La Nou de Gaià
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Tarragonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
||||
| Gentilici | Nouenc, nouenca | ||||
| Superfície | 4,3 km² | ||||
| Altitud | 94 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
555 hab. 129,07 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 363800 4560600Coord.: 41° 11′ 7″ N, 1° 22′ 34″ E / 41.18528,1.37611 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Jordi Cañellas |
||||
| Codi postal | 43763 |
||||
| Codi territorial | 430976 |
||||
La Nou de Gaià és un municipi de la comarca del Tarragonès que forma part de l'àrea anomenada Baix Gaià. El municipi consta de 535 habitants (2011) i té una extensió de 4'3 km². Per extensió territorial és un dels municipis més petits del Tarragonès, i compta només amb un nucli de població, La Nou de Gaià. El terme municipal limita amb els de Vespella de Gaià, la Pobla de Montornès, el Catllar, Altafulla i la Riera de Gaià.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
És al marge esquerra del riu Gaià, a uns 94 m sobre el nivell del mar, al vessant sud d'un turó. L'any 2011 comptava amb 535 habitants. Limita amb els següents municipis:
| Vespella de Gaià | Vespella de Gaià | La Pobla de Montornès |
| Vespella de Gaià |  |
La Pobla de Montornès |
| El Catllar | La Riera de Gaià | Altafulla |
El terme municipal és accidentat pels contraforts de la serralada prelitoral, a 94 metres d'altitud, el poble és al vessant meridional del turó de Barral, de 114 metres d'alçària, i d'altres com els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau.Pel terme hi passen també dos torrents, provinents de Vespella de Gaià. Són els torrents de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins del terme de la Riera.
El sòl de La Nou de Gaià és calcari, amb un ph superior a 7. Aquest és un factor limitant per moltes espècies que només poden viure en sòls amb un pH inferior. A més els sòls solen tenir poca profunditat i això fa que la retenció d'aigua als estius sigui baixa. A les parts baixes els sòls estan formats per sediments que s´han dipositat al llarg de milers d'anys. Això sol passar al costat de rieres i dóna lloc a sòls més profunds i humits amb una comunitat vegetal anomenada bosc de ribera. [2]
La Nou de Gaià ostenta un clima mediterrani marítim, però proper als climes subàrids, que predominen a poca distància cap el sud. La temperatura mitjana anual és d'uns 16ºC, a l'estiu els termòmetres s'enfilen per damunt dels 20ºC de mitjana, i a l'hivern ronda els 10ºC. La pluviositat anual està per sota dels 500 mm, amb una forta estacionalitat a la tardor i a la primavera. Els estius són bastant secs i fan patir estrès hídric a la vegetació que pot arribar a comportar la caiguda de les fulles en arbres perennes. La proximitat del mar fa que la humitat es mantingui força alta durant tot l'any.[2]
Demografia [modifica]
La Nou de Gaià és històricament un poble petit lluny de camins de pas principals. En aquests últims anys, però, el poble ha anat guanyant habitants degut a la proximitat amb la ciutat de Tarragona i l'arribada d'immigrants. El 2011 la Nou de Gaià comptava amb 535 habitants segons l'idescat.[3]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Economia [modifica]
Tot i que gairebé el 65% del terme municipal és improductiu, tradicionalment l'economia bàsica de la Nou de Gaià ha estat l'agricultura de secà consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. També hi ha pasturatge i granges de pollastres, porcs i gallines. Fins fa pocs anys hi havia una fàbrica de gèneres de punt, avui desapareguda. La proximitat amb Tarragona, ha afavorit l'abandonament del sector primari i la puixança del sector terciari.
Història [modifica]
.jpg)
Orígens [modifica]
Les primeres notícies documentades de La Nou daten del 4 de gener de l'any 1011, citada en la donació del Castell d'Albinyana com a afrontació meridional del seus dominis - “Kastelar Nuce” -. Tot i això, a la part planera del poble s'han localitzat diverses troballes d'origen romà que suggereixen l'existència d'un nucli de població anterior. La Nou torna a ser citada l'any 1023 en les delimitacions del castell de Castellví de la Marca, com a “termino Nucis”, un lloc a l'extrem del comtat dins de la línia fronterera de castells davant dels sarraïns, que s'anava configurant des de l'Alt Gaià pels nous repobladors. El 1167, surt com a límit del terme de Vespella en la seva carta de poblament. El 1179, en la Concòrdia entre el Monestir de Santes Creus i Berenguer de Claramunt, La Nou s'inclou en els dominis d'aquesta nissaga. Posteriorment, passa a domini dels Montoliu, i més tard també hi tingué drets Santes Creus.
