celebra el 28, 29 i 30 de juny, en honor al seu patró, Sant Pere.
revetlla del poliesportiu, festa commemorativa de la inauguració del Poliesportiu Joan Mestre. A la mitja nit la gent va al ball, en ell llueixen les seves millors gales. La data és variable, però normalment es fa a mitjans juliol.
anada a puigcerver, és una caminata que va de Riudecols al santuari de la Mare de Déu. També fa la romeria Alforja, poble veí, però des del seu respectiu poble. La romeria comença a les 6 de la matinada del primer diumenge del mes d'agost.
processó mariana, processó en honor a la Mare de Déu de Puigcerver, es recorre el poble a llum de fanal, amb la verge a les espatlles. Se celebra l'últim diumenge d'agost.
mare de déu del roser, festa major d'octubre, en honor a la Verge del Roser. Se celebra el primer dissabte d'octubre.
mare de déu del pilar, Riudecols, en tenir caserna de la Guàrdia Civil, tots els membres de la caserna van a l'església, on es diu missa a la Mare de Déu del Pilar. Posteriorment, la Guàrdia Civil ofereix un refrigeri a les seves dependències, i està obert a tothom.
immaculada concepció, festa Major de Les Voltes, es celebra el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció.
missa del gall, Missa Major, acull ben bé a tot el poble i en acabar la missa es fa un refrigeri.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
