Riudecols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riudecols
Bandera de Riudecols Escut de Riudecols
(En detall) (En detall)
Localització

Riudecols situat respecte Catalunya
Riudecols situat respecte Catalunya

Localització de Riudecols respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Vila de Riudecols
Vila de Riudecols
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Riudecolenc, riudecolenca
Superfície 19,46 km²
Altitud 299 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.293 hab.
66,44 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 330300 4559650Coord.: 41° 10′ 14″ N, 0° 58′ 37″ E / 41.17056°N,0.97694°E / 41.17056; 0.97694
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

4
Anna Aragonès Roc (CiU)
Codi territorial 431286

Riudecols és un municipi de Catalunya situat a la província de Tarragona, a la comarca del Baix Camp. Segons dades del 2012 la seva població era de 1.289 habitants. El nom es creu que prové de Riu-de-còdols, i d'aquí va evolucionar fins al nom actual. Es creu que se li va posar aquest nom perquè quan es va fundar la vila encara baixava aigua per la riera tot l'any. Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.

Història[modifica | modifica el codi]

S'han trobat jaciments prehistòrics que pertanyen al paleolític mitjà (90.000 i 40.000 aC). Tot i així, els nuclis de població actuals no es van començar a formar fins després de la reconquesta cristiana (segle XII). Primer va formar part d'Alforja i posteriorment, el 1182, se li va concedir un subfeu. El primer senyor de Riudecols va ser el cavaller Pere de Puig. Al segle XIV els descendents de Pere de Puig van anar a viure a la ciutat de Tarragona. En aquesta època hi ha notícies que parlen de l'arribada la relíquia del Braç de santa Tecla al poble (17 maig 1321). Mentre la família Puig va viure a Tarragona es creu que es van canviar el cognom pel de Riudecols. Sembla que van ser molt ben considerats en la cort del rei Martí I l'Humà. Aquest rei va demanar al Senyor Berenguer de Riudecols que assistís a la seva coronació a Saragossa. El 1370 el senyor de Riudecols va defensar la Corona d'Aragó de la invasió per part de Pere I de Castella “el Cruel”. El 1377 Glacerà de Riudecols va ser nomenat Veguer de Tarragona i el 1386, Conseller Reial.

El 7 octubre 1464, el Senyoriu de Riudecols va canviar de propietari. Els nous Senyors de Riudecols van ser els Ferrer. Els primers descendents d'aquesta nova dinastia van tornar a viure a Riudecols. El 1553 a Tarragona hi ha una nou carrer: Carrer de Riudecols. En aquest hi vivia un tal Joan Ferrer (probablement Senyor de Riudecols). A partir de 1558 va formar part de la Comuna del Camp.

El 1837 va ser l'escenari d'una batalla durant la Primera Guerra Carlina. Les tropes liberals van encerclar prop de 400 soldats carlins. En van morir 200 en el combat i uns altres 50 van ser afusellats pels liberals.

L'actual terme municipal es va formar al segle XIX amb la unió de Riudecols, Les Voltes i Les Irles. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) el poble no va viure la Guerra, però sí que va ser escenari de refugi per a les tropes de l'exèrcit republicà i va ser un dels pobles més importants per a la rereguarda de la Batalla de l'Ebre. Com molts pobles, les diferències d'ideals van acabar amb els partidaris nacionalistes.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Les Irles
Les Voltes

El paleontòleg Salvador Vilaseca va trobar dues peces tallades de sílex a la partida del Mas den Huguet,[2] proves de l'existència de l'home durant la prehistòria. També s'han datat les mateixes peces en l'època neolítica, ja que s'han trobat altres peces de fang i destrals de pedra polida. També s'ha trobat un enterrament amb un esquelet datat cap a l'any 1800-2200 aC.[3] S'ha trobat unes restes arquitectòniques corresponents a una vil·la romana; les parts que s'han trobat són corresponents a unes habitacions termals i també s'han trobat unes restes d'enterraments d'època romana tardana. A part, s'han trobat unes monedes romanes. Se situen al sud del terme, prop de la Torre dels Moros. També són visibles les restes d'una antiga torre de guaita coneguda com a Torre dels Moros. A més, també hi ha les restes d'una antiga capella on es creu que abans de la fundació del poble, quan encara només hi havia masos dispersos, es reunien els habitants de la contrada a fer l'ofici sagrat. Totes les restes estan conservades al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. Queden algunes restes de l'antiga muralla que envoltava la vila, així com una de les portalades d'entrada. No obstant no queda cap rastre de l'antic castell, però es creu que el Palau on s'estaven els Senyors de Riudecols és la Casa del Castell o Cal Roca.

