Revolta ibera de 197 aC
Conquesta romana d'Hispània  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | rebel·lió | ||
| Data | 197 aC a 195 aC | ||
| Escenari | Hispània | ||
| Lloc | Hispània | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Campanya | Conquesta romana d'Hispània | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La revolta de 197 aC fou una revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al segle ii aC.
Antecedents[modifica]
La victòria de la república de Roma sobre cartago a la Segona Guerra Púnica va deixar Hispània en mans romanes, i la transformació del territori en província va provocar importants canvis administratius i fiscals,[2] i la imposició del stipendium no fou acceptada per les tribus locals, de manera que el 197 aC, just en acabar la segona guerra macedònica va esclatar una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania a causa de l'expoli republicà. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que encara gaudien d'una certa estructura política i capacitat de reacció,[3] van considerar que només els unia una relació personal amb el seu rex Escipió.
La revolta[modifica]
Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior, entre ells Culcas i Luxini, i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterior[4] amb un total de 8.000 infants i 800 genets per llicenciar als veterans, i l'ordre de delimitar les fronteres de les províncies.[5] Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.[6]
Quint Minuci Therme i Quint Fabi Buteó foren els pretors de la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior el 196 aC respectivament, als es van afegir quatre mil infants i tres-cents genets. Therme derrotà als insurrectes Budar i Besadin a un lloc indeterminat anomenat Turda.[7] Helvi, que no s'havia retirat d'Hispània, es va enfrontar i derrotar els celtibers a la batalla d'Iliturgi.[7]
Elegits els cònsols del 195 aC, li tocà per sorteig fer-se càrrec d'Hispania a Marc Porci Cató Censorí. S'elegiren els dos pretors que corresponia, Appi Claudi Neró i Pl. Manli, per la Ulterior i Citerior, respectivament, amb les forces que els hi pertocava. Donat el poc èxit del pretor del 196 a la Citerior, el senat romà va declarar la Citerior com a província consular[7] i el cònsol s'hi dirigí amb Manli d'ajudant, deixant la Ulterior a Appi Claudi amb tropes més reduïdes.
Marc Porci Cató Censorí,[4] sortí del port de Luna i es dirigí vorejant el golf de Lleó a Rhode sufocant la resistència de la guarnició hispana situada al Puig Rom[8] o l'acròpolis de Rhode[6] i desembarcà a Empórion amb dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats i 800 genets per l'exèrcit consular i dos mil infants i dos-cents genets per cada un dels pretors, fent un total de cinquanta mil homes entre els tres exèrcits.[1]
| « | Bellum se ipsum alet | » |
| — Marc Porci Cató Censorí | ||
Cató inicia a Empórion, una quasi illa envoltada de maresma, on es troba amb els seus aliats ilergets[9] en nom del seu rei Bilistage que li demanen protecció, i on coexistien la ciutat grega i la ciutat ibera separades per una muralla, un dur entrenament de les tropes. La ciutat ibera, i quan va considerar que les tropes estaven preparades per enfrontar-se als indígenes a camp obert, les tropes es dirigiren a castra hiberna, un segon campament situat a 3.000 passus de la ciutat en terra ferma, en territori controlat per l'enemic, des del que fustiga els revoltats cremant els seus camps i robant les collites i el bestiar, desmoralitzant als enemics i ajudant als aliats ilergets. L'exèrcit revoltat que assetjava Empórion, d'uns 40.000 homes,[4] es dissolgué en la temporada de la sega,[5] moment aprofitat per Cató per atacar, i en la batalla d'Empórion derrotà completament als revoltats, aconseguint en pocs dies la pacificació de tota la faixa costanera, i Cató es dirigí cap a Tarraco, i d'allà a la Turdetània en suport de Pl. Manli, i en tornar de l'expedició se li sotmeteren lacetans, suessetans i ausetans.[10]
Atacà als lacetans, assetjant la seva capital emmurallada, i bargusis,[1] que encara resistien a la seva capital.[10][11]
Conseqüències[modifica]
Els romans van ordenar[4] que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduïts a l'esclavitud, i ho feren els oppida dels voltants de l'Ebre. Els poblats de l'interior del que ara és Catalunya, desapareixeren definitivament.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804.
- ↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078.
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Appià, Ibèria, 39-41
- ↑ 5,0 5,1 Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXXII, 28, 2-11
- ↑ 6,0 6,1 Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a ed.. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0.
- ↑ Joan Maluquer de Motes i Nicolau, La ciutat grega mes antiga de Catalunya
- ↑ Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXXIV, 11 i 12
- ↑ 10,0 10,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.
- ↑ Antoni Ramon i Arrufat, Història, vol. IX: llibres XVIII-XXI Per Polibi
Bibliografia[modifica]
- Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804.
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.
Història militar dels ibers | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part d'{{ibers}} | |||||||
| Armament |  | ||||||
| Guerres | |||||||
| Batalles |
| ||||||