La Selva del Camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Selva del Camp
Bandera de la Selva del Camp Escut de la Selva del Camp
(En detall) (En detall)
Localització

La Selva del Camp situat respecte Catalunya
La Selva del Camp situat respecte Catalunya

Localització de la Selva del Camp respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
La Selva del Camp vista des de l'ermita de Sant Pere
La Selva del Camp vista des de l'ermita de Sant Pere
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Selvatà, selvatana
Superfície 35,30 km²
Altitud 246 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.614 hab.
159,04 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 344050 4564500Coord.: 41° 13′ 1″ N, 1° 8′ 23″ E / 41.21694,1.13972
Organització
Entitats de població

3
Codi territorial 431457

La Selva del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp situat entre la plana del Camp i els primers contraforts de la serra de la Mussara. El terme limita amb l'Albiol al nord, l'Aleixar a l'oest, Almoster al sud-oest, Reus al sud, Vilallonga del Camp al sud-est i Alcover a l'est. El terme està creuat per la Riera de la Selva, afluent del Francolí. La seva altura màxima és el Puig d'en Cama de 712 metres. Està unida per carretera a Almoster, Reus i Alcover. Té estació de tren. És un terme agrícola amb l'avellana com a principal producte, seguit de la vinya, l'olivera, les verdures, el sembrat, els ametllers i els fruiters.

El poble està construït a la dreta de la Riera i al peu del turó de Sant Pere del Puig (246 metres).

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Pere del Puig
  • Església parroquial de Sant Andreu (construïda entre 1562 i 1686).
  • Castell del segle XII.
  • Convent de Sant Rafael, construït després de 1635 amb el llegat de Rafael Ripollès (1575-1635).
  • Portal de Sant Antoni.
  • Convent de Sant Agustí, construït entre 1598 i 1632.
  • Pont Alt (documentat al segle XIII i refet el 1523).
  • Església de Sant Pau (esmentada el 1235).
  • Capella de Santa Llúcia i Sant Jaume (1331).
  • Ermita de Sant Pere del Puig (segle XII).
  • Ermita de Santa Maria de Paretdelgada.
  • Capella de Sant Nicolau.
  • Mas de Prats (al sud del poble) seu d'una senyoria fundada al segle XIV per Eimeric de Prats.
  • Mas de Serra, que és la resta de l'antic terme de la Font de l'Astor.
  • Muralles de la Selva del Camp.

Història[modifica | modifica el codi]

Fragments de dues escultures romanes s'han trobat a les partides dels Vilars, una a la font de l'Abello i l'altra al Mas Bertran. Recentment s'han fet troballes al Barranc de Sales.

A la donació dels Montgons de 1149 la Silva Constantina apareix com a límit. La carta de població és de 13 de maig de 1164 i fou concedida per l'arquebisbe Hug de Cervelló, amb subjecció a la justícia i senyoria de l'església de Tarragona. El 1169 apareix com a senyor el paborde Ramon de Bages, i encara que a un document de 1174 s'esmenta com a senyoria de l'església tarragonina, una butlla de 1194 confirma la senyoria del paborde. Al segle XIII es va traspassar el clos morat i es va formar el raval de Vilanova. El 1215 es documenten molins de blat, entre ells el de Mas de Moixó del que encara es veuen les restes. El 1218 els vilatans van deixar els diners al paborde per comprar l'Albiol, on els vilatans van obtenir drets i empriu. El 1237 el paborde Ferrer Pallarès va garantir que només els vilatans podrien pasturar els ramats en el terme selvatà.

Entitat de població Habitants
Paretdelgada 263
Sant Pere 119
Selva del Camp, la 4.439
Font: Municat

El 1280 o 1282 els pobles del Camp es van reunir a la Selva per lluitar contra el veguer reial Bernat Bolla; el castell reial a Tarragona fou atacat i saquejat així com les cases i béns del veguer. Això va portar dures represàlies del rei al poble de la Selva, pero tot i així el 1285 es va tornar a enfrontar als oficials del rei pel cobrament dels impostos.

