Roses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roses
Bandera de Roses Escut de Roses
(En detall) (En detall)
Localització

Roses situat respecte Catalunya
Roses situat respecte Catalunya

Localització de Roses respecte de l'Alt Empordà


Municipi de l'Alt Empordà
Vista de Roses amb el seu port esportiu
Vista de Roses amb el seu port esportiu
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Alt Empordà
Gentilici Rosinc, rosinca
Superfície 45,91 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.891 hab.
433,26 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 514800 4679100Coord.: 42° 15′ 50″ N, 3° 10′ 46″ E / 42.26389°N,3.17944°E / 42.26389; 3.17944
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

10
Montserrat Mindan
Codi territorial 171523
Agermanament Rodes (Grècia)

Roses és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Està centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord del golf de Roses.

És un centre turístic amb urbanitzacions, hotels i altres equipaments, dos ports (pesquer i esportiu) i un lloc atractiu i de gran relleu en el sector septentrional de la Costa Brava.

Entitat de població Habitants
Canyelles Petites, l'Almadrava
i Santa Rosa de Puig-rom
1.505
La Garriga i el Cortijo 189
Mas Boscà, Argonista
i el Cardo
485
Mas Fumats 389
Mas Mates 1.350
Mas Oliva 1.308
Montjoi 17
Roses 10.855
Santa Margarida i el Salatar 2.490
La Sureda d'en Mairó, els Grecs
i la Muntanyeta
1.143
Dades: 2011. Font: Idescat

El clima, que acusa la freqüent acció de la tramuntana, és assuaujat per la mar. La costa del municipi de Roses inclou una llarga platja de sorra, a la façana marítima de la població (entre el Port Nou i el canal de Riu Grau) i, més a l'est, un bon nombre de cales, entre les quals destaquen les de les Canyelles Petites, l'Almadrava (o les Canyelles Grosses), Murtra, Rustella, Montjoi, Pelosa, i Jóncols. També cal destacar els accidents geogràfics de punta Falconera i l'imponent cap Norfeu, reserva integral del Parc Natural del Cap de Creus.

Tot i que el turisme ofereix la font d'ingressos principal de l'economia rosinca, el sector primari també hi té presència, amb l'agricultura (conreu de l'olivera i de la vinya), encara que reduïda i minvant, i, sobretot, la pesca, ja que Roses compta amb el port pesquer més destacat de la costa nord de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

L'àrea que ocupa el municipi de Roses té vestigis d'ocupació humana des del neolític. Escampats pel terme hi ha una quantitat important de monuments megalítics, entre els quals destaca el dolmen de la Creu d'en Cobertella, un dels més grans de Catalunya, datable cap a l'any 3000 aC.

De la colonització grega a l'Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Rhode i Santa Maria de Roses

No obstant això, la població de Roses té el seu origen en la colònia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC i no pels rodis al segle VIII aC, com ha transmès la tradició erudita. Conquerida pels romans durant la invasió romana de la segona guerra púnica, una guarnició hispànica al Puig Rom,[2][3] hi fou derrotada en la revolta de 197 aC.

Des de l'edat mitjana fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX, va ser part del comtat d'Empúries, que hi tenia el port principal. Els comtes d'Empúries van patrocinar el monestir de Roses, bastit el segle X sobre les restes de la ciutat antiga, que va acumular possessions importants i de fet va assolir un condomini de la població. El nucli format al voltant del monestir depenia inicialment de la capital comtal, Castelló d'Empúries, però el creixement que va experimentar gràcies a l'aprofitament econòmic de la situació geogràfica va fer que se n'independitzés el 1402 i que obtingués certa autonomia municipal.

La importància econòmica i estratègica que havia assolit explica que el lloc fos fortificat el mateix 1402 per protegir-se dels atacs pirates per mar i de les invasions franceses per terra, tots dos una constant.

