Salou

Salou

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Tarragonès
La Torre Vella, element defensiu del 1530
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès
Gentilici	Salouenc, salouenca
Pressupost	34.779.323,66 € (2007)
Superfície	15,1 km²
Altitud	5 msnm
Població (2012)   • Densitat	26.601 hab. 1.761,66 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 343250 4549100
Organització Entitats de població	1
Codi postal	43840
Codi territorial	439057

Salou (potser originàriament S'Alou) és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca.

Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat als afores de la població.

Història

Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat és l'"Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella.

Durant l'imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.

Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.

La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa, i atorgant-se al 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.

Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle XIX. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a las flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el gobernador almohade de l'illa.

Els saquejos pirates es van interrompre que atemorien la població fins la segona meitat del segle XIV, ara des del nord d'Àfrica, i portaren a que, el 1384 s'instal·lés durant un temps el frare Guillem de Sanmartí com a guaita marítim permanent, però pocs anys més tard es produí el saqueig de Barenys. L'any 1527, després de detectar-se la presència de Khair ed-Din Barba-rossa es va construir la torre de Barenys, i l'any 1530, Pere de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila, però no va dissuadir els pirates, que van atacar de nou el 1543, 1547, 1549, 1550, 1552, 1558, 1562, 1563, 1582, 1584 i 1587.

A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general felipista Juan de Garay, obliga els reusencs a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos.

L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys.

La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. Al 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.

Una de les locomotores i un vagó, preservats del Carrilet Reus-Salou

A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX és prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. Al 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.

Durant els anys vint és comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i coŀ·laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.

Monument a Jaume I

A partir dels anys 60's, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.

Als anys 70's, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca, que culminarà el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que concedeix la independència administrativa de Salou.

Al 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura als afores de la localitat, i el 2012 es va presentar el projecte Barcelona World per completar el complex d'oci temàtic i familiar, amb una inversió de 5.000 milions al terreny ja reservat.

Platges

Platja de llevant

La platja de Llevant vista des del port

Vista des del Cap de Salou

Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.

Platja de Llevant

Aquesta és la platja principal de Salou ja que es troba al cor de la ciutat. Té una longitud d'uns 1200 metres i amb la sorra fina. Disposa de dutxes, WC i un gran passeig marítim (passeig Jaume I) enjardinat, amb instal·lacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i estació central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Buïgas, i afronta al sud amb el port esportiu.

Platja de Ponent

Aquesta és la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensió i formada per sorra fina. Afronta a l'Est amb el Port Esportiu i a l'Oest amb el terme de Cambrils.

Platja dels Capellans

Platja situada al centre de la zona turística, té 200 metres de longitud amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Accés des del carrer Brussel·les, des de la carretera de la Costa o des del camí de Ronda procedent de la cala Llenguadets.

Platja Llarga

Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig marítim, enjardinat amb plantes mediterrànies i abundants flors, inaugurat el 2005. Accés mitjançant escales o per carretera amb trànsit restringit des del carrer Torremolinos o bé des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals freqüentada majoritàriament per públic d'origen anglès. Disposa de dutxes i WC.

Cala dels Llenguadets

Cala tranquiŀla que es troba una mica apartada del nucli urbà. situada entre la Platja dels Capellanes i la platja Llarga. Accés des del carrer de la Torrassa o bé pel camí de ronda des de les platges limítrofes.

Les cales del Cap de Salou

El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.

Transports

Bus Plana Bus Plana és l'empresa local d'autocars que ofereix el servei públic per Salou, Cambrils, Vilafortuny i La Pineda i viatges amb línea regular a Barcelona, Cambrils, el Mercat de Bonavista, Port Aventura, Reus, Salou i Tarragona. També ofereix transfers des de l'Aeroport de Reus a La Pineda, Salou, Hoteles P.Aventura i Cambrils. Des de l' Aeroport de Barcelona a La Pineda, Salou, Hoteles P.Aventura, Cambrils i Tarragona. Per una altra banda, realitza viatges PLUS en autocar.

Serveis

Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana

• Policia Local
• Guàrdia Civil
• Centre Assistència Primària Salou
• Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges
• Jutjat de Pau

Esportius

• Pavelló Municipal d'Esports
• Estadi Municipal
• Piscina Municipal
• Zona esportiva de Platja

Oci i Cultura

Els gegants de Salou, Ramon i Maria del Mar

• Centre d'Art Torre Vella
• Biblioteca Pública Municipal
• Masia Catalana
• Escola Municipal de Música
• Centre Cívic
• Oficina Local de Català
• Teatre Auditori de Salou - TAS
• Palau de Congressos
• Unitat d'Escolarització Compartida
• Escola Oficial d'Idiomes
• La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.
• Museu de l'Esmalt Contemporani.

Educació

• CEIP Europa
• CEIP Santa Maria del Mar
• CEIP Salou
• CEIP Salou II
• Escola Elisabeth
• Institut Jaume I
• Institut Marta Mata
• Llars d'Infants = LLar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
• Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove
• Escola de Comerç de Costa (centre vinculat URV)

Festes

• Cós Blanc (Festa major d'hivern, 1ª setmana de febrer)
• Diada de Sant Jordi (23 d'abril)
• Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)
• Festa del Rei Jaume I, El Conqueridor (7 de setembre)
• Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre)
• Festa de la Segregació (30 d'octubre)

Tradicions

"Calada de les Malles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".

Demografia

Evolució demogràfica

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 - - - - - - - - 8.277 9.631

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 10.708 11.499 13.059 15.360 18.238 22.162 - - - -

1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Costa Daurada
• Port Aventura
• Club Nàutic Salou
• Club de Futbol Sala Laguna

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Patronat de Turisme de Salou
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Salou
• Bus Plana

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salou