El juliol de 1313 el cavaller selvatà Ramon de Vilanova i el senyor del Morell van estoquejar al batlle del paborde, el que va portar a una lluita entre aquest (Guerau de Rocabertí des del 1324) i l'arquebisbe Joan d'Aragó, que quasi va portar a una guerra civil a Catalunya, però el 1334 va morir l'infant Joan i el 1336 el tribunal de La Rota va fallar en favor del paborde, i el conflicte es va acabar. El 1327 els veïns de la part alta i els de la baixa es van enfrontar per l'aigua de la séquia, fins que el paborde Guerau de Rocabertí va imposar la concòrdia el juliol de 1337. El 1344 la Selva va acollir l'arquebisbe Sancho López de Ayerbe foragitat pels reusencs, però finalment el paborde el va expulsar cap a l'Albiol.

El 1363 es van reforçar les muralles per ordre de Pere el Cerimoniós; en el plet de 1374 entre el rei i l'arquebisbe, es va posar al costat del darrer i el 1378 no va voler comprar el perdó reial com van fer altres pobles del Camp i el governador de Catalunya, Ramon Alemany de Cervelló, va engarjolar a 30 selvatans. Al segle XIV tenia nou molins, tres forns de pa, una carnisseria, i una taverna i el conreu de la vinya prenia volada, però la pesta del 1350 va fer molt de mal. S'esmenten també un metge, un cirurgià, un apotecari, una escola, i una companya comercial. La jueria, activa durant dos segles i dedicada a la usura, fou assaltada el 1391.

La Creu Coberta

Vers el 1400 tenia un hospital, batia moneda, tenia escut propi, i era considerada capçalera de la comuna del Camp. El 1409 hi va predicar Sant Vicent Ferrer. El 1410 es va anul·lar la pabordia, que tenia jurisdicció civil, i la senyoria va passar a l'ardiaca de Vila-seca fins al 1412 quan Benet XIII d'Avinyó la va incorporar a la mitra. En aquest segle va prendre volada el conreu de l'avellana. El 1438 es va incorporar al seu terme el Burgar i el Burgaret. El 1462 es va declarar per la Generalitat i fou sotmesa al rei l'any següent. El 1475 el poble va comprar a Pedro d'Urrea el dret de formar una terna per escollir el batlle.

El privilegi de mercat als dijous i de fira el dia de Sant Simó i Sant Judes fou concedit el 1503. El 1508 es va cedir una torre de la muralla a Joan Boada per que hi bastís el bordell. El 1594 l'arquebisbe Fernàndez de Heredia va reduir el consell general a 11 representants per cada braç que junt amb els 30 jurats van formar el consell dels 60. En el segle XVI es va desenvolupar el cultiu de moreres per alimentar als cucs de seda.

El segle XVII va viure l'enfrontament de dues faccions locals, els morells i els volors, versió selvatana dels nyerros i els cadells. El jurat en cap i el batlle foren assassinats el 1609; el 1616 l'arquebisbe va fer enderrocar els porxos on les faccions es reunien, i el consell es va ampliar a 100 membres. El 1640 les tropes franceses sota el general Montsuar es van tancar a la Selva, però la vila es va entregar als castellans sense lluita pel que el 16 de desembre d'aquell mateix any fou declarada enemiga de la pàtria i els béns dels seus veïns foren confiscats per finançar la guerra. El maig del 1641 el general La Mothe va ocupar la vila i hi va deixar guarnició. Aquestes lluites van deixar reduïda la població de la vila a la meitat. El 1651 Sant Andreu fou nomenat patró de la vila suposadament per haver salvat al poble d'una pesta.

L'agost de 1705, la Selva es va declarar per l'arxiduc. El juliol de 1713 el consell de la vila va optar per sotmetre's a Felip V.

El 1809 es va instal·lar a la vila un hospital militar. El febrer de 1811 el poble, sota instigació del pare Coris, es declarà pel marquès de Campoverde. La pabordia fou dissolta el 1823 i l'arquebisbe n'assumí el domini directe; el procurador de l'arquebisbe va prendre possessió de la vila com a senyor jurisdiccional.