La primera d'aquestes invasions de la qual es té constància va ser la croada contra la Corona d'Aragó del 1285. L'exèrcit francès, comandat pel rei Felip III de França, va ocupar la població, que va utilitzar per avituallar per mar les forces que van envair l'Empordà per posar setge a Girona. La desfeta de l'armada francesa, primer a la badia de Roses, davant l'estol de Ramon Marquet, i tot seguit a les illes Formigues, davant del de Roger de Llúria, va forçar la retirada dels invasors, que finalment van ser a la batalla del coll de Panissars. Llúria va ocupar Roses, prèviament incendiada pels francesos.

El paper de Roses, que havia esdevingut una escala important en la navegació d'altura cap a les illes Balears, Itàlia i el nord d'Àfrica, queda ben palès també en el fet que fos triada per Pere el Cerimoniós com a punt de concentració i de partida de l'expedició militar a Sardenya el 1354.

La plaça forta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ciutadella de Roses

La història de Roses va fer un tomb cabdal a mitjan segle XVI, quan es va convertir, per decisió reial, en la plaça forta marítima més important de la Monarquia Hispànica al Mediterrani. Sobre les velles fortificacions medievals, es va construir el castell de la Trinitat i, sobretot, un ampli cinturó de muralles abaluardades al voltant del monestir i de la població, d'una importància estratègica fonamental en la defensa de la frontera del Rosselló i dels interessos dels Àustries al nord d'Itàlia.

La decisió reial va comportar un conflicte jurisdiccional amb els comtes d'Empúries, senyors del lloc (on obtenien rendes suculentes per drets de pesa i del port), que va acabar amb un acord tàcit del condomini (la jurisdicció en mans del comte, la gestió de la plaça forta en les del rei), després de fracassar un intent de permuta del comtat. L'autoritat reial va negar a Roses una excessiva llibertat municipal, que hauria entrar en contradicció amb el seu nou paper militar.

Pla de Roses durant l'atac francès (segle XVII)

Les fortificacions renaixentistes, modernitzades durant els segles XVII i XVIII, van estar defensades majoritàriament per catalans, si bé els oficials solien ser castellans, tot i les indicacions en contra de les constitucions de Catalunya. Durant la seva vida militar útil, van fer front als pirates barbarescos i als exèrcits francesos.

En la Guerra dels Segadors va ser l'última plaça del nord de Catalunya fidel a Felip IV que va caure en mans de les tropes franceses, després del setge dirigit per Cesar du Plessis-Praslin, tot i que el 1642 la major part dels soldats havien estat evacuats per via marítima per reforçar el front del sud a causa de les derrotes que havien patit les dues columnes que havien intentat socórrer el Rosselló a la batalla de Montmeló i la batalla de Lleida de 1642. Finalment, va tornar a la sobirania dels Habsburg quan va acabar la guerra i es va signar el Tractat dels Pirineus (1659).

El 1693, durant la Guerra dels Nou Anys, va caure de nou en mans franceses després de només set dies de setge. La plaça va ser rendida per Gabriel de Quiñones a les tropes del mariscal Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles. Els francesos no la van retornar fins al Tractat de Ryswick del 1697.

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Roses va ser l'única plaça forta de Catalunya que mai va donar l’obediència a Carles III. L'exèrcit de Carles III mai va assetjar la localitat de manera formal i la plaça només va veure perillar la seva posició durant un atac aliat comandat pel general imperial Wetzel el 12 de setembre de 1712.[4]

El 1794, durant la Guerra Gran, va ser de nou assetjada per les tropes franceses i, tot i ser abastida per mar de munició i queviures per la flota espanyola dirigida per Federico Gravina, la plaça, comandada pel mariscal de camp Domingo Izquierdo, va rebre l'ordre d'evacuar la guarnició per via marítima el 3 de febrer de 1795. Els francesos la desempararen a finals de juliol de 1795 com a conseqüència de la Pau de Basilea. El 1808, durant la Guerra del Francès, fou novament assetjada i conquerida per les tropes franceses, que l'ocuparen fins a 1814.