Al segle XII apareixen notícies de l'existència de l'Església de Santa Maria Magdalena, sufragània de la d'Altafulla, vinculació que perdura encara quan a la primera meitat del segle XIV s'introdueixen com a senyors d'Altafulla i La Nou la dinastia dels Requesens, i queden ubicades dins de la vegueria de Vilafranca. Elisabet de Requesens i Enríquez l'1 de desembre de 1506 té lloc la donació que fa Isabel de Requesens al seu parent, Perot de Castellet i Requesens. En aquest període a La Nou s'hi comptabilitzen 9 focs. A l'última dècada del segle XVI, Lluís de Corbera de Sant Climent i Oliver rep en herència, les senyories d'Altafulla i La Nou, atès que els Castellet no deixen successió directa. Els Corbera - Sant Climent retenen la senyoria fins a l'últim terç del segle XVII, quan la venen als Montserrat, posteriorment marquesos de Tamarit.
Els descendents dels Montserrat, els Suelves, retingueren la senyoria fins a l'extinció de les mateixes, al segle XIX. D'aquest període es conserva el “Llibre del Consell del Lloch de La Nou”, que ha retornat a l'Ajuntament de La Nou després d'un llarg periple de tres-cents anys. Aquest document comprèn el turbulent període que va des de 1649 fins a 1709 – des de la Guerra dels Segadors fins a la Guerra de Successió -, i inclou algun passatge colpidor pel seu realisme, en descriure com coincideixen guerres, pestes i fams. El 1816, després d'anys de males collites per pedregades, surt escollida per vot popular la Verge de les Neus com a protectora del Poble.
El segle XIX es basteix a La Nou la casa pairal – castell de la família Morenes, on el 1866 neix Ramon de Morenes i Garcia Alesson, conde del Asalto, conde de la Peña del Moro, marqués de Grigny, baró de les Quatre Torres i vescomte d'Alesson. Les dates demogràfiques que van des de 1787 fins a 1842 pràcticament no varien -225 habitants-, però donen un salt acusat a la segona meitat del segle XIX -387 habitants, el 1900-, fins arribar als 441 habitants el 1910, xifra que no es torna a recuperar i sobrepassar fins la primera dècada del segle XXI.[4]
Festes i cultura [modifica]
Durant l'any, a la Nou de Gaià s'hi celebren diverses festivitats, entre les quals:
- La festa major és el dia 22 de juliol, diada de santa Magdalena.
- Celebra també el dia 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus.
- La festa major petita és el 27 de setembre, diada de sant Cosme i sant Damià.
- La Nou de Gaià compta a més amb una revista que difon en edició de paper sobre la cultura, història i naturalesa del municipi i de la comarca en general anomenada El9Gaià.[5]
Política [modifica]
Vegeu: Llista d'alcaldes de la Nou de Gaià
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Jordi Cañellas Alberich | 189 | 5 | 68'98% | |
| Grup Nouenc-Acord Municipal | Susana Pomares | 67 | 2 | 24'45% | |
| Partit Popular | Nom desconegut | 10 | 0 | 3'67% | |
| Total | 7 | 100% | |||
Patrimoni [modifica]
Castell del baró de les Quatre Torres [modifica]
El castell del Baró de les Quatre Torres, té el seu origen al segle XII, però actualment és un edifici de finals del segle XVIII. Inicialment estava vinculat a la Nissaga dels Claramunt, més tard passà a ser propietat dels Requesens, senyors d'Altafulla. Més tard seria possessió dels Corbera-Sant Climent i del Marquès de Tamarit. L'any 1837 es convertí en la residència del Baró de les Quatre Torres. Actualment és un centre cívic i hi està ubicat L'Ajuntament.[6]
Església de Santa Magdalena [modifica]
L'església de Santa Magdalena[7], del segle XVIII, és al nucli antic de la Nou de Gaià[8], el qual es característic pels seus carrers estrets i en pendent. L'actual edifici és el resultat de diverses ampliacions i remodelacions de l'església medieval. Santa Magdalena de la Nou de Gaià va deixar de ser una parròquia sufragània d'Altafulla l'any 1816.
Monument a la verge de les Neus [modifica]
Durant la segona dècada del segle XIX un seguit d'estius amb pedregades van malmetre la collita de raïm. Degut a això, l'any 1816 els veïns van decidir fer un Vot de Poble i va ser escollida, per atzar, la Mare de Déu de les Neus. El primer monument, erigit en conmemoració del centenari del vot, d'estil modernista, va ser destruït l'any 1936. Pels cent-cinquanta anys del Vot, el 1966, es va erigir un nou monument, presidit per una escultura de l'artista tarragoní Eustaqui Vallès.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Municipi d'interès». La Nou de Gaià. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «Padró municipal d'habitants. Xifres Oficials. Recomptes. Nou de Gaià, la. Sèrie temporal». IDESCAT. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «Història i tradicions». La Nou de Gaià. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «El 9 Gaia». El 9 Gaia. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «CASTELL DEL BARÓ DE LES QUATRE TORRES». Pobles de Catalunya. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2607
- ↑ http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2608
Nouencs il·lustres [modifica]
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Nou de Gaià |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