El setembre de 1827 el comte d'Espanya foragità de les serres de les rodalies a uns tres-cents malcontents, que després foren indultats. L'1 d'octubre de 1869 va formar junta revolucionària que el 9 del mateix mes es va adherir al programa de la junta de Reus. Els monàrquics van guanyar a les eleccions del gener de 1869, els federalistes ho van fer a les eleccions de l'abril de 1869 i els monàrquics altre cop a l'abril de 1872. El juliol de 1872 fou ocupada pels carlins, i altre cop el juny de 1873 i dos dies el juliol de 1873, sempre sota Cercós. El 10 de juliol el ferrocarril fou atacat per Cercós, que el dia 20 va enderrocar el fortí i el 29 va entrar a la ciutat i va cobrar la contribució.

El segle XIX la població va oscil·lar entre tres mil i quatre mil habitants, fins al màxim de 3.894 el 1860 quan va iniciar la davallada que la va portar a menys de 3000 el 1897 (2941 el 1900).

Durant la primera meitat del segle XX va tenir poca importància, i la població es va anar reduint. El 1950 era de 2.599 habitants. Després dels anys seixanta es va anar recuperant, per fer un creixement notable al final del segle, amb la instal·lació d'un polígon industrial (La Drecera) i nombroses urbanitzacions. El 1903 es va crear la Societat Agrícola que el 1911 es va fusionar amb el Sindicat Agrícola Català de Sant Isidre i donà origen a l'Associació Agrícola de la Selva del Camp. La terrissa va tenir una certa importància (el carrer dels ollers és esmentat des el segle XIII) per desaparèixer a la segona meitat del segle.

Pabordes coneguts[modifica | modifica el codi]

  • 1169 Ramon Bages
  • 1193 Joan de Sant Boi
  • 1199 Ramon de Barberà
  • 1207 Ramon de Sant Llorenç
  • 1217 Ferrer Pallarès (bisbe de València)
  • 1239 Guillem de Banyeres
  • 1264 Pere Bernat Gibot
  • 1277 Guillem de Banyeres
  • 1307 Guillem de Rocabertí
  • 1309 Jofre de Cruïlles
  • 1318 Ramon d'Avinyó
  • 1324 Guerau de Rocabertí
  •  ? Bertran de Catanetto, procurador
  • 1350 Romeu Cescomes
  • 1361 Macià Alanyà
  • 1364 Guillem Cescomes
  • 1389 Guillem Gramatge
  • 1412 a l'arquebisbat

L'educació a la Selva del Camp[modifica | modifica el codi]

A la Selva es cobreixen les necessitats educatives dels 0 als 18 anys. Hi ha l'escola bressol "Anna Frank" i l'escola bressol "Poniol", aquesta darrera a la nova zona educativa de la Rasa. Ambdues són de titularitat municipal. També hi ha una escola bressol a l'escola "Sant Rafael". L'Educació Infantil (de 3 a 6 anys) i a l'Educació Primària (de 6 a 12 anys) s'imparteix en dues escoles públiques, l'Abel Ferrater[2] i la Gil Cristià.[3] i la concertada Sant Rafael[4] L'Educació Secundària Obligatòria (de 12 a 16 anys) i el Batxillerat es cursen a l'Institut Joan Puig i Ferreter.[5] També es poden fer estudis fins a grau mitjà de música a l'Escola de Música Municipal.

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes del període democràtic[modifica | modifica el codi]

Bandera

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de La Selva del Camp, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 1.180 40,71
ERC Oriol Junqueras 472 16,28
PSC Pere Navarro 411 14,18
PPC Alicia Sánchez-Camacho 238 8,21
ICV-EUiA Joan Herrera 177 6,1
CUP David Fernández 144 4,96
C's Albert Rivera 104 3,58
Vots en blanc 48 1,63
Altres 124 7,87
Total 2.937 73,76

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
277 333 371 1.605 3.372 3.854 3.414 3.280 2.941 2.913
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.990 2.848 2.861 2.599 2.695 3.225 3.220 3.445 3.546 3.624
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.767 3.949 4.103 4.385 4.628 4.983 5.238 5.477 5.619 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Selva del Camp Modifica l'enllaç a Wikidata