La vila nova extramurs[modifica | modifica el codi]

El seu paper militar, abans tan important, havia quedat anul·lat per la modificació de la frontera pirinenca i pel desmantellament de l'imperi hispànic a Europa, però també pels avenços en estratègia militar que convertiren en obsoletes les seves fortificacions, d'altra banda en molt mal estat. A causa de la seva obsolescència i davant la impossibilitat de defensar-les, demostrada arran d'un cop de mà fallit de la guerrilla el febrer de 1813, el comandament francès en decidí la inutilització intencionada, i foren volats el castell de la Trinitat i alguns punts de les muralles de la vila. D'altra banda, el paper militar que havia exercit Roses ja havia estat transferit a Cartagena.

A finals del segle XVIII, en un moment d'expansió econòmica afavorida per les exportacions efectuades pel port, es construí un nou raval extramurs, a NE de les antigues muralles, centrat en la nova església de Santa Maria de Roses. La vila vella i les fortificacions foren abandonades després de l'última invasió francesa, i el raval es convertí en el nou centre urbà de la població.

La irrupció del turisme, a partir de la dècada de 1960, canvià radicalment la fesomia de la població i la seva economia.

Atemptat d'ETA[modifica | modifica el codi]

El 17 de març de 2001, ETA va fer explotar un cotxe carregat amb 50 quilos de dinamita davant l'hotel Montecarlo, provocant la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Monuments

Parcs naturals

Demografia[modifica | modifica el codi]

Tot i que durant l'any Roses té censats aproximadament 20.000 habitants, la vila acull durant l'estiu un nombre de visitants proper als 120.000 turistes, que s'hostatgen en una extensa oferta d'hotels, càmpings i apartaments.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
203 19 184 377 1.952 2.732 3.219 2.966 2.690 2.861
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.669 2.559 2.764 2.720 3.575 6.186 8.131 11.003 10.303 11.465
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.483 12.022 12.857 14.214 14.687 17.173 19.463 20.418 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Festivitats locals[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Roses és el 15 d'agost. La música clàssica, les havaneres, les sardanes i els gegants hi són sempre presents. El 15 d'agost se celebra la missa ecumènica Oikoumene.

Des del segle XVII, Roses celebra per carnestoltes el "Carnaval de Roses". Comença el Dijous Gras i s'allarga durant quatre dies amb diverses activitats, tot i que la principal és la desfilada per l'Avinguda de Rhode, en la qual s'exhibeixen les disfresses més originals preparades per a l'ocasió.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Joan Maluquer de Motes i Nicolau, La ciutat grega mes antiga de Catalunya
  3. Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions situa la guarnició a l'acròpolis de Rhode
  4. «Ruta 1714 (Roses)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pepita Barbarà, Roses, Girona, Dalmau Carles Pla, 1984.
  • Josep M. Dacosta Oliveres, Roses: l'eleció natural, fotografies d'Antonio Espejo, Barcelona, Lunwerg, 1998.
  • Narciso Díaz Romañach, Roses: una vila amb història, Roses, Ajuntament de Roses, 1991.
  • Mariona Giró i Noguer et al., Roses, Barcelona, Columna, 1996 (selecció de fotografies).
  • François Jacques Jaubert de Passa, Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus, París, Librairie Gide, 1833.
  • Pere de Palol, El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà), Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, 2004.
  • Marta Pi Vázquez, Anna Maria Puig Griessenberg i Estela Illa Bachs, El Cap de Creus: Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar, Girona, Diputació de Girona, 2006.
  • Enriqueta Pons i Brun, Pobles de muntanya, pobles d'aigua al Pirineu Oriental (1100-650 aC): la necròpoli de Puig Alt (Roses), Figueres, Brau-Roses, Ajuntament de Roses, 2000.
  • Anna M. Puig i Griessenberger, Carme Carrascal i Pardo, Gemma Vieyra i Bosch i Mireia Teixidor i Murlà, "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 28 (1995), 41-70.
  • Marcel Pujol i Hamelink, La vila de Roses, segles XIV-XVI: aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses, 1304-1565, Figueres, Brau, 1997.
  • Sebastià Roig, Roses, fotografies de Jordi Puig, Barcelona, Triangle Postals, 2006.
  • Jaume Santaló (coord.), Roses (1875-1975): del model comercial a la revolució turística, Roses, Ajuntament de Roses, 2001.
  • Altres publicacions als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roses Modifica l'enllaç a Wikidata