L'església parroquial de Riudecols està dedicada a sant Pere. La seva construcció es va acabar el 1873, tot i que el seu campanar, de planta octagonal, està sense acabar. Consta d'una nau central i vuit naus laterals (altar de la Mare de Déu del Roser, altar a la Mare de Déu de Montserrat, altar de la Verge Maria, altar del Sagrat Cor de Jesús, altar de la Mare de Déu de Puigcerver, altar del Sant Sepulcre, altar del Sant Crist i altar de Santa Eulàlia). L'església tenia a l'Altar Major un magnífic retaule barroc dedicat als tres patrons, sant Pere, santa Eulàlia i la Mare de Déu del Roser, a part de múltiples escenes sobre sants i màrtirs de l'Església Catòlica. L'altar barroc i tots els altres retaules de l'església van ser cremats l'any 1936, a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Durant la Guerra, l'església feia de magatzem de carbó i de mercat municipal, així que va quedar molt malmesa. L'any 1963, mossèn Josep Blasí va pintar l'Altar Major. Les pintures representen quatre passatges de la vida del titular, Sant Pere, el primer Papa de l'Església, que són: el pescador d'homes, la conversió, la Pentecosta i l'Apòstol. L'any 2000 es va restaurar l'església totalment, tant interiorment com exterior. La façana de l'església es va pintar com originalment havia estat i el campanar es va coronar amb una barana de marbre blanc.

Església parroquial de Sant Pere de Riudecols

El campanar té tres campanes i un rellotge. La més important, la de Sant Pere, està situada a la façana principal i venta cada dia a la una i a les tres del migdia, recordant l'antiga tradició, ja que antigament cridaven els pagesos que estaven al camp, a dinar i a les tres la tornada al treball.

L'església de les Voltes està dedicada a la Immaculada Concepció. Es creu que la seva construcció és de principis del 1600. Està composta per una nau única amb capelles laterals. No té campanar, però si campanes, les quals estan damunt de la façana principal. Es creu que en el seu origen tenia campanar i rellotge, però per causes desconegudes l'any 1767 es tirà a terra el campanar. A l'Altar Major hi ha una magnífica pintura atribuïda a Juan de Juanes. A l'església de Les Voltes hi ha una imatge de la Mare de Déu de Puigcerver. Actualment s'hi diu missa pocs cops l'any i està en un estat de deteriorament exterior força acusat. A prop de Les Voltes hi ha una capella dedicada a Sant Bartomeu que va quedar destruïda durant la Primera Guerra Carlina. Sembla que els riudecolencs tenien un gran afecte al Sant i també un gran respecte al monjo del santuari.

L'església de Les Irles està consagrada a Sant Antoni. La data de construcció és desconeguda, però es creu que és de principis del 1700.[text imprecís] L'església és d'una sola nau i està composta per naus laterals. Té campanar, però no rellotge. A diferència del de Riudecols és quadrat i només té una campana.

Economia i gastronomia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura va ser fins a mitjans del segle XX la principal activitat econòmica, destacant-ne el cultiu d'oliveres, avellaners i ametllers. El poble té una important indústria. El seu nom és Teixidó i crea molts ferros especialitzats per a moltes empreses de la província. Va ser creada a mitjans del segle XX. Actualment és la principal activitat economica del poble i dels seus voltants. És situada a l'entrada del poble. Consta de quatre naus, sense incloure les oficines.

