Salou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salou
Bandera de Salou Escut de Salou
(En detall) (En detall)
Localització

Salou situat respecte Catalunya
Salou situat respecte Catalunya

Localització de Salou respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
La Torre Vella, element defensiu del 1530
La Torre Vella, element defensiu del 1530
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici Salouenc, salouenca
Pressupost 34.779.323,66 € (2007)
Superfície 15,1 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
26.752 hab.
1.771,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 343250 4549100Coord.: 41° 4′ 41″ N, 1° 8′ 2″ E / 41.07806,1.13389
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43840
Codi territorial 439057

Salou (potser originàriament S'Alou)[cal citació] és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca.

Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat als afores de la població.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat és "l'Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella.

Durant l'imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.

Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.

La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa,[2] i atorgant-se al 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.

Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle XIX. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a las flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el gobernador almohade de l'illa.

Els saquejos pirates es van interrompre que atemorien la població fins a la segona meitat del segle XIV, ara des del nord d'Àfrica, i portaren a que, el 1384 s'instal·lés durant un temps el frare Guillem de Sanmartí com a guaita marítim permanent, però pocs anys més tard es produí el saqueig de Barenys.[3] L'any 1527, després de detectar-se la presència de Khair ed-Din Barba-rossa es va construir la torre de Barenys, i l'any 1530, Pere de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila, però no va dissuadir els pirates, que van atacar de nou el 1543, 1547, 1549, 1550, 1552, 1558, 1562, 1563, 1582, 1584 i 1587.[3]

A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general felipista Juan de Garay, obliga els reusencs a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos.

L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys.

La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. Al 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.

Una de les locomotores i un vagó, preservats del Carrilet Reus-Salou

A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX es prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. Al 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.

Durant els anys vint es comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col·laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.

Monument a Jaume I

A partir dels anys 60's, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.

Als anys 70, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca. El 1980 es van començar a recollir signatures, recolzades posteriorment per una sentència del Consell de l'Estat de febrer de 1983. El 1984 la Generalitat de Catalunya va denegar la petició de segregació, però el procés va culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que va concedir la independència administrativa de Salou.[4]

Al 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura als afores de la localitat, i el 2012 es va presentar el projecte Barcelona World per completar el complex d'oci temàtic i familiar, amb una inversió de 5.000 milions al terreny ja reservat.[5]

Platges[modifica | modifica el codi]

Platja de llevant
La platja de Llevant vista des del port
Vista des del Cap de Salou

Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.

Platja de Llevant[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la platja principal de Salou, ja que es troba al cor de la ciutat. Té una longitud d'uns 1200 metres i amb la sorra fina. Disposa de dutxes, WC i un gran passeig marítim (passeig Jaume I) enjardinat, amb instal·lacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i estació central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Buïgas, i afronta al sud amb el port esportiu.

Platja de Ponent[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensió i formada per sorra fina. Afronta a l'Est amb el Port Esportiu i a l'Oest amb el terme de Cambrils.

Platja dels Capellans[modifica | modifica el codi]

Platja situada al centre de la zona turística, té 200 metres de longitud amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Accés des del carrer Brussel·les, des de la carretera de la Costa o des del camí de Ronda procedent de la cala Llenguadets.

Platja Llarga[modifica | modifica el codi]

Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig marítim, enjardinat amb plantes mediterrànies i abundants flors, inaugurat el 2005. Accés mitjançant escales o per carretera amb trànsit restringit des del carrer Torremolinos o bé des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals freqüentada majoritàriament per públic d'origen anglès. Disposa de dutxes i WC.

Cala dels Llenguadets[modifica | modifica el codi]

És una cala tranquil·la que es troba una mica apartada del nucli urbà. Està situada entre la platja dels Capellans i la platja Llarga i té accés des del carrer de la Torrassa o bé pel camí de ronda des de les platges limítrofes.

Les cales del Cap de Salou[modifica | modifica el codi]

El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.

Transports[modifica | modifica el codi]

Bus Plana Bus Plana és l'empresa local d'autocars que ofereix el servei públic per Salou, Cambrils, Vilafortuny i La Pineda i viatges amb línia regular a Barcelona, Cambrils, el Mercat de Bonavista, Port Aventura, Reus, Salou i Tarragona. També ofereix transfers des de l'Aeroport de Reus a La Pineda, Salou, Hoteles P.Aventura i Cambrils. Des de l'Aeroport de Barcelona a La Pineda, Salou, Hoteles P.Aventura, Cambrils i Tarragona. Per una altra banda, realitza viatges PLUS en autocar.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana[modifica | modifica el codi]

  • Policia Local
  • Guàrdia Civil
  • Centre Assistència Primària Salou
  • Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges
  • Jutjat de Pau

Esportius[modifica | modifica el codi]

  • Pavelló Municipal d'Esports
  • Estadi Municipal
  • Piscina Municipal
  • Zona esportiva de Platja

Oci i Cultura[modifica | modifica el codi]

Els gegants de Salou, Ramon i Maria del Mar
  • Centre d'Art Torre Vella
  • Biblioteca Pública Municipal
  • Masia Catalana
  • Escola Municipal de Música
  • Centre Cívic
  • Oficina Local de Català
  • Teatre Auditori de Salou - TAS
  • Palau de Congressos
  • Unitat d'Escolarització Compartida
  • Escola Oficial d'Idiomes
  • La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.
  • Museu de l'Esmalt Contemporani.[6]

Educació[modifica | modifica el codi]

  • CEIP Europa
  • CEIP Santa Maria del Mar
  • CEIP Salou
  • CEIP Salou II
  • Escola Elisabeth
  • Institut Jaume I
  • Institut Marta Mata
  • Llars d'Infants: Llar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
  • Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove
  • Escola de Comerç de Costa (centre vinculat URV)

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Cós Blanc (Festa major d'hivern, 1ª setmana de febrer)
  • Diada de Sant Jordi (23 d'abril)
  • Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)
  • Festa del Rei Jaume I, El Conqueridor (7 de setembre)
  • Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre)
  • Festa de la Segregació (30 d'octubre)

Tradicions[modifica | modifica el codi]

"Calada de les Malles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - - - - 8.277 9.631
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.708 11.499 13.059 15.360 18.238 22.162 - - - -
1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733. 
  3. 3,0 3,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.90. ISBN 8497911733. 
  4. Solé, Albert. «La independència de Salou quasi fa fracassar el projecte». Diari Ara, 16/2/2014 [Consulta: 16 febrer 2014].
  5. «Barcelona World a Port Aventura». El Punt Avui, 08/09/12. [Consulta: 08/09/12].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]