Mont-roig del Camp

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mont-roig del Camp
Bandera de Mont-roig del Camp Escut de Mont-roig del Camp
(En detall) (En detall)
Localització

Localització del Baix Camp a Catalunya Localització de Mont-roig del Camp respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Mont-rogenc, mont-rogenca
Malnom Xuts
Superfície 63,31 km²
Altitud 120 m
Població (2007)
  • Densitat
10.292 hab.
162,57 hab/km²
Coordenades 41° 5′ 21″ N 0° 57′ 38″ ECoordenades: 41° 5′ 21″ N 0° 57′ 38″ E
Sistema polític
Entitats de població

3

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i el mar Mediterrani

Entitat de població Habitants
Miami Platja 4.867
Mont-roig del Camp 2.742
Pobles, les 1.287
Font: Municat

El municipi té una àmplia façana marítima amb hotels, apartaments i càmpings, sorgits anàrquicament als nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles.

Església de Sant Miquel de Mont-roig

Hi destaca l'església vella de Sant Miquel, de gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.

L'ermita de la Mare de Déu de la Roca amb al capella de Sant Ramon al capdamunt

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça el santuari de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon. Al Mas d'en Miró, propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911.

Taula de continguts

[edita] Història

Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qüestió és la carta de donació atorgada per Ramón Berenguer III al bisbe Oleguer en la qual apareixen citats|esmentats els límits d'una zona denominada Montem Rubeum. A la carta de donació d'Escornalbou a Joan de Sant Boi de 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referència explícita al seu castell. Li va ser concedida carta de població el 13 d'agost de 1180.

En 1181, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que en 1185 van passar a l'església de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que més endavant va traspassar a la seva esposa Sancha. Es va originar així un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterçol que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar en 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobre Albiol i La Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'església a la mort de Sancha.

En 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El rei Pere el Gran, com a represàlia, va ordenar al seu veguer que s'apoderés de tots els bens possibles dels homes del poble. En 1324 el poble va acudir a defensar Cambrils atacat per les tropes castellanes.

El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formació d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre els miquelets i les tropes napoleòniques. El 1811 el poble va sofrir un setge de dotze hores per part de tropes comandades pel general Suchet. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble incendiada.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
79 108 123 675 2.000 2.423 2.556 2.826 2.669
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.479 2.451 2.374 2.289 2.296 2.364 3.678 4.163 5.266
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
5.152 5.354 6.064 6.197 6.683 7.438 8.209 9.456 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs