Mont-roig del Camp
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Mont-rogenc, mont-rogenca | ||||
| Malnom | Xuts | ||||
| Superfície | 63,31 km² | ||||
| Altitud | 120 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
10.292 hab. 162,57 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 5′ 21″ N 0° 57′ 38″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
3 |
||||
Mont-roig del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i el mar Mediterrani
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Miami Platja | 4.867 |
| Mont-roig del Camp | 2.742 |
| Pobles, les | 1.287 |
| Font: Municat | |
El municipi té una àmplia façana marítima amb hotels, apartaments i càmpings, sorgits anàrquicament als nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles.
Hi destaca l'església vella de Sant Miquel, de gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.
Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça el santuari de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon. Al Mas d'en Miró, propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911.
Taula de continguts |
[edita] Història
Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qüestió és la carta de donació atorgada per Ramón Berenguer III al bisbe Oleguer en la qual apareixen citats|esmentats els límits d'una zona denominada Montem Rubeum. A la carta de donació d'Escornalbou a Joan de Sant Boi de 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referència explícita al seu castell. Li va ser concedida carta de població el 13 d'agost de 1180.
En 1181, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que en 1185 van passar a l'església de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que més endavant va traspassar a la seva esposa Sancha. Es va originar així un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterçol que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar en 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobre Albiol i La Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'església a la mort de Sancha.
En 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El rei Pere el Gran, com a represàlia, va ordenar al seu veguer que s'apoderés de tots els bens possibles dels homes del poble. En 1324 el poble va acudir a defensar Cambrils atacat per les tropes castellanes.
El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formació d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre els miquelets i les tropes napoleòniques. El 1811 el poble va sofrir un setge de dotze hores per part de tropes comandades pel general Suchet. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble incendiada.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Referències
- Tomàs Bonell, Jordi Descobrir Catalunya, poble a poble, Barcelona: Premsa Catalana, 1994
- Article en la Gran Enciclopèdia Catalana
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Centre Miró (centre per a la interpretació de la vida de l'artista a Mont-roig)
- Centre d'Estudis Mont-rogencs
|
|||||||