Destaca també el seu oli. El municipi forma part de la zona de producció de tres productes amb denominació d'orígen que sobresurten per la seva qualitat: l'Avellana de Reus, el vi denominació d'Origen Tarragona i l'Oli Siurana verge extra.

Festes[modifica | modifica el codi]

Només hi ha les més notables, les quals solen tenir data fixa tant per dia com per setmanes. La majoria de les festes explicades a continuació són organitzades per l'Ajuntament:

  • Santa Eulàlia, festa major d'hivern, se celebra el segon dissabte de febrer en honor a santa Eulàlia de Barcelona, patrona de Riudecols.
  • Carnaval, festa de gran importància del poble. La data és variable, però sempre és el següent cap de setmana en comparació a altres ciutats.
  • Setmana Santa, al Diumenge de Rams hi ha una missa que commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem. A la tarda es fa una lectura de paraules per certs indrets del municipi que culmina amb l'arribada al Calvari. Al Dijous Sant al vespre es fa missa commemorant el Sant Sopar. El Divendres Sant és el dia més important de la celebració. A les 8 del matí es fa una processó cap al Clavari on es llegeixen els principals fets del martiri de Jesús. A les 12 del matí es fa una representació de l'Agonia i la lectura de les Set Paraules, en acabar els armats de la confraria piquen al terra de l'església fent homenatge a Crist mort. A la nit es fa una processó per tot el poble, en la qual els misteris es porten a les espatlles menys la creu, que es porta amb cadenes degut a les seves grans proporcions.
L'agonia i lectura de les Set Paraules

Al Dissabte Sant, a les 12 de la nit s'encén una petita foguera davant de l'església que significa el foc nou de Jesús; des del principi de la missa es fa a les fosques i només amb la il·luminació de fanals i espelmes, enceses amb el foc esmentat anteriorment. Al Diumenge de Rams és l'últim dia de la Setmana Santa i es fa una missa que commemora el Crist ressuscitat.

  • Sant Antoni, festa major a Les Irles. Se celebra el dia 12 de juny en honor a sant Antoni.
  • La Paellada Popular, l'organització de joves del poble organitza una paellada per tots els convilatans. S'acostuma a celebrar entre finals de maig i principis de juny.
  • Revetlla de Sant Joan, se celebra la nit del 23 al 24 de juny. Consisteix a fer una foguera, posteriorment en la pista del poliesportiu es menja coca de Sant Joan.
  • Sant Pere, festa major per excel·lència. Se celebra el 28, 29 i 30 de juny, en honor al seu patró, sant Pere.
  • Revetlla del Poliesportiu, festa commemorativa de la inauguració del Poliesportiu Joan Mestre. A la mitjanit la gent va al ball, en ell llueixen les seves millors gales. La data és variable, però normalment es fa a mitjans juliol.
  • Anada a Puigcerver, és una caminada que va de Riudecols al santuari de la Mare de Déu. També fa la romeria Alforja, poble veí, però des del seu respectiu poble. La romeria comença a les 6 de la matinada del primer diumenge del mes d'agost.
  • Processó Mariana, processó en honor a la Mare de Déu de Puigcerver, es recorre el poble a llum de fanal, amb la verge a les espatlles. Se celebra l'últim diumenge d'agost.
  • Mare de Déu del Roser, festa major d'octubre, en honor a la Verge del Roser. Se celebra el primer dissabte d'octubre.
  • Immaculada Concepció, Festa Major de Les Voltes, se celebra el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Irles, les 25
Riudecols 1.071
Urbanització Riu-club 181
Voltes, les 16
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
26 31 44 422 1.094 1.127 1.226 1.308 1.070 1.109
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.085 1.345 968 926 927 1.023 923 950 944 957
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
992 1.004 997 1.009 1.064 1.133 1.225 1.296 1.289 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora les Voltes, i el 1940, les Irles. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Rovira Gras, Francesc. POUM - Catàleg de patrimoni. Ajuntament de Riudecols, 2014, p. 90. 
  3. Rovira Gras, Francesc. POUM - Catàleg de patrimoni. Ajuntament de Riudecols, 2014, p. 76-77. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudecols